Pensar i fer (7-final). Els Reptes de les nacions i els pobles democràtics

La situació que hem descrit en els articles precedents mostra l’existència generalitzada d’una situació de confrontació. A part del grapat de macro-estats que dominen actualment el món és important remarcar algunes dades claus que poden ajudar al nostre alliberament col·lectiu. Al conjunt del món, la lingüística ha constatat l’existència de més de 5000 llengües, una xifra que contrasta amb el nombre exigu d’estats (prop de 200), una contradicció que, si coneixem els estralls que han produït les formes d’imperialisme i neo-imperialisme existents, mostra l’existència de nombrosos casos d’opressió nacional i lingüística unes formes d’ofec que van portant a l’extinció accelerada de més i més llengües, un fet que contradiu la proclamació enganyosa d’una diversitat demagògica tan vanament exalçada per les propagandes buides dels estats.

Cal saber també que aquestes formes d’opressió en l’àmbit de la llengua i la cultura van acompanyades de formes de colonialisme i de repressió accentuades pel fet que són sostingudes per ideologies de contingut supremacista. L’alliberament nacional que ha tingut lloc sobretot després de la segona gran guerra mundial interimperialista (1939-1945) ha estat combatut per mitjà de la continuació de formes de neocolonialisme, de repressió i de guerres escampades arreu del món.

Després de cada confrontació internacional de caràcter imperialista focalitzada en una àrea determinada, hem pogut observar que el dret d’autodeterminació no s’aplica perquè predomina l’interès capitalista i imperialista. Hem pogut veure, al llarg d’aquests articles que hem publicat fins ara, com l’opressió de caràcter nacional (que posa en evidència el procés accelerat de destrucció de la diversitat lingüística i cultural per mitjà de diferents formes de genocidi), va acompanyada de tot un ventall d’efectes de marginació social i política que mantenen milions de persones arreu del món en una situació de forta submissió, condemnades a enfonsar-se en la misèria, la marginació i el menyspreu, una situació que porta a abandonar el propi país arruïnat sovint amb risc de la pròpia vida.

El capitalisme no s’acabarà per extinció natural. Tindrà conflictes interns importants que podran portar a petits esclats de retorn als principis democràtics que el van acompanyar en la seva aparició dins els sistemes polítics de l’Antic Règim. Però el fet és que avui està entrant en una crisi que només es podrà superar amb la seva desaparició en tant que norma forçosa de comportament social. És per això que les independències de la majoria de nacions democràtiques del món poden contribuir poderosament a crear un marc geopolític que substitueixi la dissolució d’aquest marc polític, social i cultural tan abjecte i perillós.

Els sectors capitalistes més poderosos tendiran a generalitzar el despotisme i els conflictes que el seu reaccionarisme anirà generant. Però es trobaran amb l’oposició sistemàtica de més i més pobles i nacions democràtics que defensaran la seva llibertat i el dret a decidir sobre el seu present i el seu futur. Perquè ara ens trobem davant el repte d’una lluita universal per la supervivència.

-Per l’alliberament de les nacions i els pobles democràtics de la Terra.

-Per la independència de la Nació Catalana. Cap a la República confederada dels Països Catalans, lliure, democràtica, laica i igualitària.

ORGANITZA’T I LLUITA.

Carles Castellanos i Llorenç 29.11.2025

PODEU TROBAR DESENVOLUPAT EL CONTINGUT D’AQUESTS 7 ARTICLES

DINS EL QUADERN DE LA VEU DE POBLE LLIURE:

ELS REPTES DE LES NACIONS I ELS POBLES DEMOCRÀTICS

DAVANT EL DESPOTISME DEL SEGLE XXI

AL LLOC WEB: https://laveu.poblelliure.cat/index.php/quaderns/

TAMBÉ A:

- Pensar i fer (1). On som?

-Pensar i fer (2). Mig segle d’involució econòmica, social, ideològica i política