Dilluns dia 14 comença a València el judici contra 18 dels membres de Frente Anti Sistema (FAS) un grup neonazi desarticulat per la Guàrdia Civil l'any 2005 en l'anomenada Operació Pànzer. Un judici a un grup perillós i violent, molt armat, on militaven entre d'altres l'assassí de Guillem Agulló, Pedro Cuevas -després de passar per presó- i l'actuar regidor d'España 2000 a Silla Alejandro Serrador. Un procés en un context d'impunitat al País Valencià dels delictes d'odi.
Aquest matí, la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, en la que figuren diferents organitzacions cíviques, culturals i polítiques i que actua com acusació particular en el judici, ha celebrat una roda de premsa, amb el suport de diputats i eurodiputats, per ressaltar, en paraules del secretari d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, "l'extraordinària importància que té aquest judici. Perquè enviarà un missatge al conjunt de la societat que pot ser positiu o negatiu", al respecte de la qüestió de la impunitat, segon informa El Temps Digital
Abans d'aquesta reflexió, Gisbert ressaltà que els incidents al País Valencià, en forma d'agressions físiques i verbals i atemptats contra mobiliari, "han crescut en els darrers temps". "A més, creixen els incidents violents, les agressions directes", digué, i establí un càlcul "a la baixa" d'uns 400 d'aquests incidents durant l'any 2013. En l'acusació popular, que ha demanat una entrevista amb la Delegació del Govern, hi són presents, a més d'ACPV, Moviment contra la Intolerància, Ca Revolta, CEAR, Jarit, EUPV, Compromís i Esquerra Republicana, tot i que la plataforma Acció Popular està integrada per més de 50 organitzacions.
FAS era un grup molt organitat i jerarquitzat, amb uns 70 membres, segons els càlculs de la Guàrdia Civil, d'ideologia clarament nazi i antisistema, i trets "propers al terrorisme", segons la definició dels informes de la Benemèrita. Al Frente Anti Sistema se li intervigué un molt nodrit arsenal de tot tipus d'armes de foc i de diferents armes blanques, la majoria il·legals, cas del puny americà Pànzer fabricat pel mateix Cuevas i que donà nom a l'operació. El grup aconseguia armes per diferents vies i, fins i tot, les fabricava. Amb la venda d'armes, quotes i la celebració de concerts anticomunistes, FAS aconseguia finançament per les seues activitats.
En les converses telefòniques interceptades per la Guàrdia Civil, segons una part del sumari relevat ahir per l'acusació, es parla obertament de les caceres contra "moracos" o "guarros", de portar "pincho", de fer molt de mal a les seues víctimes.
Es dona la circumstància que les armes que servien com a prova van ser destruides per la Guàrdia Civil, en una acció que fonts judicials atribuiren a una errada. No obstant això, l'acusació confia en que els informes pericials i fotogràfics i la descripció minuciosa de l'armament servisca com a prova.
"Volem que el juidici acabe amb la banalització del problema. No es tracta d'un problema de tribus urbanes, sinó d'una organització molt important, molt fanàtica i molt armada. No era una banda de delinqüents disfressats de nazis", explicà Esteban Ibarra, president de Moviment contra la Intolerancia, que es preguntà com era possible que un grup amb vocació terrorista siga jutjat pels tribunals ordinaris i no per l'Audiència Nacional.
Una reflexió a la que es va sumar la diputada autonòmica i coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz, que va lamentar que l'Audiència Nacional servisca per jutjar unes persones que han rodejat el Congrés dels Diputats i no aquests grups. Sanz ressaltà que la seua formació, a través del diputat estatal Ricardo Sixto, ha presentat diferents iniciatives parlamentàries al parlament estatal per aclarir la destrucció d'armes.
Una petició que també ha realitzat el diputat al Congrés per Compromís Joan Baldoví. Jordi Sebastià, eurodiputat d'aquesta formació, ressaltà que "ha hagut víctimes" d'aquesta violència, en referència a Guillem Agulló, i relacionà la impunitat amb l'actitud del PP, incapaç de sancionar als membres de NNGG que simpatitzen amb el feixisme.
José Luis Ábalos, diputat del PSPV-PSOE, confirmà que hi ha "un ambient d'impunitat" i féu referència, sense citar-los, a l'activitat de José Luis Roberto i la seua formació, España 2000. "Espere que la sentència contemple l'exemplaritat suficient", digué.
Finalment, Joan Tardà, d'Esquerra Republicana, lamentà que el PP no haja condemnat encara el franquisme, i apuntà "la gran oportunitat" que suposa l'actual reforma del codi penal "per incorporar d'una forma fefaent els delictes que tenen a veure amb l'odi al diferent".
