Un treball publicat i traduït a Enfocant.net, procedent de la Comissió d'Anàlisi de l'Assemblea del 15M de Madrid, exposa una sèrie de conclusions i tendències psicològiques a partir dels comentaris d'agents de policies als fòrums de caràcter policial. Aquest estudi intenta perfilar un retrat col.lectiu dels trets autoritaris dels usuaris habituals d'aquests fòrums.
L'estudi analitza les inquietuds i frustracions professionals dels policies participants en els fòrums, en què existeixen diferents sensibilitats i rols, i on fins i tot s'hi mostren divergències com per exemple en en cas del tractament del fenomen 15-M.
El títol per classificar els trets comuns d'aquestes intervencions es titula “Trets psicològico-socials de la personalitat autoritària a fòrums policials” i exposa una sèrie de descripcions habituals per part d'aquests usuaris a fòrum dels diferents cossos armats, seguides d'unes conclusions:
Entre aquests assenyalen el classificat en els trets de Realisme: En tant que tipus psicològic genuïnament adaptatiu i realista. Seguit pel de Maniqueisme: Descrit com una la personalitat autoritària, en què la complexitat del món és només per als ociosos intel·lectuals; la realitat es divideix de forma maniquea entre els qui accepten la realitat necessària, una actitud que implica la disciplina, el treball rigurós, la renúncia i el sacrifici, i els ingenus en que fugen covardament (el 15-M).
També hi ha usuaris dels fòrums policials classificats com El mogut per la Submissió dogmàtica i irreflexiva a l'autoritat: amb una idealització de l'autoritat i submissió exagerada als qui l'ostenten. I encara els de l'Adaptació resignada a la realitat donada: Amb un caràcter autoritari que adora els fets, la realitat fàctica. Allò que ha existit una vegada, ha de ser-hi per sempre. Desitjar alguna cosa que no ha existit abans o treballar-hi, constitueix simplement immaduresa, extravagància.
Els trets més fàcilment detectables en aquest treball són els dels trets d'Exhibició de Virilitat. Propis d'un tret caracteriològic necessari en aquesta feina. El perfil del “foraire” policial oscil·la entre la definició com a simple funcionari obligat a fer respectar la llei i complir escrupulosament la seva feina no “ficant-se en política” i “l'amant” autoritari de l'ordre, que gaudeix de la seva funció. Aquest perfil respon a la imagineria de les pel·lícules de Van Damm o Steven Seagal. Però també el de Menyspreu a la política, que des d'un prisma policial, percep el 15-M (motiu d'aquest estudi) conformat per gent “sectària”, “adoctrinada”, “partidista”, “proselitista”, “doctrinària”, “totalitària”, amant de “consignes”, termes que denoten l'univers de discurs de la classe mitjana apolítica espanyola des del franquisme sociològic (“No os metáis en política”). I encara el de l'Agressivitat: tendència a castigar els individus que no accepten o ataquen els valors convencionals. Aquests mostren un clar rebuig als qui mostren imaginació i creativitat (artistes, ociosos, “perroflautas”…): oposició a la subjectivitat, a la introspecció, etc. O Gust pel poder la “mà dura”: preocupació pel domini, identificació amb els forts, valoració excessiva de la duresa.
El descrit com de Consciència de classe desplaçada, ens exposa una personalitat que articula un menyspreu envers la “turba” del 15-M des d'una consciència populista simplista força marcada per un odi intens a la “progressia” o al còmode senyoritisme dels “indignats”.
Altres personalitats com les dels Esquemes mentals regits por clixés o estereotips, els del Conformisme i El fetitxisme de la norma i el mogut pel perill del desbordament anàrquic conformen aquest detallat treball.
Per saber-ne més:
Uns 200 mossos i bombers podrien tenir trastorns greus
Los policias de DF presentan severos trastornos psíquicos
Uns mossos d'esquadra proposen la "cambra de gas" per als indignats
L'estudi analitza les inquietuds i frustracions professionals dels policies participants en els fòrums, en què existeixen diferents sensibilitats i rols, i on fins i tot s'hi mostren divergències com per exemple en en cas del tractament del fenomen 15-M.
El títol per classificar els trets comuns d'aquestes intervencions es titula “Trets psicològico-socials de la personalitat autoritària a fòrums policials” i exposa una sèrie de descripcions habituals per part d'aquests usuaris a fòrum dels diferents cossos armats, seguides d'unes conclusions:
Entre aquests assenyalen el classificat en els trets de Realisme: En tant que tipus psicològic genuïnament adaptatiu i realista. Seguit pel de Maniqueisme: Descrit com una la personalitat autoritària, en què la complexitat del món és només per als ociosos intel·lectuals; la realitat es divideix de forma maniquea entre els qui accepten la realitat necessària, una actitud que implica la disciplina, el treball rigurós, la renúncia i el sacrifici, i els ingenus en que fugen covardament (el 15-M).
També hi ha usuaris dels fòrums policials classificats com El mogut per la Submissió dogmàtica i irreflexiva a l'autoritat: amb una idealització de l'autoritat i submissió exagerada als qui l'ostenten. I encara els de l'Adaptació resignada a la realitat donada: Amb un caràcter autoritari que adora els fets, la realitat fàctica. Allò que ha existit una vegada, ha de ser-hi per sempre. Desitjar alguna cosa que no ha existit abans o treballar-hi, constitueix simplement immaduresa, extravagància.
Els trets més fàcilment detectables en aquest treball són els dels trets d'Exhibició de Virilitat. Propis d'un tret caracteriològic necessari en aquesta feina. El perfil del “foraire” policial oscil·la entre la definició com a simple funcionari obligat a fer respectar la llei i complir escrupulosament la seva feina no “ficant-se en política” i “l'amant” autoritari de l'ordre, que gaudeix de la seva funció. Aquest perfil respon a la imagineria de les pel·lícules de Van Damm o Steven Seagal. Però també el de Menyspreu a la política, que des d'un prisma policial, percep el 15-M (motiu d'aquest estudi) conformat per gent “sectària”, “adoctrinada”, “partidista”, “proselitista”, “doctrinària”, “totalitària”, amant de “consignes”, termes que denoten l'univers de discurs de la classe mitjana apolítica espanyola des del franquisme sociològic (“No os metáis en política”). I encara el de l'Agressivitat: tendència a castigar els individus que no accepten o ataquen els valors convencionals. Aquests mostren un clar rebuig als qui mostren imaginació i creativitat (artistes, ociosos, “perroflautas”…): oposició a la subjectivitat, a la introspecció, etc. O Gust pel poder la “mà dura”: preocupació pel domini, identificació amb els forts, valoració excessiva de la duresa.
El descrit com de Consciència de classe desplaçada, ens exposa una personalitat que articula un menyspreu envers la “turba” del 15-M des d'una consciència populista simplista força marcada per un odi intens a la “progressia” o al còmode senyoritisme dels “indignats”.
Altres personalitats com les dels Esquemes mentals regits por clixés o estereotips, els del Conformisme i El fetitxisme de la norma i el mogut pel perill del desbordament anàrquic conformen aquest detallat treball.
Per saber-ne més:
Uns 200 mossos i bombers podrien tenir trastorns greus
Los policias de DF presentan severos trastornos psíquicos
Uns mossos d'esquadra proposen la "cambra de gas" per als indignats
