El 1976, als 15 anys d’edat, ingressà a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment al Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-p). L’any 1979 fou un dels fundadors dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), destacant en la seva aportació a la solidaritat amb els presos del cas Batista i Roca al Baix Llobregat.
Al Bages, on va anar a viure amb la seva companya Griselda, fou impulsor del Moviment Independentista del Bages (MIB), de la revista Espatec i dels CSPC. L’any 1983 va ser un dels orgnitzadors de la Trobada Independentista d’Artés (Bages), on s’assentaren les bases per a la creació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), amb la campanya “Cap a la construcció del Moviment de Defensa de la Terra”. En un altre registre fou també impulsor del bar Globus de Manresa, on hi treballà força temps i des d’on va impulsar un important focus independentista a la comarca.
L’acció política del Nen sempre fou molt coherent en el treball de les organitzacions a què va pertànyer, enemic de les maniobres de saló i les discussions estèrils. Fou un militant d’un gran esperit crític i disciplina. Molt preocupat per la dimensió nacional, més enllà dels localismes, però molt arrelat a les bases territorials i socials del nou moviment d’alliberament nacional que es gestava. Sensible a les lluites populars i a encabir-les dins el projecte polític rupturista de l’independentisme. Indestriablement d’esquerres i revolucionari, al mateix temps tolerant, obert i imaginatiu. La seva contribució va aportar, a més del seu compromís en la clandestinitat, molta originalitat i empenta en la construcció de l’estratègia independentista. La seva capacitat dialogant i l’autoritat moral amb què comptava també van contribuir a mantenir els difícils equilibris que necessitava el moviment independentista per al seu desenvolupament.
Accident mortal a Castelló de Farfanya
La seva pèrdua amb 26 anys va ser molt sentida: morí a un accident de trànsit a Castelló de Farfanya el 9 de febrer de 1987, mentre retornava de l’altra banda dels Pirineus. En l'accident que va provocar la mort de Babia, un altre militant independentista també en va resultar ferit.
El seu nom va aparèixer el 1988 després del interrogatoris i tortures a militants del Bages per part de la Guàrdia Civil, que va atribuir a Babia la militància a l'organització armada Terra Lliure.
L'endemà de la seva mort fou enterrat al cementiri de Sant Boi, el dia 10 de febrer, embolcallat amb una estelada i amb el puny d’IPC al pit.
Una memòria perseguida pel règim
Arran de l'acte de memòria en record de Julià Babia "el Nen" el febrer de 2017, en el 30è aniversari de la seva mort, tres independentistes han estat citats a declarar per la justícia espanyola acusades d'"apologia del terrorisme" durant els darrers mesos. Però la xifra de persones investigades en relació a aquell acte suma set persones, tots ells coneguts independentistes, incloses en el procediment de la investigació judicial sobre l'acte a Castelló de la Farfanya, en què també es va col·locar un monòlit en record de Julià Babia.
El procediment judicial sobre l'acte de record de Julià Babia ha inclòs coneguts independentistes, alguns companys de Babia fa més de trenta anys. Es tracta de Josep Maria Cervelló, militant d'ERC i destacat membre del sindicat USTEC, company de Babia als anys 80 quan tots dos militaven a IPC (Independentistes del Països Catalans), i que va dir unes paraules de record durant l'acte; la justícia espanyola ha inclòs en el procediment el cantant i músic Marcel Casellas, amic de Babia i que va recitar unes cançons a l'acte de Castelló de la Farfanya; la tercera persona citada a declarar és Marcel·lí Canet, militant independentista que va ser empresonat l'abril de 1988, però que ni tan sols va ser present a l'acte d'homenatge al "Nen."
Anteriorment van haver de declarar per aquesta mateixa causa Toni Casserras, històric membre de la CUP de Manresa; Ferran Dalmau, de la CUP de Lleida i Guillem Fuster de la CUP de Sabadell; també està inclòs en aquesta causa judicial en qualitat d''investigat' l'exdiputat per la CUP Albert Botran, tots quatre militants de Poble Lliure.
El passat mes de gener l'Audiència Nacional espanyola, després de diversos requeriments, va obligar l'ajuntament de Castelló de Farfanya a retirar el monòlit que recordava Julià Babia. L’alcaldessa de la població de la Noguera, Cristina Lafay, va explicar que es van veure obligats a retirar l'escultura (un bloc de pedra que representa el puny i l'estelada) per l'amenaça judicial, i va declarar que "Èticament i moralment, em sembla que és lògic que deixi posar un monòlit en record d’una persona morta a Castelló."