El Canet Rock, al qual segons algunes xifres han assistit vint-i-cinc mil persones, ha estat criticat ràpidament tant pel contingut com pels repetits errors tècnics. Una crítica, més enllà dels diversos problemes organtzatius, al caràcter mercaltil i desnaturalitzat d'aquesta edició 2014, molt allunyada dels mítics Canet Rock dels anys setanta amb contingut dissident en l'aspecte cultural i polític.
Promoció artificial?
Diversos usuaris de les xarxes socials han denunciat que l'empresa organitzadora han promogut el Canet Rock 2014 des de falsos comptes de Twitter, creats per una companyia relacionada amb els organitzadors, amb comptes de twitter utilitzats per a llençar missatges falsos creats per aquesta companyia.
Problemes tècnics i cues
L'experiència repetida quasi quaranta anys més tard dels darrers concerts del Canet Rock ha estat criticada per assistents i observadors pel fet que s'han trobat sense xarxa mòbil ni wifi i amb cues a bars i lavabos.
Molts assistents al festival han criticat també les cues que s'han generat als lavabos, insuficients per a l'acumulació del públic. En el mateix sentit, hi ha hagut queixes per les esperes per poder comprar beguda i el fet que s'han esgotat els estrepan i el servei de menjar.
Per una altra banda, la caiguda de la xarxa telefònica ha deixat sense hi ha wifi ni xarxa mòbil l'espai, per la qual cosa el públic i l'organització han resultat afectats a l'hora de fer servir les xarxes socials.
La reedició del Canet Rock remetia a les últimes edicions del mític festiva, i per aquest motiu havien previst l'actuació de dos dels grups que van ésser presents al festival original: la Companyia Elèctrica Dharma i Jaume Sisa. Amb aquests cantants es volia enllaçar amb l'esperit dels darrers festivals als anys setanta. Però l'esperit i el contingut ha restat deslluït, tal i com indiquen diverses crítiques sobre el Canet Rock.
Crítica a un contingut descafeïnat
Una de les crítiques a la manca d'autenticitat d'aquesta edició renovava del Canet Rock ha estat feta des del bloc Gent Normal, a l'article "El Canet Rock i la traïció a tot allò meravellós."
El seu autor ha posat de manifest la distància d'aquesta edició amb la dels anys setanta, criticant també el mercantilisme que ha envoltat el festival de rock: "Ja no és que tot estigui envoltat d’una marca de cervesa, perquè al cap i a la fi, moltes de les coses que m’agraden la porten (el Festigàbal, el Poparb, el Faraday). Em molesta però no m’indigna, malgrat que és inimaginable pensar en el Canet Rock dels setanta amb una marca comercial al darrere, entenc que ara han canviat moltes coses, entre elles l’IVA cultural o els milions de demandes de serveis i permisos que et demanen per fer un esdeveniment d'aquestes característiques. A més de caixets. El fet és que ara una marca de cervesa vendrà el seu producte i imatge a un festival que fa anys intentava ser un reflex de l’anticomercialitat, de propaganda pel fet i d’agitació política. I no ho celebrem, gens, però és el que hi ha."
En aquest sentit, l'article crític recorda que existeixen molts grups contraculturals que no han estat convidats a aquest Canet Rock, fet que traeix l'esperit d'aquesta edició i l'allunya dels mítics Canet Rock amb contingut dissident en l'aspecte cultural i polític:
"Ningú, perquè el que hi tenim representat és la Catalunya correcta, la que no arrisca, la conservadora. I no serà que al nostre país no existeixin propostes realment arriscades artísticament: Za!, Esperit, Desert, Betunizer, Furguson, Tiger Menja Zebra, busquin pels Països Catalans i en trobaran a grapats. Apostes lliures de lligams, infinitament més contraculturals que les escollides en aquesta edició i que no tinc cap dubte que haurien de tenir lloc a un festival foll, foll com va ser el Canet Rock del 74."
