I aquesta és una tendència molt present a altres ciutats, que sota l’etiqueta del “civisme” amaguen tota una sèrie de mesures repressives que no són més que “cinisme”.
Precisament per això la marxa no fou com la resta: les disfresses, la música i el teatre de guerrilla van fer bategar durant unes hores el centre de Ciutat en una caminada festiva encapçalada per una pancarta que deia “El carrer no és de l’Ajuntament”.
El punt de trobada era el jardí-hort alliberat per l’assemblea Toma la Ciudad, fa unes setmanes. Allà tot d’una es va veure que se’n preparava una de grossa: pallassos amb paraigua escoltant amb auriculars un àudio que anava donant instruccions de manera sincronitzada. Aquest fou un dels experiments de teatre de guerrilla que el Grupo Avería engegà ahir. També hi havia la batucada dels Tambors per a la Pau, malabaristes, una merda gegant amb rodes, pallassos militars, una recreació molt aconseguida d’Adolf Isern, i nombrosos músics i artistes de carrer.
El grup començà transitar cap al Parc de Ses Estacions i, llavors, cap a la Plaça d’Islàndia. La mirada dels policies, tant d’uniforme com els secrets, era una barreja de sorpresa i condescendència. I és que l’ambient era carnavalesc i molt estimulant. Per això el gran desplegament policial (qualsevol cantonada era plena de furgons) encara deixa més en evidència unes autoritats que realment tenen pànic a la lliure expressió de la gent al carrer.
Quan el grup arribà a la plaça Major hi hagué una petita actuació de circ que donà lloc a la darrera aturada, a la plaça de Cort. Allà s’obrí el megàfon a tothom que volgués dir alguna cosa, i també hi hagué algunes actuacions com la d’Adolf Isern fent que la gent aixequés el braç amb el crit de “Heil Isern”. El personatge, poc després, es transformà màgicament en un mim que es movia al ritme dels acords de “La censura no existe, mi amor”.
