El primer punt del programa que ha volgut presentar públicament la CUP ha estat el d’habitatge, i el lloc triat no ha estat pas a l’atzar: davant d’una promoció d’habitatges delloguer social que, com ha explicat el portaveu, “fa ja molt de temps que estan en obres, i simbolitzen a la perfecció l’enorme desgavell urbanístic, i l’espiral especulatiu i sense sentit, que el govern d’en Bustos i els seus diversos aliats –CiU, ICV-EUiA i ERC– ha sumit la ciutat alllarg d’aquesta última dècada”.
En Pau Comellas ha denunciat que, tot i la gran demanda d’habitatges de lloguer a preuspúblics, el seu preu mitjà segueix sent molt alt –superior als 800€ mensuals; això, malgrat quea Sabadell hi ha més de 10.000 habitatges buits. Per això, una de les mesures que proposa la CUP és l’elaboració d’un cens d’habitatges buits, el foment dels seu ús en règim de lloguer assequible, i la imposició d’un recàrrec del 100% de l’IBI com a mesura de pressió.
Abans d’acabar, el portaveu ha fet un resum de la resta de mesures en defensa del dret al’habitatge: el foment del cooperativisme, basat en la cessió d’ús i no en la propietat; la lluitacontra els desnonaments i a favor de la dació en el pagament de les hipoteques; i l’assumpció per part de l’Administració local de les funcions d’aval i mediació per a garantir-ne l’accés.
Finalment, en Pau també ha anunciat la recent posada en marxa d’un nou bloc de la CUP sobre habitatge i ha insinuat que aviat arribaran més novetats.
Recuperem l’habitatge... reCUPerem Sabadell!
1. Cal redefinir els paràmetres de l’habitatge social: l’actual política d’Habitatges de Protecció Oficial no respon a les necessitats dels col·lectius més necessitats, ja que es mantenen els preus i l’administració adquireix i construeix habitatge però el manté a preus molt propers als del mercat i majoritàriament en règim de propietat.
2. L’Administració no ha de garantir propietat, sinó possessió (possessió amb estabilitat): creant si és possible un parc públic d’habitatges en règim de cessió d’ús i/o lloguer assequible, o impulsant altres fórmules que persegueixin la mateixa finalitat.
3. Cal impulsar el cooperativisme d’habitatge, basat en la cessió d’ús i no en la propietat: si la propietat és col·lectiva es trenca amb l’especulació; implica a la ciutadania i genera valor de participació; es pot fer estalvi energètic, compartint serveis i dissenyant espais comuns; i serveix per fer convivència i relacionar-se amb l’entorn.
4. Cal promoure l’assumpció per part de l’Administració local de les funcions d’aval i mediació per a garantir l’accés a l’habitatge, així com la creació de mecanismes de denúncia i control de les situacions d’abús o indefensió.
5. Cal evitar els desnonaments per motius econòmics, creant serveis municipals de mediació amb la propietat, i un cop no es pugui evitar el desnonament, oferint el màxim suport a la família afectada i un reallotjament digne en règim de lloguer social.
6. Cal intervenir el mercat privat, promovent polítiques de reallotjament de les persones afectades per les hipoteques en parc públic. Una primera reivindicació immediata és la de dació en el pagament, és a dir, que en cas de perdre la vivenda, no s’ha de permetre que calgui seguir-la pagant al banc, que a més, se la queda en propietat.
7. Cal contestar la criminalització a que es veuen sotmeses les persones que no poden pagar i defensar que els ajuntaments no denunciïn ocupacions d’immobles si no ho fan els seus propietaris.
8. Cal fer un cens d’habitatges buits: per trencar amb la invisibilització a la que es veu sotmesa el problema, cal impulsar censos de pisos buits i censos de persones afectades, primer pas per a poder planificar l’ajuda necessària.
9. Cal impulsar la reconversió d’habitatges buits prioritàriament a habitatges socials de lloguer i d’acolliment temporal. L’Administració local ha d’assumir una major capacitat d’intervenció del mercat immobiliari local, i dictaminar les prioritats socials i econòmiques per a la seva reconversió.
10. Cal fer actuacions tributàries per evitar que hi hagi pisos buits: establint, entre d’altres, un recàrrec del 100% a l’IBI dels habitatges buits, alhora que es crea un servei municipal d’informació i mediació amb la propietat per fomentar-ne l’ús en règim de lloguer assequible dels mateixos.
