x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços (24.10.1936)

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt

04/11/2013 Memòria històrica

Aquest mes d'octubre ha fet 77 anys de la redacció del Decret de Col·lectivitzacions. En la construcció de la futura República Socialista catalana,  hauríem d'estudiar les experiències socials del poble treballador català, per extreure'n ensenyaments, en aquest sentit creiem que l'estudi del model social del període 1936-39 és fonamental.

 Les col·lectivitzacions foren una de les transformacions socials més radicals que es produïren al segle XX, afectaren l'activitat política, econòmica i el model de relacions personals. Entre un 70% i un 80% d'empreses foren col·lectivitzades.

Derrotada la revolta militar, en tornar els obrers a la feina i no trobar els amos i personal directiu, aquells decidiren de forma espontània de prendre a les seves mans el control i direcció de les empreses, actuaren d'acord amb la formació que havien adquirit als Ateneus, sindicats, cooperatives. El procés iniciat volia dir que la propietat de l'empresa passava de privada a pública, que els treballadors eren els que dirigien i gestionaven les empreses, i que els beneficis revertien a mans dels propis treballadors, era la socialització de la riquesa.

Malgrat la manca de reflexió i teorització que hi havia dins el moviment llibertari sobre el concepte de poder i les alternatives econòmiques, el Decret de Col·lectivitzacions és l'expressió del poder, i la capacitat d'autoorganització de la classe treballadora; és la manera de dotar d'un marc legal a l'ocupació de les fàbriques i empreses pels treballadors.

 Algunes de les grans empreses col·lectivitzades foren, la Hispano Suiza, CAMPSA, la España Industrial, Cerveseries DAMM, Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya (11.500 treballadors), la Fusta Socialitzada (8.000 treballadors).

Estanislau Ruiz i Ponsetí (1889-1967). Doctor en Ciències exactes i Enginyer industrial (1917). Sots-secretari d'Economia de la Generalitat (1937-1939), ideòleg de la Nova economia de guerra. Autor de: L'aplicació de Decret de Col·lectivitzacions i Control obrer (1937). Les empreses col·lectivitzades i el nou ordre econòmic (1937).

Joan Sardà i Dexeus(1910-1995). Doctor en Dret per la Universitat de Madrid 1932, es formà a Munic i a la London School of Economics. Professor a la Facultat de Dret i Ciències Econòmiques i Socials de la UB. Ell fou l'artífex dels Decrets de S'Agaró (1937), 22 anys més tard intervé en la redacció del Plan de Estabilización (1959). El professor Joan Sardà1 considerà que el govern iugoslau del president Josip Broz (1892-1980) aplicà al model econòmic iugoslau, els eixos bàsics del Decret de Col·lectivitzacions. Josip Broz fou un dels dirigents de les Brigades Internacionals (1936-1938), no seria estrany que conegués el text del Decret de Col·lectivitzacions, i que aquest tingués alguna influència en el model de l'economia autogestionària iugoslava dissenyada després del 1945. El 1960 la Universitat de Belgrad edità el Decret de Col·lectivitzacions.

1.- El Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer el podem considerar el text legal més important redactat en el període 1936-1939, representa el nivell més alt de les conquestes de la classe treballadora catalana al llarg de la seva història.

Del pròleg del Decret de Col·lectivitzacions d'Indústries i Comerços, copio alguns fragments que defineixen el sentit, la voluntat, de l'esmentat Decret:

Cal ara, doncs, organitzar la producció, orientar-la en el sentit que l'únic beneficiari ha d'ésser la col·lectivitat, el treballador, al qual correspondrà la funció directiva del nou ordre social . S'imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball.

El principi de l'organització econòmico-social de la gran indústria, ha d'ésser la producció col·lectivitzada.

La substitució de la propietat individual per la col·lectivitat la concep el Consell de la Generalitat, col·lectivitzant els béns de la gran empresa,és a dir , el capital,i deixant subsistir la propietat privada dels béns de consum i de la petita indústria.

Decreto:

Article 1r. D'acord amb les normes que s'estableixen en el present Decret, les empreses industrials i comercials de Catalunya es classifiquen en:

a) Empresescol·lectivitzades,en les quals la responsabilitat de la direcció recauen els mateixos obrers que les integren, representats per un Consell d'Empresa,i

b) Empresesprivades, en les quals la direcció és a càrrec del propietari o gerent, amb la col·laboració i fiscalització del Comitè Obrer de Control.

2.- El Consell d'Economia. El Pla de transformació socialista

El 19 de juliol del 1936, com a resultat del fracàs del colp d'Estat feixista s'iniciava un doble procés de guerra i revolució social. La victòria dels treballadors en vèncer a l'exèrcit féu aparèixer formes de poder popular, el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) format per tots els partits antifeixistes i les Patrulles de Control per assegurar la victòria del moviment obrer.

 Aquella conjuntura històrica excepcional podia fer realitat la construcció d’un model polític i econòmic alternatiu al de la monarquia parlamentària borbònica, un model que s’havia anat forjant al llarg del temps als Ateneus obrers, a les cooperatives obreres de consum, al sindicat (CNT), era el resultat de l’assimilació de les doctrines del socialisme utòpic, de l’anarquisme, de les lluites del moviment obrer català al s-XIX i XX, de construcció d’una economia socialitzada.

És en aquest context que cal situar el naixement del Consell d'Economia (11 agost 1936). Estava integrat com el CMA per representants de totes les forces polítiques i sindicals, la seva creació es gestà en el si del CMA que era l'organisme que tenia el poder real. El seu objectiu era d'endegar l'economia catalana d'acord amb la nova situació de lluita antifeixista i revolució social, alhora que donar força legal a les transformacions socials espontànies que s'estaven produint. Alguns autors indiquen al membre de la FAI i del CMA Diego Abad de Santillán com a l'inspirador del Consell d'Economia ajudat per Martí Barrera ((ERC) aleshores Conseller de Treball de la Generalitat, que gaudia de prestigi dins la CNT. En les converses inicials que definiren el projecte hi participaren, Josep Viadiu (CNT), Antoni Garcia Birlán (CNT), Estanislau Ruiz i Ponsetí (PSUC) i Quero Morales (ERC). Es tractava de trobar els punts de coincidència que permetessin de posar novament en funcionament l'economia catalana.

El resultat de les converses es concretà en el següent Decret que donà naixença al Consell d'Economia de Catalunya.

Decret

La situació per què travessa Catalunya a conseqüència de la subversió produïda a tot Espanya, aconsella que amb tota urgència, es procedeixi a la constitució del Consell d'Economia de Catalunya, a l'objecte d'estructurar i normalitzar convenientment l'economia catalana, i donar solució als greus problemes de caràcter econòmic que, lògicament, s'han plantejat.

Aquest Consell cal que estigui integrat per delegats dels partits polítics i organitzacions obreres que han lluitat conjuntament i que, conjuntament també, ha de contribuir al renaixement de l'economia de la nostra terra, amb la col·laboració entusiasta de tot el poble treballador de Catalunya.

Per tant a proposta del Conseller d'Economia i Serveis Públics i d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto

Primer.- És creat el Consell d'economia, la competència del qual s'estendrà a tot Catalunya i que constituirà l'organisme ordenador de la vida econòmica catalana.

Segon.- El Consell d'Economia acordarà, previs els assessoraments que estimi necessaris, les normes adequades per a l'establiment de la normalitat econòmica a tot el territori de Catalunya.

Tercer.- El Consell estarà compost de la següent manera: En serà President el Conseller d'Economia i Serveis Públics, el qual podrà delegar la seva representació en la persona que cregui més convenient.

Seran vocals d'aquest Consell:

Martí Barrera i Maresma,Vicenç Bernades i Biusà i Joan B Soler i Bru, per Esquerra Republicana de Catalunya .

Ramon Peipoch i Pich, per Acció Catalana Republicana i altres partits d'esquerres.

EusebiC Carbó, Joan P Fàbregas, i Cosme Rofes,per la Confederació Nacional del Treball.

Antoni G Birlan i Diego Abad de Santillán, per la Federació Anarquista Ibèrica.

Joan Fronjosà i Salamó,Joan Grijalbo i Serres i Joaquim Puig i Pidemunt, per la Unió General de Treballadors.

Estanislau Ruiz i Ponsetí, pel Partit Socialista Unificat de Catalunya

Joaquim Pou i Mas, per la Unió de Rabassaires.

Andreu Nin, pel Partit Obrer d'Unificació Marxista

Barcelona 11 d'agost del 1936

El Conseller d'economia i Serveis públics

Josep Tarradellas Lluís Companys

La composició inicial del Consell d'Economia reflectia l'equilibri entre els tres sectors polítics hegemònics. Tot i que hi havia una sobrevaloració del bloc UGT,PSUC i infravaloració d'ERC.

Albert Pérez i Baró 2(1902- 1989 ) escriu, Hom deixa de mencionar el més important de tots els nous òrgans de govern nascuts arran del 19 de juliol, el que més influí en la reorganització després del trasbals sofert pel nostre país com a conseqüència de la sublevació militar-feixista, sobretot en el terreny econòmic; el que perdurà fins al final de la guerra civil i no veié minimitzades les seves funcions executives fins el mes d'agost del 1937, quan passà a regentar la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya el comunista Joan Comorera. Ens referim, naturalment, al Consell d'Economia de Catalunya.

De fet, el Consell d'Economia de Catalunya exercí les funcions del Parlament Català, el qual havia quedat orfe de les representacions de dretes i les esquerres que hi quedaven, foren desplaçades pels esdeveniments.

I és que el Consell d'Economia de Catalunya redactà, i el Govern de la Generalitat aprovà, tot un seguit de disposicions tendents a la legalització i encarrilament del que els treballadors feren espontàniament arran del 19 de juliol, en veure's obligats en molts casos ,o per pròpia iniciativa en altres,a fer-se càrrec de la gestió de les empreses, posant en pràctica això que ara està de moda anomenarautogestió obrerai que llavors en deien tot simplementcol·lectivització,per tal com es tractava de convertir en col·lectius els béns privats.

Creiem fermament,perquè ho hem viscut de prop, que la tasca legislativa feta pel Consell d'Economia de Catalunya, i la que tot just tingué temps d'encetar de direcció d'una economia col·lectiva, segons directrius fixades per òrgans col·legiats amb majoria de representacions obreres, però sense intervenció estatal, fou prou important, i sobretot fou història autèntica de Catalunya.

Aquest text fou publicat a la revista Canigó, el 13/03/1976.

 3.-El Pla de Transformació Socialista del País

El 13 d'agost de 1936, era designada la ponència encarregada de redactar el Pla de Transformació Socialista del País i el 17 d'agost aquest Pla era aprovat pel Ple del Consell d'Economia que amb els seus 11 punts marcarà les línies d'acció de l'economia catalana al llarg de la guerra, serà el nou codi econòmic, el reproduïm per la seva importància.

Les velles institucions han caigut esmicolades, la vella economia s'ha esfondrat i no ha de tornar a alçar-se. El Consell d'Economia de Catalunya, constituït, d'acord amb el Decret de l'onze d'agost de 1936, per delegats de les organitzacions sindicals i polítiques de la classe obrera i dels partits que lluiten contra la sublevació feixista, en el moment de començar les seves tasques, afirma el seu ferm propòsit de posar-se a to de la revolució i d'obrar d'acord amb la fecunda realitat creada per les masses treballadores i amb les aspiracions d'aquestes masses.

La vella economia capitalista ha fracassat, ferida de mort per la sublevació d'aquells que es consideraven més obligats a defensar-la i és avui incapaç de restablir l'ordre econòmic al país i d'assegurar l'existència de la població. La continuació d'aquest sistema significaria el desordre econòmic, la fam i la misèria.

Profundament convençut d'aquesta veritat, el Consell d'Economia, que assumeix la immensa responsabilitat d'ordenar la vida econòmica catalana, declara que orientarà decididament els seus esforços en el sentit de la col·lectivització de la nostra economia.

El Consell d'Economia actuarà com a organisme deliberatiu per a establir acords en matèries econòmiques entre les diverses organitzacions representades, i el Govern de la Generalitat executarà els acords que resultin de les seves deliberacions. Sense prejudici de les resolucions ulteriors que pugui prendre, el Consell portarà a la pràctica les següents, la realització de les quals considera inajornables:

1r.- Regulació de la producció d'acord amb les necessitats de consum, sacrificant aquelles indústries o produccions que resultin sobreres, i estimulant enèrgicament la instal·lació de les noves indústries que per efecte de l'alteració del valor de la pesseta sigui convenient instaurar a la nostra terra.

2.n- Monopoli del comerç exterior, per a evitar escomeses des de fora contra el nou ordre econòmic que està naixent.

3r.- Col·lectivització de la gran propietat rústega per a ésser explotada per sindicats de pagesos amb l'ajut de la Generalitat, i sindicació obligatòria dels productors agrícoles que exploten que exploten la petita i mitjana propietat.

4t.- Desvalorització parcial de la propietat urbana, mitjançant la reducció de lloguers o l'establiment de taxes equivalents quan no es cregui convenient beneficiar els llogaters.

5è.- Col·lectivització de les grans indústries, dels serveis públics i dels transports en comú.

6è.- Confiscació i col·lectivització dels establiments abandonats per llurs propietaris.

7è.-Intensificació del règim cooperatiu en la distribució dels productes i, en particular, explotació en règim cooperatiu de les grans empreses de distribució.

8è.- Control obrer dels negocis bancaris fins arribar a la nacionalització de la banca.

9è.- Control sindical obrer sobre totes les indústries que continuïn explotades en règim d'empresa privada.

10è.- Reabsorció enèrgica, per l'agricultura i la indústria, dels obrers sense feina, i a aquest efecte s'estimularà la revalorització dels productes del camp, el retorn al camp, en el possible, dels obrers que pugui absorbir la nova organització del treball agrícola,la creació de grans indústries per a suplir articles manufacturers que seria difícil importar, l'electrificació integral de Catalunya i principalment dels ferrocarrils, etc.

11è.- Supressió ràpida dels diversos impostos per arribar a la implantació de l'impost únic.

Malgrat les diferències que hi puguin haver amb les mesures de la Nova Política Econòmica (NEP) implantada pels Bolxevics el 1921 per tal de resoldre els problemes que plantejava l'edificació del socialisme, hi podem veure en el punt 1r del Pla de Transformació, la voluntat de racionalitzar la producció d'acord amb les necessitats reals, que serà el que s'implantarà a la URSS després del 1928 amb els Plans quinquenals. En el punt 3r la col·lectivització de la terra com es féu a la URSS amb els Kolhoses. En el punt 5è i 6è s'anuncia el Decret de Col·lectivitzacions, que abasta indústries, serveis i transports públics, que s'aprovarà 2 mesos més tard per tal de regularitzat una situació de fet, com era el control de les fàbriques i els serveis pel moviment obrer. En el punt 7è l’aplicació del cooperativisme de llarga tradició a Catalunya. El punt 8è representà el control de les finances pel nou ordre revolucionari.

 4.- Els Decrets de S'Agaró (1937)

Foren elaborats pels tècnics i assessors del Departament de Finances convocats pel Conseller primer i Conseller de Finances del Govern Josep Tarradellas, que es reuniren a S'Agaró el 2 de gener del 1937. La participació de Joan Sardà i Jaume Miravitlles (1906- ) fou fonamental en la redacció de les 58 disposicions, Decrets i ordres, del dit Pla Tarradellas. El conjunt d'aquests elements legislatius foren publicats en forma de llibre en una, Edició del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. El títol del llibre és, L'obra normativa de la Generalitat de Catalunya, i com a subtítol, El Pla Tarradellas.

El decret número 1 del Pla Tarradellas, fou el: Decret relatiu a la municipalització de serveis. Era un decret- marc, susceptible d'ésser utilitzat per tots els Ajuntaments catalans,que obria pas a la municipalització de les empreses de “serveis d'ús general”. Aquests serveis eren: abastiment d'aigües, gas, electricitat, cambres frigorífiques, tramvies, ferrocarrils urbans i suburbans, pompes fúnebres, i tota mena de transports. La iniciativa de la municipalització d'una o més empreses corresponia als ajuntaments catalans, i l'aprovació, si s'esqueia, un cop reelaborada per una Comissió Mixta ad hoc, a la Conselleria de Finances.

2Pérez Baró, A.-D'aquell temps, d'aquest país. editorial Moll, col·lecció Raixa. Palma de Mallorca 1982.. pàgines 170-172.

1En l'article aparegut a Serra d'Or el 10 d'agost del 1967, que duu per títol: Joan Sardà i el seny econòmic. Pàgines 650-658.

Bibliografia

Decret de Col·lectivitzacions. Conselleria dEconomia. Generalitat de Catalunya. Sobre la Col·lectivització i Control de la Indústria i el Comerç. Edicions de la Conselleria d’Economia. Barcelona 1936

Artal, F, et alii. El pensament català durant la República i la guerra (1931-1939) edicions 62. Barcelona 1976

Bricall, JM. Política econòmica de la Generalitat (1936-1939) Evolució i formes de la producció industrial. Volum I edicions 62. Barcelona 1978

Castells, A. Las transformaciones colectivistas en la industria y los servicios de Barcelona. Fundación Salvador Seguí. Madrid 1992

Castells, A. Cicles de protesta en el capitalisme contemporani. Col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939) Cendra,I. El Consell dEconomia de Catalunya( 1936-1939). Revolució i contrarevolució en una economia col·lectivitzada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 2006

Pérez-Baró, A. 30 mesos de Col·lectivisme a Catalunya (1936-1939) editorial Ariel, Barcelona 1970

1899-1988 Tarradellas o la reivindicació de la memòria. Pagès editors. Lleida 2003

L'Avenç,número 105, juny 1985, pàg, 56-62. Les Col·lectivitzacions industrials, un debat que resta obert.

www. buxaweb.com/historia/temes/escat/economiaXX.htm

www.estelnegre.org/documents/ martinezespinosa/collectivitzacions

www.es.scribd.com/doc/decret-col·lectivitzacions-1936

www.mcrit.com/comsoc/treballsrecerca/treballs_04_05treb_publicats/maig1937/documents/economia

 

Conclusions

El Decret sobre la Col·lectivització  i Control de la Indústria i el Comerç a Catalunya, aprovat   pel Consell de la Generalitat  de Catalunya  el 24/10 /1936, és la solució legal que s’adoptà per a refrendatr una situació de fet, que era ue, les indústries i comerços havien començat a funcionar de forma autogestionada pels propis treballadors amb una democràcia de base, on les decissions es prenien en les assemblees de treballadors.

El Decret  de Col·lectivitzacions, és l’experiència  d’un  model d’economia mixta, sense un excés d’intervencionisme des dels òrgans polítics, però, amb una voluntat de planificació indicativa.

Podem pensar que en l’elaboració del text es recolliren les experiències col·lectivistes de la  revolució Bolxevic (1917), les ocupacions de fàbriques al nord d’Itàlia (1920) amb els Consells obrers, l’experiència de lluita del moviment obrer català, Casals, Ateneus obrers, el Centre Autonomista del Comerç i la Indústria (CADCI),  que generà una cultura obrera en contra de l’explotació i pel repartiment de les rendes del treball. Durant 30 mesos el somni fou una realitat que permeté l’avenç de la història.

Agustí Barrera i Puigví (octubre 2013)

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2014 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid