Un manifest d'exrepresaliats independentistes reclama la referencialitat de la CUP

Un manifest signat per un conjunt d'expresos independentistes dels anys 80 i 90 ha reclamat públicament la referencialitat de la CUP per "dotar el poble català d’una eina d’intervenció política i mobilització social capaç de treure’l de l’atzucac autonomista i fixar un horitzó de ruptura democràtica respecte els estats ocupants". Aquest manifest reforça la proposta que la Candidatura d'Unitat Popular esdevingui un referent institucional i de masses, i que superi el marc municipal per abordar conteses electorals i campanyes nacionals de més envergadura. El suport d'aquest col.lectiu d'exrepresaliats s'encavalca amb la reivindicació que la candidatura independentista participi a les properes eleccions autonòmiques del Principat, amb l'eslògan La CUP al Parlament!

Aquest manifest va ser llegit dissabe 13 a l'acte de commemoració dels 30 anys d'estratègia independentista, però no s'havia difós fins ara.

No és el primer cop que un col·lectiu de represaliats independentistes dóna suport a una candidatura de l'Esquerra Independentista. Ja el 1980 els CSPC i els presos independentistes van fer públic un manifest en què es destacava que només donarien suport a una candidatura "única, unitària i vertaderament independentista, que assumeixi la llibertat dels patriotes catalans represaliats". La candidatura Catalunya Lliure, entre els anys 1989-1991, també va ser recolzada per una part dels presos independentistes d'aquells anys, que hi van donar el seu suport explícit. En aquest sentit, la CUP també va rebre el suport manifest dels presos independentistes i exrepresaliats entre els anys 1989-1996. 

1979 – 2009 LA LLUITA CONTINUA         (Manifest de suport a  la CUP)

Ara fa trenta anys, sorgí una generació de militants independentistes que va assumir desacomplexadament el que, entenien, era el seu deure històric: iniciar una estratègia de resistència, de lluita en tots els fronts i de denúncia sistemàtica del cul-de-sac que suposava per a la nostra nació la nova monarquia espanyola sorgida de la reforma sense ruptura del règim franquista.

Durant més de 15 anys, i fent front a la repressió, a la ideologia conservadora i desmobilitzadora promoguda pel sistema i els seus aliats reformistes, el compromís militant de l’esquerra independentista en diversos fronts de lluita, va fer possible guanyar una gran batalla ideològica: fer entendre a una part important del poble català, i especialment el jovent, que un futur de justícia i llibertat només ens serà possible amb la conquesta de la independència i la construcció del socialisme als Països Catalans.

La mobilització i el desplegament del discurs independentista durant aquests anys, consistent en la deslegitimació i fustigament dels diferents aparells de l’Estat ocupant, i en la construcció d’un moviment nacional-popular, ha passat per diferents etapes, una de les quals es clouria el 1996 amb l’alliberament dels darrers presos independentistes. En endavant, l’Esquerra Independentista ha maldat per consolidar unes estructures alternatives i estables de poder polític, d’un contrapoder popular embrió d’una futura República Catatalana independendent.

Avui, el compromís de lluita que vam emprendre anys enrere passa de nou per estar a l’alçada del moment històric i, conseqüentment, dotar el poble català d’una eina d’intervenció política i mobilització social capaç de treure’l de l’atzucac autonomista i fixar un horitzó de ruptura democràtica respecte els estats ocupants.

És per això que encoratgem la militància de la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista a, un cop més, assumir sense complexos la referencialitat de la Candidatura d’Unitat Popular i el seu paper mobilitzador també en el terreny institucional, utilitzant les conteses electorals per obrir noves escletxes, nous fronts de lluita, per fer noves passes, fermes i decidides, en el camí de l’emancipació.

Vic (Osona), Països Catalans, juny de 2009

Signants:

Pep Musté
Carles Benítez
David Martínez
Esteve Comellas
Josep Poveda
Ramon López
Vicent Conca
Joan Rocamora