Aquest matí, la Plataforma contra l’Ampliació de l’Aeroport de Palma s'ha sumat a la campanya amb una roda de premsa per denunciar els impactes associats a l’increment del transport aeri a l’arxipèlag. A la península ha estat una vintena d’organitzacions de diversos àmbits —veïnals, ecologistes, sindicals i polítiques— s’han concentrat aquest matí davant del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible a Madrid per reclamar límits al transport aeri. Concretament, les entitats presents, convocades per la Plataforma contra l’Ampliació de Barajas, demanen al departament liderat per Óscar Puente la cancel·lació dels projectes d’ampliació d’aeroports i l’establiment de límits a les operacions i les emissions generades per aquestes infraestructures.
Aquestes accions s’emmarquen en una iniciativa d’àmbit europeu que, liderada per la xarxa Stay Grounded, ha portat desenes d’organitzacions a sortir als carrers de París, Brussel·les, Frankfurt, Amsterdam i Londres per reclamar als governs mesures similars. Aquestes ciutats, algunes de les quals allotgen els aeroports més grans i transitats d’Europa, pateixen de manera creixent els impactes produïts pels milers d’avions que sobrevolen diàriament milions de persones al continent.
Segons dades de l’International Council on Clean Transportation (ICCT), entre el 2013 i el 2019 el trànsit aeri va créixer a la UE un 19 %, i les emissions de CO₂ van augmentar en el mateix percentatge. Amb tot, les afeccions a la població no es limiten als gasos amb efecte d’hivernacle: la contaminació atmosfèrica i el soroll representen dos importants problemes de salut pública.
Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, la mala qualitat de l’aire és la causa de més de 250.000 morts prematures a Europa cada any, i l’aviació és responsable de contaminar greument les zones properes als aeroports. L’exposició continuada al soroll del transport genera anualment 11.000 morts prematures i 40.000 casos de cardiopaties com infarts o angines de pit.
Les organitzacions convocants han denunciat els constants incompliments de la legislació vigent, especialment sobre contaminació acústica, i reclamen als governs europeus mesures concretes per limitar i, posteriorment, reduir les operacions i les emissions dels aeroports.
En aquest sentit, apunten a l’exemple de l’aeroport d’Amsterdam Schiphol i del Govern holandès, que han mostrat voluntat per reduir el nombre de vols, eliminar els vols nocturns, prohibir l’aviació privada i abandonar els plans de construir una nova pista. El mateix aeroport neerlandès va reconèixer, en dos informes publicats el gener de 2024, que cal una reducció d’almenys el 30% de les seves emissions i de les de l’aviació europea respecte del 2019 d’aquí al 2030 per complir l’Acord de París sobre el clima.
La situació a l’Estat espanyol és molt preocupant, segons les organitzacions convocants de les mobilitzacions. D’una banda, per l’enorme increment de les operacions aèries el període 2013-2019, xifrat en un 33%, 14 punts per sobre de la mitjana europea. De l’altra, pels plans del Govern i d’Aena per ampliar la capacitat de nombrosos aeroports, com va ser anunciat recentment amb motiu de la seva actualització del Pla Estratègic 2022-2026.
Motivat per la ràpida recuperació del trànsit aeri després de la pandèmia, el gestor aeroportuari pretén dur a terme en els propers anys intervencions per ampliar la capacitat dels aeroports de Madrid, Barcelona, Tenerife Sud, Tenerife Nord, Lanzarote, Màlaga, Alacant, València, Eivissa, Menorca, Santander, Bilbao i Melilla.
El transport aeri generat per Espanya és la causa de greus impactes socials, ambientals i climàtics. Segons l’eina independent Airport Tracker, els aeroports de l’estat espanyol generen anualment més de 21 milions de tones de CO₂ i de vuit tones d’òxids de nitrogen, l’equivalent a les emissions de 3.650.000 cotxes durant un any. Gairebé 7,5 milions de persones viuen en un radi de fins a 20 quilòmetres (zona on la concentració de partícules en suspensió procedents dels motors segueix sent molt elevada) dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma, els tres aeroports més contaminants de l’estat espanyol.
Segons Pablo Muñoz, coordinador de la campanya d’aviació d’Ecologistes en Acció, “el Govern ha de reconduir la seva actual política d’increment exponencial del transport aeri a Espanya i posar en marxa mesures per a una limitació i reducció progressiva, acompanyades de processos de transició justa per al sector. A diferència d’altres països europeus, l’Estat espanyol manca d’un full de ruta seriós i realista per reduir els impactes d’aquest mitjà de transport i així poder complir amb la legislació ambiental estatal i internacional”.
