Enguany se celebra el nou festival de cinema basc Zinemaldia.Cat. El certamen que porta a Catalunya el millor cinema i més actual realitzat al País Basc (Euskal Herria) compta amb el suport públic català, un públic que creix en nombre i heterogeneïtat, segons ha valorat els organitzadors d'aquest esdeveniment cultural que realitza les projeccions als Cinemes Girona de Barcelona i amb l'entitat Euskal Etxea de Barcelona com organitzadora del certamen.
El certamen, que ja forma part de Catalunya Film Festivals, va néixer fa 12 anys amb la intenció de trencar tòpics: "el cinema que es fa a Euskal Herria no és de bascos per a bascos, si no que vol i sap arribar a tots els racons del món."
10 pel·lícules a concurs
La programació de les seccions oficials d’enguany consta de 10 pel·lícules, gran part, estrenes a Catalunya i que, en alguns casos només s’han vist al Festival de Cinema de Donostia. Totes elles es podran veure als Cinemes Girona de la capital. Entre aquestes hi ha produccions destacades com Gernika, Igelak o Rockanrollers i d’altres que sorprendran el públic com Pedaló o Voces de Papel.
Jurat català i Txapeles d’Or
Les 10 pel·lícules a concurs (6 documentals i 4 pel·lícules de ficció) disputen les desitjades Txapeles d’Or, els guardons amb dotació econòmica del festival. Són la Txapela d’Or-Euskadi Basque Country a la millor pel·lícula de Ficció, la Txapela d’Or-Euskadi Basque Country a la millor pel·lícula Documental i el Premi Txapela d’Or-Azkue Fundazioa a la millor pel·lícula en euskara.
L’encarregat de prendre la difícil decisió serà el jurat format, com sempre, per persones destacades del món del cinema català, com l’actor Biel Duran, l’actriu Betsy Túrnez; el periodista i crític de cinema, Toni Vall; el director Dani de la Orden i la responsable de la productora I+G Stop Motion, Anna Solanas.
Segons indiquen els organitzadors "El fet de que el cinema basc s'hagi consolidat i que la indústria cada vegada tingui més pes facilita que Zinemaldia.Cat pugui oferir una programació amb més qualitat any rere any. Cada projecció compta amb directors, actors o productors de renom que atorguen un plus als col·loquis. Aquests darrers són, precisament, un dels punts forts del festival, ja que possibiliten la interacció directa entre els responsables de les pel·lícules i el públic. De la mateixa manera, el fet de que els col·loquis estiguin moderats per reconeguts periodistes i experts catalans en cinema fa que el pont cultural entre Euskal Herria i Catalunya s'enforteixi. D’una banda, obre la possibilitat a força pel·lícules (i als seus realitzadors) de ser projectades en territori català. De l’altra, fa que periodistes i experts en cinema coneguin les noves propostes que ofereix cinema basc."
