Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Carlos Tena. Publicat a Cubadebate el 9 de març de 2010.

cuba_libreBé podria haver assenyalat alguns altres, però destaco els que al meu parer resulten més importants, comparats amb els encerts de la nostra democràcia a Espanya. És un lamentable error, per exemple:

Llegeix més...

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

laccent172Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Llegeix més...

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Sueca: Mig miler de persones aplega l'homenatge a Joan Fuster PDF a/e
diumenge, 27 abril 2008
Sueca: Mig miler de persones aplega l'homenatge a Joan Fuster Ahir a migdia, mig miler de persones es va congregar a Sueca (Ribera Baixa) per homenatjar l’escriptor i pensador local Joan Fuster. Davant el monument situat a la Plaça de l’Ajuntament, es va lliurar un ram de flors amb la inscripció “La CAJEI a Joan Fuster” i es va interpretar un emotiu toc de la Muixeranga. L'acte havia estat convocat per la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Fotografies

Sota el lema “El futur a les nostres mans. El jovent per la Independència i el Socialisme”, i a la vesprada es van manifestar als carrers d’Alacant (l’Alacantí).

Homenatge a Fuster
A Sueca, després de l'homenatge a Joan Fuster, va començar la manifestació, darrere d’una estelada de grans proporcions i de la pancarta inicial de la diada, que va recórrer el centre la població amb consignes cridades a favor de la independència, el socialisme, l’amnistia dels presos polítics catalans i un model de creixement lluny de l’especulació i la destrucció del territori i el patrimoni. Durant el trajecte, es van realitzar diferents accions, com murals en algunes parets del poble o la crema d’una foto de proporcions destacades de l’actual president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps.

L’acte va cloure al Passeig de l’Estació, on va tindre lloc un acte polític amb les intervencions dels portaveus de l’Assemblea de Joves de la Ribera Baixa i de la CAJEI. Tot plegat, va tancar-se amb la interpretació de La Muixeranga per part dels dolçainers congregats, i la interpretació de La Internacional per part de la violinista Laura Navarro, peça que va ser enganxada pel cantautor Pau Alabajos per deleitar al públic amb una versió de la mítica cançó de Raimon “Al vent”. 

Nombrós bloc a Alacant
La manifestació nacional convocada enguany a Alacant va comptar amb un bloc força participatiu de la CAJEI. Més d’un miler de persones va corejar les proclames que hores abans ja s’havien escoltat a Sueca. Un any més, la CAJEI no va voler perdre’s la diada del 25 d’abril, Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià. Per això, la presència de la CAJEI a Alacant va evidenciar la lluita permanent de la coordinadora a qualsevol indret dels Països Catalans.

La nota negativa de la jornada va arribar quan es va conèixer que una seixantena de persones, la seua gran majoria militants de la CAJEI, va quedar-se tirada a Sueca i no va poder desplaçar-se fins a Alacant degut a què l’autobús d’ACPV no va aparèixer al lloc on estava previst. Tot i els intents d’aquests militants per solucionar aquest problema d’última hora, va estar impossible canviar res. Aquest fet justifica l’absència de material expansiu i agitatiu a Alacant, ja que estava previst que arribara en aquest bus. Les accions previstes van quedar cancel·lades. La CAJEI reclamarà els diners a ACPV. 

Per saber-ne més:
Avui Alacant, ahir València. Llibertat.cat 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació