La 97a concentració convocada dimarts passat davant la comissaria de Via Laietana per la Comissió de la Dignitat va tornar a reclamar que l'edifici deixi de ser una dependència policial i esdevingui un espai de memòria, veritat, justícia i reparació. L'acte va comptar amb el testimoni del represaliat Xavier Barberà i amb la intervenció de l'advocat Jordi Oliveras, en representació de la Comissió de Memòria Històrica de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), que es va adherir a la convocatòria.
Xavier Barberà, militant independentista català i activista antirepressiu, va centrar la seva intervenció en el significat polític de la repressió exercida per l'Estat espanyol durant els primers anys del règim constitucional. Detingut el 14 d'octubre de 1980, gairebé dos anys després de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, Barberà va recordar que les pràctiques de tortura i la vulneració dels drets fonamentals no van desaparèixer amb el canvi institucional.
En iniciar el seu parlament es va definir, evocant Maria-Mercè Marçal, com un home «de classe obrera i de nació oprimida». A partir d'aquesta idea va reivindicar la unitat entre la lluita d'alliberament nacional i la lluita social, rebutjant la visió que presenta l'independentisme com un moviment desvinculat del moviment obrer.
«Els independentistes també lluitàvem pel nostre alliberament de classe», va afirmar, recordant que molts militants compartien espais de militància amb Comissions Obreres, la CNT, el PSUC i altres organitzacions populars. Per això va defensar que la repressió no es dirigia únicament contra l'independentisme, sinó «contra la nació i contra totes les persones que la representàvem».
Barberà va relatar la seva detenció al barri de la Florida, a l'Hospitalet de Llobregat, i els nou dies que va romandre incomunicat a la comissaria de Via Laietana. Va descriure les pallisses, la privació de son, les amenaces i les tortures psicològiques exercides tant sobre els detinguts com sobre les persones del seu entorn, amb l'objectiu d'obtenir informació i trencar la seva resistència. «La por és una eina de domini dels poderosos», va resumir.
El represaliat també va denunciar la impunitat amb què actuaven els responsables policials i va recordar que per la comissaria de Via Laietana hi van passar militants independentistes, sindicalistes, anarquistes i activistes de nombroses organitzacions. Segons va afirmar, aquell edifici continua representant la persistència d'uns aparells repressius que mai no han assumit responsabilitats pels crims comesos.
La trajectòria judicial del cas de Xavier Barberà va transcendir l'àmbit espanyol. Juntament amb Antoni Massaguer i altres militants independentistes, va ser acusat de pertinença a EPOCA i de participar en l'atemptat contra Josep Maria Bultó. Després de les condemnes imposades pels tribunals espanyols, el cas va arribar al Tribunal Constitucional i posteriorment a la Comissió Europea dels Drets Humans, convertint-se en una de les primeres denúncies que van situar les tortures comeses per les forces policials espanyoles sota l'escrutini de les institucions europees.
La concentració va finalitzar amb una nova reivindicació perquè la comissaria de Via Laietana deixi definitivament de ser un símbol de la repressió i es converteixi en un espai públic dedicat a preservar la memòria de les víctimes del franquisme i de la repressió política exercida també durant els primers anys del règim sorgit de la Constitució de 1978.