Després de cinc anys després que la comunitat internacional obrís la porta a l'inici d'un procés de pau al País Basc amb la Declaració de Brussel·les, ara les demandes de pau i democràcia sobre el "conflicte basc" han tornat a prendre relleu. el
El passat dimarts es va presentar al Parlament Europeu de la UE una campanya per demanar la «llibertat per Arnaldo Otegi i el trasllat dels presos al País Basc».
La iniciativa porta el títol de «Llibertat per Arnaldo Otegi, presos bascos a casa» i compta amb l'adhesió de 24 personalitats de reconegut prestigi internacional, entre les quals destaquen, per exemple, el fins fa un mes president de l'Uruguai, José Mujica; la filòsofa i activista nord-americà Angela Davis i l'exdiputat laborista i carismàtic exalcalde de Londres Ken Livingstone. Aquestes personalitats van afegir la signatura a una declaració que va llegir el músic Fermin Muguruza i que reclama «la llibertat immediata de l'home que va saber arriscar per la pau i la democràcia», en referència a Otegi, així com «el final de la política d'allunyament , com a pas previ a l'excarceració primerenca dels presos bascos ».
Entre aquestes, tal i com apunta la informació de Naiz, s'hi afegeixen a la iniciativa els expresidents de Paraguai i Hondures, Fernando Lugo i José Manuel Zelaya per l'arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la Pau Desmond Tutu; l'activista i política kurda Leyla Zana i el filòsof eslovè Slavoj Zizek.
La declaració comença assenyalant que «fa cinc anys el moviment independentista basc va obrir un profund debat sense precedents que va concloure amb una aposta inequívoca per vies exclusivament pacífiques i democràtiques». I afegeig que «Desgraciadament, la fi de l'activitat armada d'ETA, que ha mostrat la seva disposició a un procés de desarmament i de diàleg i reconciliació que tingui en compte el dolor de totes les víctimes, no ha comportat encara resposta positiva per part de l'Estat espanyol».
La declaració recorda la dura situació que viuen prop de 500 presos bascos: «Dispersats en presons llunyanes al País Basc, freqüentment incomunicats, aquesta realitat provoca, a més, un càstig afegit als seus familiars, abocats a recórrer llargues distàncies per poder visitar-los» .
En aquest sentit, Desmond Tutu defineix Otegi com el «líder d'aquest procés de pau» i critica que «la seva aposta per vies exclusivament pacífiques i democràtiques va ser resposta amb el seu arrest, a l'octubre de 2009, i amb la seva posterior condemna a més de sis anys i mig de presó».
