A través de les seves lletres va difondre aquest missatge arreu. El seu darrer disc, Temps de revolta, ha deixat dos dels seus versos més cèlebres: “No ens fareu callar / malgrat ens segueu la vida”.
Però més enllà de la denúncia musical en companyia del seu grup i la seva guitarra, Roig baixava de l’escenari per continuar lluitant per la recuperació i difusió de la cultura popular catalana: fou un dels principals defensors de la Llei de cultura popular i tradicional, la qual va donar embranzida a la construcció d’un país sobre els fonaments de la cultura pròpia.
Per això avui encara són molts els que mantenen ben viu el seu record com a ferm compromès amb els drets nacionals i socials de la nació. I més en un moment de clar retrocés d’aquests drets pels atacs constants tant als serveis públics com a la llengua.
Potser cal veure en ell aquell “glosador / que cantar li ve de mena” de què parla la cançó “Què té aquesta terra nostra?”. I és que, davant de l’amenaça castellana de “llevar males idees / d’un símbol de nació”, el nostre cantaire ensenya als joves “l’antiga i bella cançó”:
“Tant és ara com abans
perquè això ja ve d’enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans”
