Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Mobilització popular
Barcelona no posarà el nom de Samaranch a cap carrer

"El canvi de nom no es produirà perquè no obté el mínim consens i perquè és notori el desacord de la ciutadania i les entitats".

24/01/2014 Política

Ahir al vespre,  "Sants-Muntjuïc per la Independència" va rebre la resposta de Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Montjuïc, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, a la carta de 33 entitats que demanàvem que no s'honorés Samaranch dedicant-li una avinguda a la ciutat de Barcelona: "El canvi de nom no es produirà perquè no obté el mínim consens i perquè és notori el desacord de la ciutadania i les entitats".

Aquestes entitats, entre les quals hi havia també la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), demanaven que Barcelona no honorés un personatge que va ser tan proper al general Franco i, entre d’altres accions, va promoure el canvi de la carta olímpica, eliminant qualsevol possibilitat de que les Seleccions Catalanes poguessin participar als Jocs Olímpics i perquè "hi ha massa ombres de dubte sobre les especulacions immobiliàries de Samaranch al Poblenou, sobre la mercantilització dels Jocs Olímpics".

Cal recordar que durant els darrers mesos de l'any passat, es van fer diversos actes i mobilitzacions veïnals al districte de Sants-Montjuïc per evitar que l'Ajuntament honorès Samaranch amb l’atribució del seu nom a un carrer de la ciutat i en concret al districte, ja que s'havia pensat amb el de l'avinguda de l’Estadi de Montjuïc, irònicament ben a prop de l’estadi Lluís Companys i l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia.

Demanda del PP

Xavier Trias va acceptar fa un any la demanda del Partit Popular que plantejava reconèixer públicament Samaranch per tota la seva trajectòria política. L’alcalde, en declaracions al “món a RAC1”, afegia “té una gran lògica perquè és una de les persones més importants que ha tingut Barcelona en els últims 50 anys”. El que és lògic és que el nomenclàtor recull els interessos polítics i econòmics de la classe dirigent, i no fa una reflexió de fons escoltant els ciutadans i recuperant la memòria històrica.

Esport Cultura Barcelona

El regidor Martí explicava que la proposta havia estat impulsada per l’entitat Esport Cultura Barcelona. El seu president actual Manuel Carreras Fisas ha estat involucrat en el cas de corrupció del Palau. De fet, segons informa la Directa, l’ advocat de Jordi Montull i portaveu de Fèlix Millet, Jordi Plana afirmava en declaracions a RAC1 de Jordi Plana, “el vicepresident que cobrava per buscar patrocinis era el senyor Carreras Fisas. Durant quatre mesos ve percebre la quantitat de 10000 euros, IVA inclòs” . I Millet ja havia apuntat: “un vicepresident de la fundació també cobrava oficialment una retribució fixa de 12000 euros al mes per captació de recursos”. Així doncs, es tracta d’una entitat que respon altra vegada als interessos de les elits burgeses.

La figura de Samaranch

El passat de l’expresident feixista del COI comença amb la militància a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, fet pel qual va poder ser regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona (1954-1962), Procurador a Corts i Delegat Nacional d’Educació Física i Esports (1967). A més, va participar en el pla urbanístic especulatiu de l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles, que va promoure la construcció de Ciutat Meridiana. Aquest és ara un dels barris oblidats de la ciutat, que ha patit un gran drama econòmic i humà arran del reestructurament urbanístic.

Com a president del COI, es va negar a la participació de nacions sense estat als Jocs Olímpics, canviant la carta olímpica el 1996. Quin favor va fer, doncs, amb la promoció dels Jocs Olímpics del 1992? Uns Jocs Olímpics que, d’altra banda, van servir per detenir nombrosos activistes de l’esquerra independentista tot acusant-los de pertànyer a Terra Lliure. Mentre els uns lluitaven pel reconeixement de les llibertats identitàries i socials, d’altres s’enriquien amb els tractes de favors com a bandera.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid