Las comparacions són odioses, però fent història, també, hem de dir que els incendis forestals en els anys vuitanta eren encara més monstruosos comparats amb els d’avui en dia.
Podeu llegir diversos articles que he escrit darrerament sobre els incendis a Catalunya en aquells anys, el darrer “Les estructures d’estat contra els incendis forestals: VERTIGENT i la defensa dels nostres boscos als anys 80.” Vam crear un grup un grup per a l’extinció d’incendis que va ser impulsat per antics militants dels FAC que havíem conegut la clandestinitat, l’exili o la presó.
Aquella empresa de bombers voluntaris i mitjans limitats, pagats de la butxaca, no existeix avui, però en resta el testimoniatge d’aquella experiència per recordar que som molts els qui hem fet de tot.
Actualment hi ha més mitjans i coneixement que en aquells temps. L’any 1994 en el Bages més de setanta mil hectàrees cremades, en un foc forestal que va durar una setmana, en la qual nosaltres vam tindre la nostra aportació amb quatre vehicles motobombes i vint bombers nostres durant vint-i-quatre hores al dia, durant sis dies, fen relleus cada dotze hores. No és cap mèrit, era estimar el nostre país.
Vam considerar necessari, i ho vam fer com vam poder, amb les ADF, gent voluntariosa, però que tenien els seus compromisos laborals i s’hi podien dedicar a estones. Així vam combatre els incendis forestals als anys 80 i 90, en una experiència que podem considerar única i lloable, però que no va comptar, tot i les mancances de recursos dels serveis públics d’extinció, amb el suport institucional que mereixia.
Articles de Carles García Solé sobre els incendis a Catalunya:
Incendis forestals, piròmans feixistes i bombers voluntaris l’estiu de 1986
Una nació sense bombers i forestals, un poble sense boscos...