Després del cop de geni de l’independentisme que ahir va frustrar amb contundència els seus il·lusos enterradors és convenient mirar cap endavant tot seguint els lemes de la important mobilització que va tenir lloc a Barcelona.
La primera fita és neutralitzar la guerra psicològica de l’enemic. Aquest portal (Llibertat.cat) ja n’ha parlat abans de la Diada en dos articles interessants signats per Lluís Vila i Erika Casajoana. La insistència a voler-nos fer creure que l’independentisme s’havia acabat ha estat una operació reaccionària en què hi ha participat tot el ventall d’espanyolistes i monàrquics, des dels partits més declaradament franquistes fins als que es volen anomenar d’esquerra com el PSOE i Podemos; des dels mitjans de la caverna feixista fins a l’Ara i els instruments mediàtics del Junquerisme (incloent-hi moltes pseudoanàlisis de tertulians i informadors de TV3) que no han parat de pronosticar la nostra desaparició.
La guerra mediàtica s’ha de neutralitzar sabent que és un element important en la confrontació independentista, una guerra que és sabut que s’ha de combatre amb arguments, esforçant-nos per anar més enllà de l’insult (que cal ser conscients que afavoreix encara qui el rep, que es reforça en el victimisme). L’argumentació raonada i persistent, com s’ha fet en moltes ocasions, és l’instrument que ens ha permès neutralitzar, fins ara i en bona part, les crides interessades a la desmobilització.
La segona fita és enfortir el territori. Cada ciutat, vila, poble i barri ha de tenir els seus col·lectius organitzats que ajudin a reforçar la consciència favorable a la República Catalana Independent tot deslegitimant el règim monàrquic espanyol que no té cap mena de suport al nostre país. Consciència republicana i independentista, dinamització del Procés Constituent i crítica oberta al règim espanyol despòtic i corrupte, han de ser dinàmiques que ens facin avançar i arrelar amb força arreu del país. Els Consells Locals per la República han de ser, en aquests moments, un dels instruments més actius en aquesta tasca de reforçament territorial.
La tercera fita és desmuntar la repressió. Cal aprofitar l’avinentesa de la Conferència Nacional Antirepressiva que s’organitzarà a començaments del mes entrant per a millorar les mesures d’argumentació i d’acció contra totes i cadascuna de les accions repressives, amb l’objectiu que la denúncia de cadascuna i totes les accions que pretenen acovardir i desmobilitzar, quedin sense l’efecte que es pretenia i es converteixin en armes d’afebliment de l’opressor i de reforçament de la capacitat política i mobilitzadora del nostre moviment.
La quarta fita és encarrilar les institucions: s’ha d’acabar de soca-rel la implicació del govern català (que es proclama independentista) en la repressió de les mobilitzacions del nostre poble, per mitjà de la policia autonòmica i municipal. Les institucions, partits i responsables polítics s’han de posar de manera inequívoca a protegir el moviment independentista i a defensar-lo a través dels seus instruments mediàtics. S’ha d’acabar la ‘barra lliure’ en què des d’algunes ràdios i televisions d’institucions de majoria teòricament independentista es permet atacar l’independentisme, la llengua i el país, contradient els principis de coherència més elementals. En una situació d’ocupació i en un règim polític de guerra oberta contra el poble català, l’obligació de les institucions amb majoria independentista és la defensa clara i indubtable dels objectius del nostre moviment. Les institucions s’han de posar al servei del país i del seu alliberament, sense cap mena d’ambigüitat.
Quatre fites per guanyar que s’han de fer efectives sense dilació.
Carles Castellanos