x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Preparar les condicions per a una vaga general nacional
03/03/2012 Albert Buigues
Introducció

Aquest mes de Febrer del 2012 ha estat el de l’aprovació de la nova Reforma Laboral aprovada via decret-llei pel govern de la burgesia reaccionària del PP. Tot i així, vist el paper històric que han exercit les burocràcies sindicals de CCOO (un cop finides les CCOO històriques creades al calor de les lluites econòmiques i de caràcter polític durant el franquisme) de còmplices de la patronal (els enemics de la nostra classe, els que tenen uns interessos oposats als nostres) no podíem esperar tampoc una reforma positiva pels nostres interessos si la reforma s’hagués aprovat mitjançant el que ells anomenen “diàleg social”.

El paper de les burocràcies de CCOO i UGT

El paper de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT no és ni més ni menys que el reflex de la presa de l’hegemonia a l’aparell dels sindicats respectius de la socialdemocràcia reformista i d’aquells sectors de la vella guàrdia stalinista que s’havien convertit (com era d’esperar) al reformisme euro comunista.

Així, el paper que tradicionalment havien realitzat els sindicats (sobretot les CCOO en època franquista) de defensa dels drets de la classe obrera i d’una estratègia de confrontació de classe, va acabar transformant-se en una estratègia de col·laboració amb la classe burgesa dominant, tot amb l’objectiu d’apaivagar la consciencia de classe d’amplis sectors de la classe obrera per tal de desactivar les mobilitzacions d’aquesta i poder aprovar les successives reformes que han anat minvant els drets laborals aconseguits amb tant esforç en èpoques anteriors.

Només quan les bases d’aquests sindicats que encara mantenen una consciència de classe vegin una alternativa clara i rupturista a nivell sociolaboral, aconseguirem acumular les forces necessàries per a una lluita sociolaboral efectiva i de classe sense dependre de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT.

La necessària confluència del sindicalisme nacional i de classe

No cal dir que mentre que a Galícia, Euskal Herria o fins a cert punt Andalusia ja no depenen en una certa part d’aquestes burocràcies per confrontar els plans de les patronals respectives, la manca d’un sindicat nacional i de classe potent als Països Catalans ha fet impossible portar a terme una lluita sociolaboral efectiva i amb una certa permanència.

Cal entendre que abans de poder convocar una vaga general (que és l’objectiu pel qual hauríem de treballar tots plegats) cal que l’Esquerra Independentista entengui que sense un sindicat nacional i de classe fort amb capacitat d’abanderar la lluita sociolaboral en clau nacional i que tingui una forta incidència social no hi ha vaga general que pugui tenir cap èxit. Per tant la màxima prioritat pels militants obrers del conjunt de les organitzacions que composen l’MCAN és el treballar per fer confluir cada cop més en la lluita diària aquells sindicats que tenen un discurs de classe i en clau nacional. I això només es pot portar a terme amb els sindicats que a dia d’avui reuneixen aquestes característiques al nostre territori: la COS, la Intersindical-CSC i la IAC (així com els seus homòlegs a la resta del territori nacional, la Intersindical Valenciana i la Intersindical de les Illes). Caldria debatre si també incloem els sindicats Unió de Pagesos i Unió de Llauradors al País Valencià.

Cap a una conferencia nacional sobre lluita sindical


Evidentment tot això ha de passar per una conferencia nacional sobre la lluita sindical que s’hauria de realitzar a curt termini  entre les organitzacions de l’EI per tal de poder bastir una aposta estratègica comuna i en clau nacional, un cop feta una anàlisi seriosa sobre la situació del sindicalisme nacional i de classe dins el moviment obrer. I això també passa perquè a nivell individual siguem coherents i apostem les nostres forces a enfortir a nivell organitzatiu els sindicats abans esmentats, i deixem de fer el seguidisme a organitzacions sindicals de classe però d’obediència espanyola.

Mentrestant, mentre no tinguem la lluita sociolaboral com una prioritat elemental (sense classe obrera no hi ha revolució socialista possible) i hi dediquem esforços a altres tasques que no ens porten objectivament a cap dels objectius estratègics pels quals lluitem, les crides a la vaga general no deixaran de ser crides buides de contingut a nivell pràctic.
Valora
Rànquings
  1. 1986- L’Audiència Nacional decideix processar els ex-directors del diari AVUI i Segre per haver permès la publicació de les esqueles de Quim Sànchez i Mikel Zabalza.
  2. "Cal plantar cara a la pitjor ofensiva dels nostres representants polítics contra el valencià des de la dictadura"
  3. Col·loquen una placa en record a Toni Lecha al Mur dels Federats de París
  4. La Traïció dels líders
  5. Els terroristes ens volen atemorir amb “terroristes anarquistes”
  6. Miquel Noguer (CiU), un peu a la política i un altre als negocis
  7. La COS denuncia l’agressió a una treballadora i a una representant sindical
  8. 1989- Un policia mor a l’explotar-li una bomba que estava fabricant
  9. La "periodista" Mona Iraqui (Egipte) va ajudar a la policia a detenir 40 homosexuals
  10. L'Audiència Nacional espanyola ordena una onada d'escorcolls a casals de caire anarquista a Barcelona
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2014 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid