El sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels
Països Catalans, que remarca l'adhesió de CCOO i CGT al locaut, recorda
que els únics perjudicats han estat les persones treballadores dels
Països Catalans perquè amb l'oposició al cinema en català es resten
llocs de treball.
Per altra banda, proposa una política progressiva de foment de les
versions originals amb subtítols en català, fet que pel sindicat hauria
d’anar acompanyada d’una política de subvencions com a fórmula per anar
eliminant progressivament el doblatge "com a fórmula caduca, tancada i
retrògrada".
Comunicat íntegre:
SOBRE LA SITUACIÓ DEL SECTOR DEL DOBLATGE EN CATALÀ ALS PAÏSOS CATALANS, DAVANT LA DARRERES MESURES POLÍTIQUES APROVADES:
En data 1 de febrer de 2010, la patronal dels exhibidors de cinema de
la Comunitat Autònoma de Catalunya han portat a terme un “lock-out
patronal”, com a mostra de “protesta”, davant l’aprovació ara fa uns
dies de la Llei del Cinema de la CAC.
En aquest sentit, des de la COS, trobem diverses qüestions que podríem considerar com a “curioses”:
• a. El fet que tots els mitjans de comunicació hagen titllat aquesta acció de “vaga”, quan no és res més que un intent de xantatge econòmic, per tal de provar de forçar un canvi en la llei recentment aprovada.
• b. Que aquesta suposada “vaga” no es fa pels i per les treballadores del sector, en defensa dels seus interessos (quan es troben majoritàriament en situació molt precària), sinó per la defensa dels beneficis de la patronal (ja que teòricament aquesta llei els suposarà perjudicis econòmics… quan comença a demostrar-se que seria al contrari).
• c. Que els sindicats representant als i les treballadores d’aquest sector, principalment CCOO i CGT, també han donat suport en aquest lock-out (en el cas concret de la CGT, essent honestos cal parlar del suport de la federació d’aquest sindicat responsable d’aquest sector i no de tot el sindicat… però el mal ja està fet).
Amb tot plegat, veiem de nou com la patronal no sap de “pàtries”, llengües i cultures, i que només entén i parla en clau de beneficis econòmics i d’unitat de mercat… és a dir, en aquest cas, en clau purament espanyola. I una vegada més, els sindicats majoritaris, que no han estat capaços de presentar models alternatius reals d’organització independent dels interessos de la patronal i de l’imperi, no veuen tampoc res més enllà d’eixa suposada unitat de mercat.
Dissortadament, qui és el perjudicat al cap i a la fi?
Des de la COS pensem que els i les perjudicades principals són els de sempre; les persones treballadores dels Països Catalans. I eixe perjudici el trobem en diversos aspectes com:
• El fet de que amb aquestes mesures la patronal nega la possibilitat de crear un nombre major de llocs de treball, molts dels quals amb una major qualificació, que podrien ajudar a un canvi de tendència en el procés precaritzador gravíssim que pateix aquest sector.
• L’estabilització dels llocs de treball ja existents, podent arribar a reforçar aquelles sales de comarques i poblacions petites i mitjanes que amb una major oferta lingüística a les seves sales podrien atreure un major nombre de públic.
• El fet que mesures com aquestes perjudiquen la situació de la llengua catalana a la resta de territoris dels Països Catalans, donant excuses i “raons”, a aquells que com el govern del PP de la Generalitat Valenciana fa unes setmanes retallaven en un 75% el pressupost de RTVV pel doblatge de pel·lícules al català (amb les pèrdues de llocs de treball que això significarà, i amb l’atac que això significa, una vegada més, contra la nostra llengua).
Per altra banda, sobre aquesta Llei, nosaltres volem manifestar el següent:
• Una política de doblatge al català és copiar al 100% el model cultural i mental espanyol i francès. No oblidem que la immensa majoria de doblatges al món es realitzen només en aquestes dues llengües. Al nord d'Europa, es prioritzen les VO subtitulades a la llengua oficial.
• Evidentment, apostem per la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits i sectors, però entenem que aquesta no vindrà del món del cinema, sinó d’altres processos normalitzadors, com per exemple, l’economia. Entenem, per tant, la política dels doblatges com un pedaç més copiat del nacionalisme convergent.
• Doblar una pel·lícula a una llengua, no només està perdent la qualitat artística de l’original, sinó que, a més, costa molts milions d’euros. En la situació de precarietat actual de la nostra societat (salari mínim dels més baixos d'Europa, atur, etc., potser caldria destinar aquests diners a altres conceptes).
• Proposem una política progressiva de foment de les VO (amb subtitulat al català), aquesta política progressiva hauria d’anar acompanyada d’una política de subvencions (a través d’un bon ensenyament de llengües a les escoles) per fomentar als cinemes el dia de l'escola (on les escoles anirien als cinemes, des de les 9h fins a les 17 h.) a veure pel·lícules en versió original (això també podria revitalitzar la situació laboral dels treballadors dels cinemes). Amb un bon treball, es podria aconseguir en una generació una societat multilingüe, plural i oberta; i no tancada de ment com l’actual. I s'hauria de fer progressivament, al costat de versions doblades i, amb el temps, quan la societat ho permeti, anar prescindint de les versions doblades en benefici exclusiu de les versions en VO.
• El mateix passaria a les televisions. En un primer moment, mantenir els dos formats: doblar al català i començar a introduir les VO. Quan aquesta política ferma d’ensenyament i d’obertura cap al nord d’Europa es vagi consolidant, les versions doblades deixarien pas a les originals.
En definitiva, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, rebutgem taxativament i rotundament l'acord i lock-out "sindical-patronal" signat en contra d'aquesta nova llei, per la patronal, i les federacions del ram de CCOO i CGT. Alhora, demanem un replantejament conjunt, de totes les autonomies, per tal d’apostar per un model que combini doblatge amb VO subtitulades (acompanyat d’una bona política educativa de llengües a les escoles) i, que progressivament, amb els anys, es vagi eliminant el doblatge, com a fórmula caduca, tancada i retrògrada.
Per a saber-ne més:
