Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Grups feixistes
Ataquen la senyera de la Porta dels Països Catalans en nom del partit de Le Pen

L'atac a la simbologia catalana ha estat signat pel partit xenòfob Front Nacional de Jean-Marie Le Pen

01/08/2014 Política

Avui s'ha conegut (gràcies a l'activista nord-català Hervé Pi) un nou atac a la Porta dels Països Catalans, situada al nord de Salses (Catalunya Nord).

Els atacants han serrat el pal que suportava la senyera que hi havia col·locada i n'han posat una bandera de francesa, i han signat l'escrit en francès "INFÂMES SEPARATISTES VOUS AIMEZ BRULER DES DRAPEAUX FRANÇAIS. FN."

Porta dels Països Catalans

La Porta dels Països Catalans, obra de l'escultor Emili Armengol, marca l'inici dels Països Catalans a Salses (Catalunya del Nord). Està situada molt a la vora de l'autopista catalana.

Després de més de 20 anys d'iniciar-ne el projecte, la Porta dels Països Catalans (iniciativa militant i ciutadana; no gaire ajudada o oficialment frenada -o prohibida- segons els anys i les persones), que es pot veure passant per l'autopista, es va inaugurar el diumenge 28 de setembre del 2003, al nord de Salses. La seua concepció i execució va ser obra de la Unió per una Regió Catalana, impulsada per Armand Samsó.

La visió aèria del monument recorda una falç, al·ludint clarament al cant d'els Segadors.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  5. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  6. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  7. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  8. 13 anys sense en Toni Lecha
  9. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  10. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid