El Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona ha admès a tràmit l'escrit d'ampliació de la querella presentat per la CUP contra el consell de CatalunyaCaixa, per l'operació creditícia i immobiliària de la construcció de la Llotja de Lleida, quan estava presidit per l'exministre del PSOE Narcís Serra. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va interposar la querella criminal per la comissió de diversos delictes d'administració deslleial contra Narcís Serra, Adolf Todó, Jaume Massana Ribalta així com la resta de membres del Consell d'Administració de Catalunya Caixa que van adoptar els acords que consten a les actes de data 19 de gener de 2010 i 13 d'octubre de 2010.
Segons ha informat Europa Press la CUP exerceix d'acusació popular en la denúncia de Fiscalia contra Serra i l'exdirector general Adolf Todó. A l'octubre la candidatura independentista va presentar un escrit en el qual qüestionava l'operació valorada en 50 milions d'euros argumentant que va consistir en l'adquisició d'un terreny municipal amb el compromís d'edificar dues torres de gran altura. Un projecte que mai es va realitzar i que es va tornar a finançar el 2010.
En la querella s'acusa el consell d'"administració deslleial" per la presa de decisions en la compra del terreny per un valor molt superior al de mercat i la no execució del projecte, malgrat saber que suposaria greus perjudicis per a l'entitat, a més de l'operació de pròrroga de la hipoteca. Aquest delicte (administració deslleial) està castigat pel Codi Penal amb pena de presó d'entre sis mesos i quatre anys o multa del tant al triple del benefici obtingut.
La CUP ha presentat l'ampliació de la querella basant-se en les informacions publicades en la revista de Lleida La Quera sobre les irregularitats de Caixa Catalunya, amb les quals l'entitat va malbaratar uns diners que haurà d'assumir la ciutadania amb el rescat bancari del FROB.
Escanya-pobres
La Fiscalia Anticorrupció de Barcelona va anunciar el setembre passat la denúncia contra l'exalcalde de Barcelona i exministre del PSC-PSOE Narcís Serra, com expresident de Caixa Catalunya, i l'exdirector general d'aquesta entitat financera Adolf Todó. Aquesta denúncia d'Anticorrupció inclou fins cinquanta-dos dels membres del Consell d'Administració d'aquesta caixa durant l'any 2010.
El fiscal Fernando Maldonadola va decidir tirar endavant amb la denúncia perquè considerava "desproporcionats" els sous atribuïts tant a Todó com a l'exdirector general adjunt de l'entitat, Jaume Masana. I exposava que es va fer un "evident abús del càrrec": Tot i la crisi que patia Caixa Catalunya, per la qual cosa es va veure obligada a recórrer al FROB, aquests directius van arribar a embutxacar-se més de 4 milions (Todó) i 2,9 milions d'euros (Masana).
En el seu escrit, el fiscal anticorrupció descrivia la política de retribucions dels directius d'"irresponsable" pel malbaratament d'"escandaloses i milionàries indemnitzacions" per tres exdirectius que van dimitir en fusionar-se Caixa Catalunya amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona. El fiscal també retreia al seu escrit el fet que Todó i Masana rebessin un "import tant elevat" de pensions i les prejubilacions prefabricades.
"Vostè és un lladre"
Alfons Todó, que va ser destituït pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) de la presidència de CatalunyaCaixa que ocupava, va declarar el juliol passat davant una comissió del Parlament de Catalunya. Segons l'informe de gestió dels comptes de l'entitat de 2011, Todó havia de percebre un complement de pensió de 3,4 milions d'euros, que se sumarien als 600.000 euros d'indemnització per abandonar l'entitat, un límit fixat per la normativa per als alts directius d'entitats nacionalitzades.
El passat juliol el diputat de ls CUP-AE al Parlament, David Fernàndez va acusar Todó de “lladre” durant la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors.David Fernàndez va preguntar a Adolf Todó quantes famílies han estat desnonades i quantes víctimes de les preferents. Todó va respondre que els afectats per les preferents són unes 79.000 persones i que no recordava el nombre de desnonats. Fernàndez també va preguntat a Adolf Todó pel seu contracte “laboral” del 26 de març del 2008 (signat per representats d'Iniciativa, CiU, PSC, i sindicats) que li proporcionava una indemnització milionària.
