El País Valencià i les Illes són indrets que han destruït la seva costa més ràpidament durant els darrers 18 anys, coincidint amb la bombolla immobiliària. A escala municipal destaquen, el litoral d'Alboraia (Horta), Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), El Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta) i Borriana (Plana Baixa) en relació a tot l'estat espanyol, segons l'estudi "Destrucció a tota la costa 2013" de Greenpeace que s'ha presentat avui.
L'informe analitza la situació dels primers 500 metres de costa, municipi per municipi, per primera vegada i mitjançant l'ús d'imatges de satèl·lit. D'entre els gairebé 500 municipis litorals de l'Estat, Greenpeace assenyala quins han sucumbit més a la bombolla immobiliària, però també quins municipis tenen una costa més protegida. A més l'informe mostra les tendències futures d'ocupació del sòl litoral per a l'any 2030 i exposa com la costa mediterrània sofrirà un col·lapse total en 124 anys si se segueix construint com fins ara. Greenpeace conclou que l'ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva i que aquest procés es veurà reforçat per la nova Llei de Costas, que suposa una nova eina per seguir urbanitzant el litoral.
13 municipis dels Països Catalans entre els 25 més destruïts a l'estat espanyol
Greenpeace ha identificat els 25 municipis pitjors de l'Estat a partir de diferents variables analitzades. Entre elles, la major superfície absoluta artificial, la major superfície artificial a la franja dels primers 500 metres en relació a la total del municipi, els municipis que més ràpid han crescut i els que abans deixarien de tenir sòl natural. D'aquestes 13 municipis estan situats al Països Catalans, 8 municipis corresponen al País València: Calp (Marina Alta), Cullera (Ribera Baixa), Oliva (Safor), Orpesa (Plana Alta), El Pilar de la Foradada (Baix Segura), Sagunt (Camp de Morvedre), Torrevella (Camp de Morvedre) i Vinaròs (Baix Maestrat); tres a les Illes: Calvià (Mallorca); Sant Lluís (Menorca) i Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) i 2 al Principat: Cubelles (Garraf) i Torredembarra (Tarragonès).
Calp representa, segons Greenpeace, "la continuació del nucli de Benidorm, amb edificacions verticals de gran alçada amb un gran impacte paisatgístic i, a més, grans urbanitzacions disperses, amb ocupació de salines, aiguamolls i zones de gran valor ecològic". En concret, el 70 per cent de la seva primera franja està ocupada i l'increment anual de la superfície és de gairebé un 0,5 per cent anual.
Dins del “Top 10” de la destrucció, assenyala 6 municipis catalans
Calp, Calvià, Cubelles, Oliva, Orpesa i Sant Josep de sa Talaia
Superfície costanera més urbanitzada
En xifres generals, el País Valencià ocupa el primer lloc en superfície costanera total urbanitzada -el 51 % de la seva franja costanera ja està construïda-, seguida per Catalunya, amb el 44 %, i en cinquè lloc, les Illes Balears amb el 23%.
Major percentatge de sòl protegit
Cadaqués (Alt Empordà) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) entre els 5 municipis amb major percentatge de sòl protegit, són "honroses excepcions a la destrucció de les costes"
"La nova Llei de Costas, lluny d'enfortir la protecció del litoral, permet noves formes d'explotació".
La costa, que en l'anterior llei es contemplava com un recurs natural finit, es transforma en aquest nou text en una superfície de desenvolupament econòmic. No obstant això, encara existeix una oportunitat si es comencen a prendre mesurades municipi per municipi.
Greenpeace proposa les següents mesures: els municipis han de declarar-se insubmisos en l'aplicació de la nova Llei de Costas i la UE ha de parar aquesta nova Llei; els plans urbanístics municipals han de ser revisats per no permetre més construccions; els parcs naturals han de ser respectats; no de deu construir en zones de risc per canvi climàtic i a més s'ha de promoure una fiscalitat verda per afavorir als municipis millor conservats. La participació ambiental ha de ser fonamental en tots aquests processos.
