Aquest és el penúltim dels 7 articles on m’he esforçat a resumir alguns dels elements de la realitat política que hem anat constatant. I avui ens toca remarcar el que és una evidència: que no n’hi ha prou exposant un model ideal de país. Aquest model ha de sortir de la pràctica política quotidiana, és a dir, de la mobilització i també de la força del pensament.
Hem dit que la nostra lluita d’alliberament nacional-popular si es vol preparar per a guanyar s’ha de construir des de la base, arrelant arreu del territori i per mitjà d’una pràctica política que contribueixi a augmentar la capacitat de mobilització i ajudi a acréixer la capacitat de reflexió de caire republicà i rupturista. Cal desenvolupar, doncs, alhora, una ferma estructura capil·lar arreu del territori, com ha fet l’independentisme i el republicanisme al llarg dels anys, creant Casals i Ateneus, tot desenvolupant una ideologia alliberadora que ens empenyi col·lectivament a la defensa radical i intransigent dels nostres drets.
Dins la societat capitalista i estatalista que patim, basada en la propaganda i la repressió constants, cal que com a poble enfortim la nostra capacitat de mobilització i de lluita en diferents vessants:
- La crítica a les propostes enganyoses de l’enemic posant en evidència les polítiques reals.
- La denúncia de les diferents operacions d’intoxicació contra la nostra lluita.
- I, molt especialment, posant la llengua catalana al centre de la nostra resistència i tot rebatent les mentides i falsedats dels estaments dominants al nostre país que defensen els interessos dels Estats espanyol i francès. Aquests sectors reaccionaris són els responsables del sistema econòmmic basat en la depredació de la societat i el territori, que estén cada dia més la precarietat promovent una economia de feines mal pagades i desprotegides que serveixen només per a l’enriquiment d’unes minories especuladores. La Independència ens ha de servir per a enfortir una economia que serveixi per a posar fi a la precarietat i a la depredació econòmica i social tot construint una societat lliure, justa i pròspera, per la qual sempre hem treballat les classes populars al nostre país.
Això vol dir intervenir d’una manera constant i persistent en els àmbits següents:
- Contrarestant la pràctica repressiva i la ideologia en què es fonamenta, presents en totes les àrees de la repressió (des dels cossos policíacs i el conjunt d’aparells armats, judicials, administratius, polítics, mediàtics etc.).
- Combatent la persecució judicial, política etc. que treballa per a marginar l’independentisme i la nació catalana.
- Denunciant les maniobres i propagandes de desnacionalització i de desmobilització orquestrades pels estats opressors.
La fi del règim monàrquic espanyol corrupte i d’arrel franquista és una perspectiva no sols desitjable sinó també possible perquè la corrupció interna de tots els seus estaments ja està podrint els seus fonaments mateixos. Per a això caldrà multiplicar els instruments populars i republicans de l’independentisme mitjançant una important diversificació de mitjans de mobilització, d’informació, de comunicació i de propaganda.
És, a l’hora d’organitzar la nostra lluita, quan hem de donar una importància fonamental al fet de pensar i actuar. I fer-ho col·lectivament. El pensament col·lectiu protegeix de les derives desmobilitzadores i de les posicions personals abandonistes i converteix la lluita popular en irreductible. Planificar l’acció i l’organització és fonamental a l’hora de crear la xarxa territorial i sectorial amb una ferma consciència nacional, social i republicana que el nostre moviment per la Independència necessita.
Carles Castellanos i Llorenç 23.11.2025
-Pensar i fer (2). Mig segle d’involució econòmica, social, ideològica i política
- Pensar i fer (3). Història i potencialitat de la lluita nacional-popular
- Pensar i fer (4). El joc institucional
- Pensar i fer (5). Despotisme i bel·licisme
- Pensar i fer (6). Organitzar la combativitat cap a la Ruptura de la Independència