La Comissió Europea ha publicat aquest dimarts 28 de novembre la sisena llista de Projectes d’Interès Comú Europeu/Projectes d’Interès Mutu (Project of Common Interest/Projects of Mutual Interest – PCI/PMI) en el marc del 10è aniversari del Reglament sobre les infraestructures energètiques transeuropees (Reglament TEN-E). La llista presentada conté 166 projectes, 48 dels quals són projectes de transport o emmagatzematge d’hidrogen, sense restringir-ne la utilització únicament a l’hidrogen renovable. Pel que fa a la producció d’hidrogen verd, els projectes que preveuen la instal·lació d’electrolitzadors pugen a un total de 17. També es recullen dos projectes vinculats amb el transport de gas fòssil, i 14 projectes relatius al transport de CO2 i la captura i emmagatzematge de carboni. A més de 85 projectes de connexions elèctriques (internes i transfrontereres), emmagatzematge energètic i xarxes intel·ligents, on es troba el controvertit cable submarí del golf de Biscaia, Gatica.
La llista, que passarà a votació al Consell i al Parlament Europeu per a la seva aprovació, inclou 17 projectes a l’estat espanyol, que passaran a tenir un caràcter prioritari i podran optar a finançament europeu fins a un 50% del cost.
A nivell europeu, s’han despertat nombroses crítiques respecte a múltiples projectes, entre els quals hi ha l’H2MED, una controvertida infraestructura projectada per transportar dos milions de tones d’hidrogen el 2030 de la península ibèrica, travessant França fins a Alemanya. Però també, el gasoducte EastMed que pretén transportar gas des de la Mediterrània oriental (Israel i Xipre) fins a la xarxa gasista Europea a través de Grècia; i el gasoducte Melita, que pretén connectar Malta a la xarxa gasista europea a través d’Itàlia.
Gairebé un centenar d’organitzacions ambientals i de la societat civil europea i d’Espanya, Portugal, Itàlia, França, Bulgària, Polònia, Bèlgica, Bulgària o Malta, representants polítics del Parlament Europeu, el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya i alguns partits polítics han volgut unir-se per expressar la seva preocupació davant l’H2Med, infraestructura que aspira a ser el corredor d’hidrogen verd més gran entre la península ibèrica i el centre d’Europa, així com altres infraestructures per al transport d’hidrogen que es consideren innecessàries i sobredimensionades.
La xarxa Gas No És Solució, de la qual forma part Ecologistes a Acció, ha liderat la publicació d’aquesta carta unitària. Indica que “és clar que l’hidrogen renovable té un paper a la transició energètica, però també és clar que el paper s’ha d’acotar abans de desembolsar milers de milions d’euros de fons públics en infraestructures innecessàries”. Per això, consideren que l’ús de l’hidrogen verd s’ha de prioritzar, fomentant el consum local, per a aquells sectors industrials difícils de descarbonitzar (per exemple, el sector siderúrgic) i en sectors impossibles d’electrificar com el transport marítim o l’aviació, no sense abans reduir la demanda.
Així mateix, assenyala que “l’hidrogen no és la panacea ni la solució màgica per a totes les necessitats”. L’hidrogen verd encara es troba en una fase molt prematura de desenvolupament. És una tecnologia immadura en termes de producció a gran escala, així com de transport i emmagatzematge. Perquè contribueixi de manera real i significativa als objectius climàtics de la UE, calen grans avenços en termes de tecnologia i eficiència”.
“Ens oposem”, afegeix la xarxa, “a aquest projecte, ja que els promotors no han fet un estudi previ detallat sobre les perspectives de producció i de demanda futura de l’hidrogen verd. No podem caure en els mateixos errors que amb el desenvolupament de la xarxa gasista, que està totalment sobredimensionada per a les necessitats que tenim com a societat i que ha acabat sent pagada per tota la ciutadania per al benefici d’unes poques empreses”.
Sobre els dos projectes per al transport de gas fòssil inclosos a la llista, la xarxa Gas No És Solució expressa que «incloent aquests projectes, la Unió Europea revela la seva hipocresia tant a nivell mediambiental com a nivell polític, i sembla oblidar-se que el gas fòssil i els combustibles fòssils en general estan lligats a la violació sistemàtica dels drets humans”. En concret el gasoducte EastMed seria alimentat pels jaciments de Xipre, el jaciment Leviatan d’Israel i possiblement pels jaciments de Marine que es troben davant de la costa de Gaza.
