Els 5 activistes del Pla de l'Estany imputats per dur a terme una protesta contra el projecte de llei d'avortament en el transcurs d'una missa van ser denunciats per un mossèn i un regidor de govern de l'Ajuntament de Banyoles. Un regidor que, a més, no es trobava a l'església en el moment de l'acció.
De les cinc persones imputades només una va participar a la mobilització, mentre que una d'elles que tampoc hi va assistir ha estat denunciada per penjar el vídeo de l'acció a Internet.
Lluís Costabella, regidor de Via Pública i Seguretat, consta com a testimoni en la denúncia que van interposar el mossèn Ramon Pijoan i l'advocat Miquel Camós. Costabella, però, no era a la missa i va presentar la denúncia basant-se en el testimoni d’un conegut seu que sí que va presenciar els fets.
Costabella va identificar tres de les persones imputades. El regidor ha declinat fer declaracions sobre la seva implicació en el cas. Es dóna el cas que el passat mes de febrer l'Ajuntament de Banyoles va aprovar per unanimitat una moció de rebuit al projecte de reforma de la llei de l'avortament.
Els encausats, militants del col·lectiu feminista Les Heretges, Arran i el Casal independentista del Pla de l'Estany, s'enfronten a una pena d'entre un i cinc anys de presó per un delicte contra els sentiments religiosos.
"Repressió política i denúncies fetes a dit per frenar el moviment popular"
Aleix Rodríguez, un dels denunciats, i Mireia Sala, del col·lectiu feminista Les Heretges, denuncien que es tracta d'"un tema de repressió politica" basada en "denúncies fetes a dit", i assenyalen que el que pretenen és "frenar les actuacions dels moviments socials de Banyoles" per "afeblir el moviment popular que hi ha".
Rodríguez subratlla que s'han imputat aquestes 5 persones com podrien ser unes altres i assenyala que les imputacions són "una expressió de la repressió que està duent a terme l'Ajuntament de Banyoles contra l'esquerra independentista".
Penes d'entre un i cinc anys de presó
Els cinc imputats van declarar dilluns als jutjats de Girona envoltats d'una quarantena de solidaris que es van concentrar a les portes del recinte. L'advocat defensor, Benet Salellas, ha detallat que als 5 activistes se’ls acusa d’un delicte contra els sentiments religiosos, que castiga a aquelles persones que, de forma col·lectiva, interrompen una cerimònia religiosa amb violència o intimidació; un fet que es castiga amb penes de presó d’entre un i cinc anys.
Salellas recalca que l'acció va ser "un acte de protesta", no de vandalisme ni per diversió, sinó "un acte amb un contingut polític, que vol expressar una opinió".
Segons Salellas, aquest procés judicial contempla dues vessants: per una banda, se centra en la identificació dels autors dels fets i, per l’altra, vol generar un debat sobre si realment aquest tipus d’accions han de ser castigades. La defensa dels encausats ha demanat que s’arxivi el processament, però en cas negatiu, el plet s’enviarà a judici oral, on la fiscalia haurà de concretar una acusació i seguidament se celebrarà un judici públic.
La defensa dels encausats ha demanat que s’arxivi el processament, però en cas negatiu, el plet s'enviarà a judici oral, on la fiscalia haurà de concretar una acusació i seguidament se celebrarà un judici públic.
Campanya nacional contra la llei de l'avortament
Els fets de què s’acusa els cinc joves van tenir lloc el 9 de febrer d’enguany, quan una vintena de membres i simpatitzants d’Arran, les Heretges i el Casal Popular Independentista van interrompre la missa que es duia a terme al migdia a la parròquia de Sant Pere de Banyoles. Els activistes van cridar proclames a favor de l’avortament lliure i gratuït, van desplegar una pancarta i van repartir octavetes. L’acció va durar uns cinc minuts, i un cop acabada es va reprendre l’ofici.
Aquesta actuació s’emmarcava en la campanya d’abast nacional “El meu cos, la meva decisió”, promoguda per Arran i que s’oposa a la contrareforma de la llei de l’avortament proposada pel ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. Tres dels joves ser citats per declarar sobre els fets el 26 de juny, i uns dies després s’afegien dos joves més a la citació.
Els costos que de moment ha generat el procés judicial els ha assumit Alerta Solidària.
