Amb aquest article comencem un seguit de consideracions sobre la nostra situació social i política partint d’aquesta doble necessitat de ‘pensar i fer’ alhora. En tots dos àmbits estem ficats en una certa paràlisi: a massa gent els fa mandra el pensament; i -no cal dir-ho- encara més, l’acció. Malgrat els avanços d’organitzacions dinamitzadores com l’ANC la pressió per a la indolència és el verí que ens ha inculcat la repressió i són encara massa nombrosos els individus que s’hi han deixat portar perquè la queixa inútil és la vàlvula d’escapament de la impotència. I la repressió continuada és el motor del poder per a anul·lar la voluntat popular.

El món (i el nostre entorn més pròxim) ha canviat d’una manera molt accelerada i així ens hem trobat, gairebé sense adonar-nos-en, dins un entorn social i polític que, en els aspectes fonamentals, no ha fet altra cosa que empitjorar: la precarietat s’ha anat estenent com una taca d’oli, amb problemes endèmics que el sistema de dominació actual no pot ni vol abordar: una economia degradada, enfonsada en el turisme i en la recerca d’àrees de baixos salaris també en els grans serveis, com la Salut, l’abandó intolerable en la gestió dels trens o de les catàstrofes criminals com la Dana,  o en el recurs general a la mà d’obra precària, amb el dret a l’habitatge trepitjat i anul·lat, amb una política ambiental reduïda a accions simbòliques i inoperants; amb el desastre climàtic trucant a les nostres portes i la situació de la nostra llengua desprotegida davant la pressió constant d’uns Estats que treballen per al seu ofec, amb la col·laboració entusiasta dels governs  autonòmics com a aliats servils ...

Tot això no pot continuar; no ho hem de deixar continuar perquè ens hi juguem la nostra existència col·lectiva com a Nació i, d’una manera general, la continuïtat d’un món que sigui racionalment habitable. Cal una reacció generalitzada i per a això (contra les amenaces que ens volen destruir) haurem d’enfortir el nostre pensament i la nostra acció damunt una convicció ferma de quins són els nostres drets. Això és el que volem fer des d’aquesta tribuna que ens ha obert aquesta plataforma nacional-popular participativa que és Llibertat.cat.

Carles Castellanos i Llorenç 19.10.2025