La Comissió 100 Anys d’Estelada està
En altres casos, com en el centenari de la composició de la lletra d’Els Segadors (presentat per primer cop al Certàmen Socialista de Reus el 1899, i obra del poeta Emili Guanyabens) o la primera manifestació de la Diada (1901), que es va saldar amb 30 detinguts, els responsables institucionals van silenciar aquestes commemoracions. Aquests aniversaris no han merescut cap atenció per part dels organismes institucionals que haurien de vetllar per la memòria col.lectiva, ni per part dels partits parlamentaris que s'atorguen l'etiqueta de ser catalanstes i d'esquerres. Els fets encara són “perillosos” de recordar.
A la campanya pel centenari de l’estelada, que ja s’ha fet pública, s’hi han adherit una llarga llista d’historiadors i intel.lectuals (amb noms com Oriol Junqueras, Fermí Rubiralta, Agustí Barrera, Josep Sort, Jaume Renyer, Pere Castellanos, Toni Strubell, Enric Borràs, JM Figueras i altres).
Els promotors d’aquest centenari han anunciat que donaran a conèixer el calendari de les seves activitats un cop entrats a l’any 2008. Segons han avançat els organitzadors, es preveu una campanya de difusió del contingut històric sobre el naixement d’aquesta bandera, així com una sèrie d’exposicions gràfiques sobre el tema. Igualment, també estan previstes unes xerrades itinerants sobre aquesta commemoració.
Un altre aspecte significatiu d’aquesta campanya és la reedició del llibre Origen de la bandera independentista, que va ser publicat per l'editorial El Llamp als anys '80, i que en aquesta 
reedició contindrà un pròleg d’Oriol Junqueras.
Més enllà de les activitats, es preveu que el treball generat pels investigadors adherits a la campanya aportaran noves dades a l’estudi sobre els origens de l’independentisme i els seus símbols. Una tasca que pot recuperar aspectes oblidats actualment, com l’aparició de l’estelada vermella per part del Partit Català Proletari als anys ’30 (evolució socialista d’un sector d’Estat Català, que tenia com a portaveu L’Insurgent) o bé altres precedents al segle XIX, en què ja utilitzaven l’estel de cinc puntes com a referència a l’emancipació nacional.
Un centenari independentista pel 2008 (text dels promotors del Centenari)
La data de 2008 triada per commemorar el centenari de “l’estelada” rau sobretot en la idoneïtat del moment favorable a fer-ho. Tot i que podríem sotmetre’ns al debat del rigor històric i esperar-nos deu anys més, no es comet cap falsedat científica en plantejar aquesta data i no una altra, ja que ni l’independentisme modern neix amb la creació de ”l’estelada”, ni aquesta té en la idea de Vicenç A. Ballester la seva veritable gènesi. Això és així perquè si bé la primera fotografia, o la més clarament visible i conservada, d’una “estelada” amb triangle i estel és de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogràfic anterior, amb data de 1908. Es tracta d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 se’l veié adoptant “l’estelada” tradicional, vincle inequívoc amb la bandera de l’independentisme català.
L’any 2008 és alhora un data d’aniversari doble ja que el centenari de “l’estelada original”, coincideix també amb el quarantè del canvi de l’estel gestat arrel del naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, l’any 1968. Aquest partit no fou solament l’impulsor que popularitzà aquesta bandera a partir de les organitzacions que se’n derivaren (PSAN-p, IPC, Nova falç, BEAN, JIR, CUP, TL) o que impulsà (MDT, CSPC, Maulets, COS, CL), sinó que forjà els referents actuals de l’independentisme, avui ja unànims entre qualsevol organització que se’n reclami, com el propi terme “independentisme” (abans “separatisme”), la reivindicació de la nació completa amb la corresponent implantació de base, la terminologia de Països Catalans i la senzilla però inequívoca proclama d’”independència”, com a terme clar i català de voler ser un poble lliure.
La senyera amb el triangle blau i estel blanc és l’hegemònica de l’independentisme català de la major part del segle XX. La del triangle groc i l’estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites 
d’alliberament mundials encetades els anys seixanta. Així doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insígnies de combat, pot ser l’oportunitat històrica per clarificar definitivament entre l’independentisme, arreu de la societat catalana i al món sencer.
