La intervenció d’Eva Pons ha girat a l’entorn de com podria estar reconeguda la llengua per la nova constitució catalana, basant els seus arguments en un detallat estudi que ella mateixa ha elaborat sobre aquesta qüestió i que analitza 194 legislacions d’estats del món. Pons ha suggerit que el millor panorama possible pel cas català seria l’establiment d’una llengua oficial (el català) i el reconeixement d’altres usos per a altres llengües, preservant així la diversitat lingüística que està reconeguda per la legislació internacional. També ha descartat la idea de la possible definició del català com a llengua nacional, donat que no comporta cap efecte jurídic.
Per la seva part Albert Pont ha emfatitzat el gran canvi que suposarà pel català esdevenir una llengua “d’Estat”, condicionant a favor molts dels aspectes que ara estan en contra. També ha denunciat amb arguments, la visió perversa i falsa que s’intenta alimentar des de les elits econòmiques espanyoles, quan es diu que etiquetar en català, per exemple, implica ser menys competitiu. Finalment, Pont ha anunciat que l’organisme que presideix ha denunciat a les autoritats europees la nova llei d’unió de mercat que ha impulsat l’estat espanyol, perquè permetrà a qualsevol empresa actuar al marge de la legislació autonòmica, i per tant de la llei catalana.
Al seu torn, Pere Mayans, ha fet una valoració crítica de l’estat del català al món de l’escola i de la normalització lingüística iniciada al 1983. Malgrat reconèixer que ha estat un model d’èxit, també ha volgut remarcar la manca de formació que tenen els mestres per a poder afrontar els reptes que cada dia se’ls posa al davant i que impedeixen, per exemple, que el català tingui presència més enllà de l’aula i vagi perdent pes als patis de les escoles. Ha demanat a la classe política que en el futur defineixin un model únic i que deixin que s’apliqui un mínim de 10 anys, i que no es canviï en funció del color polític. Pel que fa al castellà, ha dit que s’ha d’ensenyar, però de manera diferent, sense connotacions imperialistes i “desnacionalitzant-la”. A clos la seva intervenció amb la reflexió: “les llengües s’aprenen quan hi ha necessitat, per tant creem el context propici per a què el català es trobi en aquesta situació”.
Finalment, Salvador Cot ha iniciat la seva intervenció fent una comparació del panorama de la premsa escrita, la ràdio i la televisió en català de fa trenta anys i l’actual, indicant que el progrés ha estat majúscul. Ha apuntat que en el camp de la premsa digital, la presència del català és absolutament hegemònica. El periodista ha valorat molt positivament el paper de TV3, que ha fet el paper de “llebre” per a què la resta de mitjans i productores se sumessin a utilitzar el català, però ha estat crític amb el tractament de la informació que fa el mitjà quan aquesta prové de la resta de territoris de parla catalana i quan perpetua el model provincial en les desconnexions territorials al Principat. Per cloure, ha reflexionat sobre el moment actual i la gran força i mobilització que és present al carrer, i que està fent canviar les relacions de poder a Catalunya, afegint que “en una república catalana, el futur del català no estarà garantit, però només dependrà de nosaltres”.
Els assistents a l’acte han pogut debatre posteriorment amb els ponents, fent enriquir la discussió i aportant reflexions i dubtes personals. L’activitat s’ha desenvolupat el matí de dissabte a la seu de l’Orfeó Gracienc, al popular barri de Gràcia de Barcelona i hi han assistit més de mig centenar de persones.
