Durant la precampanya electoral de les eleccions autonòmiques de 2023, l’actual president de la Generalitat Carlos Mazón anuncià que aprovarien «una nova llei d’ordenació del litoral per a compatibilitzar el seu ús amb la protecció», que preveu el litoral en tres zones en funció dels seus usos.
Amb això, el principal objectiu de la norma és fer un ús compatible des del punt de vista turístic, social, econòmic, humà i d’esplai. Per a tal fi, es pretén regular els metres de protecció i l’afecció del domini públic terrestre, el que incrementaria, encara més, la seua antropització. Tot això suposaria deixar sense efecte l’actual Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL).
Aquestes modificacions, en realitat, mostren que l’objectiu és l’ordenació de l’ús del litoral i no la protecció de les nostres costes i platges; és a dir, no es tractaria d’invertir, ni tan sols detindre la degradació de la costa, sinó que la Generalitat asumisca en exclusiva la regulació del litoral per a explotar-lo.
L’avantprojecte de llei tampoc cita documents consolidats com el Conveni per a la Protecció de la Mar Mediterrània de 1976 o el Protocol per a la Gestió Integrada de les Zones Costaneres de la Mediterrània de 2010. En ells s’especifica la importància de preservar les zones costaneres per la pressió antròpica i invertir la seua degradació limitant l’extensió lineal del desenvolupament urbanístic.
Per altra banda, els problemes que pretenen solucionar amb la nova llei són «comptabilitzar els usos, activitats i assentaments humans en la costa» d’una manera «sostenible i compatible amb la protecció del medi ambient». Però els ecologistes no acabem d’entendre quines mesures es poden adoptar per a que la pressió antròpica de les últimes dècades siga «sostenible» i «compatible» amb la protecció del medi ambient si no és posant-li fi a la pressió i revertint-la reduint les activitats humanes.
Algunes conclusions i propostes d’Ecologistes en Acció del País Valencià respecte al nou avantprojecte de llei de costes del Consell són:
- La nova norma hauria de tractar sobre la protecció del medi ambient del litoral i la seua sostenibilitat i concloure que els usos activitats i assentaments humans han de ser compatibles amb eixa protecció i no a l’inrevés. Però no és així, s’inverteixen els termes, el que dona com a resultat que la prioritat siguen els usos, les activitats i els assentaments humans, desplaçant la protecció del medi ambient a un aspecte secundari.
- Es diu que «la nostra terra viu de la mar», mentre que el que s’hauria de dir és que la nostra terra no pot viure de la degradació de la mar i de la costa.
- Les vertaderes intencions de la nova llei, no són ni l’ordenació, ni la protecció de la costa del País Valencià, sinó l’atribució de competències a la Generalitat Valenciana que no li són pròpies i una major explotació de la nostra costa, amb el pretext dels usos activitats i assentaments humans ja existents, com els nuclis costaners «històrics» i els «xiringuitos».
- Deuria tenir en compte els plans estratègics del MITECO sobre la protecció de la costa i l’adaptació del canvi climàtic en la planificació i gestió de la costa espanyola, les quals proposen la restauració, la conservació i l’augment de la naturalitat del litoral espanyol.
