Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Vint mil persones commemoren el 25 d’Abril a Alacant PDF a/e
diumenge, 27 abril 2008

Vint mil persones commemoren el 25 d’Abril a Alacant  Milers de persones van omplir ahir els carrers d’Alacant en una diada històrica. La manifestació va tenir clarament dues vessants reivindicatives molt diferenciades. Així doncs, obria el seguici Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb una pancarta que duia per lema “Volem TV3 Per la Llibertat d’Expressió”, seguida per diverses pancartes de casals i entitats d’arreu el país i de partits. Reportatge fotogràfic Llibertat.cat (1, 2, album) Vídeo acte polític

com ara el BNV, Esquerra, PSAN o PCPE. Tanmateix, la segona part de la manifestació, molt majoritària, es trobava representada per l’Esquerra Independentista amb una forta presència d’estelades i banderes roges.
 
El primer bloc de l’Esquerra Independentista estava representat per la Coordinadora d’Assemblees  de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) que comptava amb una presència molt nombrosa i destacable al llarg de la mobilització. Aquest bloc anava encapçalat per una pancarta que duia el lema “El futur a les nostres mans, el jovent per la indepèndencia i el socialisme” i es caracteritzà pels continus i massivament corejats crits per l’alliberament nacional, contra el capitalisme i en favor dels presos polítics catalans.
 
A continuació marxava el bloc format per les organitzacions independentistes d’Alacant: Endavant, Maulets i SEPC. Aquest segon bloc, també molt nombrós, duia per lema “D’Alacant a Perpinyà, foc a l’estat al capital i al patriarcat” i es caracteritzà per les nombroses accions protagonitzades per l’organització juvenil Maulets.
 
Portanveus d’Endavant, Maulets i SEPC participaren en un acte polític independentista en el qual es congratularen de la massiva mobilització durant la diada “Per a l'EI aquest ha de ser un acte de clara reafirmació nacional i de reivindicació de la territorialitat dels PPCC. Aquesta vesprada, les independentistes hem volgut deixar clar el nostre missatge: Que Alacant forma part dels PPCC!. Que els Països Catalans no són possibles sense Alacant!”.
 
També es va denunciar el tancament de les emissions de TV3, es rebutjà la política de trasvassaments i  la demagògia amb la que es reivindiquen aquests en nom dels i les alacantines, es denuncià la violència de gènere en les seues múltiples formes, i es fixaren els objectius d’uns Països Catalans no patriarcals, independents i socialistes.
 
Es va remarcar la necessitat d’avançar cap a la unitat d’acció i l’estructuració del moviment per fer de l’Esquerra Independentista “un puny... un puny fort i tancat, per colpejar juntes al patriarcat, el capitalisme i l'espanyolisme”. Durant tot el míting les paraules dels representants independentistes foren constantment aplaudides per centenars de persones.       
 
Després d’aquest acte polític començà un molt animat concert que comptà amb l’actuació de
 
 
 
Per saber-ne més:
 
 
 
 


 
Imatge petita dels Països Catalans

Tal dia com avui

1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No 
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació