L’Onze de Setembre de l’any passat, el dia de la Via Catalana, les organitzacions de l’esquerra independentista del Maresme (COS, CUP i Arran) vam realitzar una manifestació amb el lema “Independència per canviar-ho tot”. A la manifestació hi van assistir entre 300 i 400 persones. Quan la marxa passava per davant d’El Teler [Casal Popular Independentista de Mataró], a la meitat del recorregut aproximadament, vam desplegar una fotografia gegant amb la cara del rei Joan Carles I i li vam calar foc.
No me’n penedeixo, però ara mateix, en l’actual context polític, no ho repetiria. Aleshores creiem que calia mostrar una certa combativitat en d’independentisme, ser els primers en desobeir.
En aquell moment no esperàvem que tingués tanta repercussió, ens ha vingut donada així. És una acció puntual que considerem que està tenint una resposta totalment desmesurada. Una resposta que forma part de l’estratègia de l’Estat Espanyol per criminalitzar l’independentisme, intentant que des de fora s’associï a la crema de coses i al caos, és a dir, d’intentar que es consideri com a element nociu.
Vam saber que estàvem imputats perquè va aparèixer a la premsa. La primera notícia explicava que hi havia dos joves imputats per la crema de fotografies del rei el dia 11 de Setembre, però no deia que fos a Mataró i nosaltres tampoc teníem clar qui eren. La següent notícia, que, igual que la primera, va aparèixer a través de l’agència EFE, ja apareixíem amb noms i cognoms.
Sí, sí, exactament. Es va saber per la premsa entre 1 i 2 mesos abans que ens arribés a nosaltres. La primera notícia va aparèixer a principis de novembre i fins a finals de desembre nosaltres no vam rebre res.
Vam acceptar-ho. Al minut 0 ja vam engegar la campanya antirepressiva. Aquell mateix dia ja vam emetre un comunicat i una imatge gràfica, que va tenir bastant suport. En aquell moment la campanya es basava en el lema “Mantindrem la flama encesa”. Aquest lema volia significar dues coses: per una banda que mantindrem la flama física de la crema del borbó encesa, però també volia significar mantenir la flama encesa de l’independentisme, després de l’11 de setembre que havíem viscut.
El procés judicial continuava i el context polític va anar canviant. Mentre nosaltres presentàvem recursos, que serien denegats, al·legant la llibertat d’expressió, el borbó va abdicar. Va ser en aquest moment que vàrem decidir replantejar la campanya, i va néixer “Ara, República Catalana. Jordi i Guifré absolució”.
Teníem clar que la plataforma no havia de ser només antirepressiva, volíem donar-li un contingut polític i una explicació del que havíem fet i per què ho havíem fet.
