Aquest és un dels pocs espais naturals de costa que s’han salvat de l’especulació, les bombolles immobiliàries, la corrupció, la destrucció de la natura i l'espli, tal i com assenyalen la PDaD. Dos km2 que representen l’espai més gran de costa valenciana que queda verge, sense urbanitzar.
Recorden que els plans d’invasió de l’alcalde del PP, Anturo Torró, van començar amb el projecte d’un xiringuito fixe de 1.000m2, malgrat la Llei de costes, i amb interessos en què està implicada la patronal FAES (Federació d’associacions d’empresa de la Safor).
La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià indica en una entrada al web que "El que volen fer és un exemple més de la inacceptable distorsió del concepte de democràcia que utilitzen des de 1978. Darrere d’eleccions periòdiques, campanyes populistes i, sovint, mentides i enganys a la ciutadania, s’oculten una enorme quantitat de projectes contra la voluntat de la majoria i en benefici de molts pocs i poques. Front a tot això està el dret a decidir del poble. La destrucció de l’últim espai natural de Gandia no es pot imposar com un fet decidit al despatx d’Artur Torró i consumat a corre-cuita."
Amb aquests arguments la PDaD ha anunciat el suport a la lluita per la preservació de l’Ahuir com un espai natural protegit no urbanitzable i s'afegeixen a la campanya #estimelAhuir, impulsada per la Plataforma pels pobles de la Safor i amb múltiples adhesions.
La lluita per la platja de l’Ahuir ve de lluny
Fa un any el col·lectiu Fira de Gandia Autogestionada (FIGA) va promoure una recollida de signatures per oposar-se al projecte d'urbanització de la plaja de l’Ahuir que havia anunciat l'alcalde de Gandia, Arturo Torró (PP). A l'escrit, també es demanava que la platja de l'Ahuir fos declarada Espai Natural Protegit i regenerada a fi de de donar a Gandia una varietat d’ecosistemes i una singularitat única en les comarques del voltant. La CUP a Benifairo de la Valldigna també s'hi va sumar a la recollida de signatures
L'alcalde de Gandia, Arturo Torró, pretén encara cobrir aquest paratge de ciment tot apostant per un model de rajola, model de creixement enconòmic que s’ha manifestat ja com un autèntic fracàs i perillosíssim per al medi ambient.
