En concret, l'estudi s'ha basat en les dades que aporten les enquestes del Servici d'Investigació i Estudis Sociolinguistics (SIES) de la Generalitat Valenciana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La dinàmica de la competició que s'estableix entre l'ús de les llengües en una societat multilingüe com la valenciana, amb una simulació feta des de models de la física amb l'aparell matemàtic, és el mètode inusual d'estudi d'un fet social del qual la societat ha parlat molt i, "però, ha mesurat poc".
En la seva anàlisi, Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per descriure la situació sociolingüística i de competència entre el català i el castellà al País Valencià. El primer, el model d'Abrams-Strogatz, pren en consideració un sistema format per dues llengües en competició: el català i el castellà en aquest cas. Aquest model postula que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre que reflecteix l'atractiu d'aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. En aquest model l'equació es descriu que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l'altra.
