Hi ha hagut sequera?

Sí

Hi ha crisi per l'aigua a Catalunya?

No. Cada estiu hi ha sequera. O sigui, que no hi ha cap emergència. El que hi ha és una falta absoluta de previsió, una corrupció creixent i un sabotatge coorporatiu premeditat

¿Qui ha començat a dir que hi ha una crisi de l'aigua?

L'empresa Agbar.

¿Com ha començat tot?

AgBar va difondre que hi havia crisi, junt al PSC (que malgrat les aparences, no és el mateix que el PSOE). Per aquest motiu, la vicepresidenta espanyola De la Vega va demanar un infor me sobre l'aigua a Catalunya.

Qui va fer aquest informe sobre "la crisi de l'aigua catalana"?

AgBar.

¿Qui va fer el pressupost del que costarà la despesa del trasvassament d'aigua de Tarragona a Barcelona?

AgBar.

¿Qui ha guanyat "a dit" les obres i rebrà l'extraordinària xifra de 180 milions d'Euros per a posar un tub enorme de 62 Km.?

AgBar.

Ho podeu comprovar a : http://www.expansion.com/edicion/exp/empresas/es/desarrollo/1119942.html

¿Qui va originar la suposada crisi?

AgBar. Va malaguanyar molta aigua expressament per accentuar la sequera que pateix cada estiu Catalunya i que aquest any ha estat una mica més rigurosa. Agbar ha utilitzat diverses estratègies per aconseguir-ho: per exemple, no reparant la majoria de fuites o retardant al màxim la seva reparació. (Diari ADN:

"Badalona perd cada día 216.000 litres d'aigua", 28 febrer 2008)

(El País: "La xarxa de distribució d'aigua de Catalunya perd 25 de

cada 100 litres", 29 de febrer 2008) (La Vanguardia: "La canonada que

proveeix Barcelona del Ter perd 11 milions de litres al día

per 12 fuites", "Fins el 2009, amb la conducció nova, continuaran les fuites", 28 febrero 2008)

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080228/53440643054.html

¿Qui va proposar fer el "mini-trasvassament" de Tarragona a Barcelona?

AgBar.

¿Qui desaprofitarà milions de Megavats per esbombar l'aigua per una canonada de 62 Kilómetres i un metre de diàmetre?

AgBar.

¿Per tant, qui contribuirà de manera evident a l'empitjorament de l'escalfament global que ocasiona que cada vegada plogui menys i s'accentui la sequera?

AgBar.

¿Qui construeix totes les instal·lacions dissenyades per rebre l'aigua (vaixells, dipòsits, canonades?

L'empresa Sorea (que pertany a AgBar).

¿Qui ha cobrat per tot plegat mils de milions d'euros de l'erari públic?

AgBar.

¿Però... qui és AgBar?

L'empresa "Aigües de Barcelona", AgBar, va nèixer fa 140 anys, però el seu "costat fosc" es configura l'any 1992, com a "grup gestor de serveis públics", quan va ampliar els seus negocis a nous sectors, como ara l'assistència sanitària, la inspecció tècnica de vehicles (la ITV del cotxe) i la recaudació de tributs. Els barcelonins no saben que la seva aigua pública, en realitat, està privatitzada desde fa molt temps i és la més cara de tota Catalunya.

¿Quins plans te AgBar?

Entre d'altres qüestions, proposar als ajuntaments, que abans especulaven amb els diners del sector de la construcción, la privatització dels serveis municipals de la gestió de l'aigua (o sigui, quedar-se amb l'aigua i després pujar-ne el preu).

AgBar també "negocia els drets de l'agua" amb els pagesos. I en aquest sentit, intenta que els pagesos "renunciin" a una part de la seva aigua "que els sobra" (una frase molt maliciosa) i així, a la llarga, AgBar anirà aconseguint la propietat de "tots els drets" i el líquid vital serà finalment seu.

¿Que s'amaga al darrera de totes aquestes accions?

Agbar fa tot això, principalment, per tres raons:

1. Per duplicar (o triplicar) la factura de l'aigua en pocs mesos .

2. Per enriquir-se encara més a partir d'algunes empreses constructores corruptes que han comprat terrenys a baix preu pel fet que no tenien aigua. Aquestes constructores han aixecat mega-urbanitzacions i, després, atiades pel PP, han pagat paellades i organitzat manifestacions en favor del "transvassament de l'Ebre a València". Un exemple és Marina D'Or, a Oropesa del Mar (País Valencià).

3. Una altra raó és assegurar-se a llarg termini que les multinacionals embotelladores d'aigua puguin explotar el seu negoci sense cap limitació.

¿Es millor l'aigua embotellada que la de l'aixeta?

No. La OMS adverteix que es donen mes casos a Occident d'intoxicacions amb aigua embotellada que no pas amb la de l'aixeta. El problema és que les empreses "tapen" aquests afers paganto als mitjans de comunicació (hi posen anuncis a canvi del silenci. Aixi compren els mitjans les grans companyies multinacionals i els organismes públics). L'aigua embotellada rep menys controls, s'enmagatzema de qualsevol manera i la seva activitat està poc legislada en comparació amb l'aigua de l'aixeta ( superlegislada i vigilada). Això si, l'aigua de l'aixeta te un sabor pitjor.

Qui controla el sabor de l'aigua de l'aixeta?

Les companyies com Agbar. Li donen un sabor pitjor del estrictament necessari per forçar a la població a consumir aigua embotellada. En definitiva, les empreses son les mateixes, només que amb l'aigua embotellada guanyen mil vegades més diners). Als anuncis ens venen l'"agua mágica" que aprima, que te minerals, que és més"fina". Ens aconsellen que en beguem dos litres cada día, etc... Tot són mentides del màrqueting publicitari. Si vols aigua de l'aixeta amb bon sabor, utilitza un filtre per osmòsi.

Qui controla el 100% de l'aigua de Barcelona i pretén privatizar bona part de l'aigua pública de Catalunya?

AgBar

Qui hi ha darrera d'AbBar?

Per una banda "Criteria CaixaCorp" (de "La Caixa") i per l'altra, la multinacional francesa "Suez". Entre les dues controlen el 90% d'AbBar des del 18 de gener del 2008 (just quan comença la "crisi de l'aigua").

¿En què s'ha gastat AgBar els diners guanyats fins ara?

Per exemple, en edificis megalómans i caríssims, com la "Torre AgBar", on totes les persones hi tenim prohibida l'entrada, menys els iupis que hi treballen.

¿Perquè els partits nacionalistes espanyols ( PP, PSOE) i els partits nacionalistes catalans (CiU, Esquerra republicana i Iniciativa), ara volen trasnvassar i abans no?

Tots els partits polítics deuen molts diners als bancs i les caixes, especialment el PSOE, el mes endeutat (que deu 48 milions d'euros als bancs). Més enllà de plantejar-se si un partit tan endeutat pot governar, caldria preguntar-se com està el PSOE tornant aquests diner als seus acreedors. Probablement en forma de favors multimilionaris en temes esencials com el de l'aigua.

PP, CiU i PNB, per la seva banda, demanen pocs préstecs perquè tenen "donants anònims" que els aporten milions d'euros cada any, encara que l'any 1996 Caixa Galiza va perdonar-li 1,7 milions d'euros de deute al PP.

En general, els partits polítics catalans, l'any 2005, li debíen a "La Caixa":

-PSC-PSOE: 7,81 milions d'euros (sempre el mes endeutat)

-Convergencia i Unió: 1,5 milions d'euros

-Esquerra Republicana de Catalunya: 1,4 milions d'euros

-Iniciativa per Catalunya / Els Verds: 1,2 milions d'euros

- Esquerra Alternativa Unida: 35.000 euros

A ERC li veren "perdonar" l'any 2004 uns 2,7 milions d'euros (per això ja "només" devia 1,4 milions d'euros). Tot apunta a La Caixa com a acreedor. Aquí trobareu més informació interessant sobre deutes i donacions dels partits fisn el 2002: http://blogs.20minutos.es/martinezsoler/post/2005/11/19/pp-y-psoe-tanto-dona-condona-tanto-

Perquè el PSC regala els diners públics a AgBar tan feliçment i sense replicar?

Perque el 10/11/2005 La Caixa va perdonar al partit de Montilla (en aquest cas no al PSOE) uns 6,57 milions d'euros (1.093 milions de pessetes). A canvi, AgBar (La Caixa) rebrà tres anys després 180 milions d'euros en concepte d'obres com ara el trasvassament de l'Ebre. I això sense comptar amb els diners que l'empresa Agbar ja ha rebut construint instal·laciones com les del Port de Barcelona, destinades a rebre aigua a partir del 15 de maig, amb el vaixell xinés (amb alguna bandera de república bananera).

Actualment, La Caixa no te problemes de diners, donat que l'any 2008 ha tingut guanys record (malgrat la crisi, una altra mentida mes dels banquers). Però La Caixa podría perdre diners perque ha invertit massa en construccions realitzades en llocs on no hi ha prou aigua.

Negocis de prèstecs als compradors de pisos, mitjançant les diverses immobiliàries que te La Caixa. La Caixa, també te inversions en el negoci de l'aigua embotellada (como Nafree), la gran estafa del seglo XXI, que a la llarga acabará con l'aigua potable corrent.

¿Qui és Suez, l'empresa "amiga" de La Caixa?

Suez és una companyia francesa que s'ha dedicat a privatitzar l'aigua pública (sobretot a Llatinoamèrica) amb l'excusa de "les sequeres" (us sona?) i dient coses com tan absurdes com que "per estalviar aigua el millor es privatitzarla" (obviament, se la queden ells). Finalment, una vegada ja han rentat el cervell a la població (cosa no massa dificil amb els índexs d'incultura informativa dels nostres dies) amb les amenaces falses de sequeres "imminents", es queden la nostra aigua i ens apugen el rebut. Als pocs mesos dupliquen la factura de l'aigua i redueixen a la meitat els diners dedicats al manteniment de les canonades... així, en pocs mesos, guanyen com a mínim quatre vegades més diners.

¿Perquè cal impedir el transvassament?

Perquè quan "s'està acabant l'aigua" en un indret es deu a la sobreexplotació i a la mala gestió de l'aigua i, sobretot, a la corrupció. Un exemple el trobem a Villena (Alacant), que vendrà aigua embotellada mentre als pagesos de la zona els manca aigua per regar. Els dirigents corruptes de Villena han cedit (09/05/2008) a Danone 700 milions de litres a l'any. La Generalitat valenciana justifica l'operació perquè és "privada".

http://www.elpais.com/articulo/espana/pueblo/Alicante/vendera/agua/embotellada/mientras/pide/regar/

elpepiesp/20080509elpepinac_20/Tes

Altres exemples: Polaris World de Murcia , Marina D'Or "Ciudad de Vacaciones" (Castelló-Pais Valencià). Ambdos complexos foren construits en terrenys on no hi ha aigua. Però com el preu de l'hectàrea estava a preu de saldo la operació era tentadora per a les grans multinacionals i les constructores. El "cap" d'operacions de Marina d'Or està en "recerca i captura" per unes estafes immobiliàries que va fer a Madrid i el de Polaris World te problemes pel Cas Malaya. La premsa oculta aquestes dades perque rep diners mitjançant publicitat (anuncis a les seves publicacions). A la costa Catalana, segons Greenpeace s'ha edificat ja el 39%. Per desgracia no hi ha ni un sol informe públic sobre el tema ni sobre quin hauria de ser el límit de construcció sostenible. Ni tan sols un. Amb els transvassaments, es dona la falsa idea que es pot tenir l'aigua que es desitja en el lloc que es desitja a costa de sobreexplotar els recursos en una altra zona. Al final, acabaran amb tots els aqüífers

Possibles solucions:

- Mirar totes les possibilitats abans de fer un transvassament.

- Reparar totes les fuites de la xarxa de canonades.

- Fer tallas d'aigua unes hores al dia si les sequeres de cada estiu ho fessin necessari. S'han fet tota la vida i la gent ho troba lógic.

-Inspeccionar les empreses que malaguanyen l'aigua. Moltes utilitzan aigua potable com a refrigerant o per neteja de la maquinaria.

- Tancament definitiu de tots els camps de golf. Com a mínim el 5% de l'aigua que es vol trasvassar de Tarragona a Barcelona va als camps de golf. Hi ha estudis que demostren que l'argument que els camps de golf no usen aigua potable per regar és fals. Segons la Federació Espanyola de Golf, un camp de 18 forats gasta la mateixa quantitat que una ciutat de 15.000 habitants.

- Demolición de tots els pisos il·legals de la costa.

- Estudiar l'impacte ambiental si ses segueix construint tal com des que el PP va liberalitzar el preu del sol i va iniciar la bombolla immobiliaria.

- Presó de, com a mínim 20 anys als promotors i constructors que edifiquen en zones que no tenen aigua, en zones protegides o il·legals per motius ambientals (terrorisme ecológic que posa en perill els habitants de tot el planeta).

-Obligatorietat de creació a totes les noves cases d''instal·lacions d'"aigua potable" i d'aigua "no potable" pel water o la rentadora.

- Nacionalització d'AgBar i prohibició de tornar a privatitzar cap companyia d'aigua pública, amb penes de presó.

Per saber-ne més:

La CUP denuncia l'OPA hostil contra la companyia d'aigües de Sabadell

La CUP de Banyoles critica l'actitud opaca del govern sobre el canvi de model de gestió de l’aigua

La CUP de Barxeta denuncia que "un senyoret de Xàtiva" pugui extreure 16.320 metres cúbics d'aigua

Jornades per la defensa i recuperació del serveis públics a Barcelona

Enterrament popular dels rius

Neix la Plataforma Metropolitana Contra els Transavasaments

Quan un govern esdevé un trist ajuntament metropolità

Presentació de la Plataforma Metropolitana Contra els Transvasaments al Col·legi de Periodistes:

Més de 150 entitats i institucions ebrenques s'han adherit a la manifestació de diumenge.

La Jornada de Lluita Ebrenca: tot un èxit 

Continua la "crisi de l'aigua" a Catalunya Nord

MANIFEST DE LA PLATAFORMA METROPOLITANA CONTRA ELS TRANSVASAMENTS