La pobresa no para d'augmentar cada dia que passa, sense que de moment s'adopti cap compromís polític per fer-hi front. En només un any –del 2010 al 2011– la pobresa ha crescut del 19,9% fins al 21,9% de la població i afecta un 23,7% de la població infantil menor de 16 anys.
No només no s'ha enfortit la lluita contra la pobresa, sinó que aquesta s'ha aguditzat per culpa directament -tal com apuntava el síndic- de les retallades en prestacions socials que ha propugnat el govern de Convergència i Unió a Catalunya.
Tota retallada en protecció social que ha endegat el Govern d'Artur Mas ha tingut una relació directa i demostrada en l’augment de la pobresa, que es podria combatre per exemple perseguint el frau fiscal, efectuant una revisió dels beneficis fiscals o incrementant la progressivitat del sistema fiscal català, com ara recuperant l'Impost de Successions i Donacions.
Tant és així que aquesta xacra afecta ja fins i tot a la població que encara té feina. L'evolució de la pobresa entre les persones actives és alarmant: mentre el 2008 un 10,4% de les persones ocupades i un 16,7% de les persones aturades estaven en risc de pobresa, les darreres dades del 2011 ens diuen que ara són el 14,8% de les persones ocupades i el 37,4% de les persones aturades que estan en risc de pobresa.
És a dir, 456.397 persones ocupades i 274.516 persones aturades són pobres o estan en greu risc de ser-ho, segons es desprèn d'un estudi que la UGT ha fet públic amb motiu del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa.
Emergència social: 1 de cada 3 persones a l'atur no rep cap prestació
Del 2007 al 2011 s’han multiplicat per quatre les llars en les que tots els seus membres adults estan a l’atur (de 48.000 a 194.000 llars) i del 2008 al 2011 s’ha més que duplicat el percentatge de gent pobra entre la població aturada, que ha passat del 16,7% al 37,4%.
Aquesta dada té relació amb el fet que 1 de cada 3 persones aturades no rep cap prestació, una veritable emergència social que genera necessitats agudes i creixents que estan totalment desemparades per part de l'administració.
L'Estatut ja preveu la renda bàsica
El Síndic de Greuges ha exigit als partits polítics del Parlament que durant la propera legislatura prenguin el compromís d'impulsar i facilitar polítiques públiques dirigides a reduir la pobresa a Catalunya en un termini de quatre anys.
Rafael de Ribó ha demanat així que es desplegui normativament i pressupostàriament una renda per a les famílies en situació de pobresa que els asseguri una vida digna, un dret que ja recull l’Estatut d’Autonomia, concretament als articles 24.3 i 25.2, on es diu que "les persones en situació de pobresa o d'exclusió del mercat laboral sense mitjans de subsistència propis tenen dret a rebre una renda garantida de ciutadania que els permeti dur una vida digna".
Ribó també ha suggerit que la proporció de la despesa pública catalana destinada a lluitar contra la pobresa s’incrementi i que es redueixi el diferencial negatiu que Catalunya té envers la despesa mitjana destinada a combatre la pobresa de països de la UE.
De fet, esdevé especialment il·lustrativa la comparació de la despesa pública per combatre la pobresa infantil a Catalunya amb l’esforç que fan els països de la UE en aquest mateix camp. A Catalunya, l’esforç –sempre amb referència al propi PIB– és la meitat del que es fa en la UE. En el nostre cas, la totalitat de la despesa pressupostària dirigida als infants no supera l’1%.
