A les 7 del matí sona una sirena, és la de la presó del Dueso, es sent de bastant lluny. La presència de la presó és important a la zona, a més l'emplaçament i l'alçada serien els propis d'una fortalesa, es fa veure. A les 8 del matí ens apleguem a la porta esperant la sortida de Rafa Diaz, antic secretari general del sindicat basc LAB detingut el 2009 amb 9 persones més en l'operació Bateragune, acusats de voler reestructurar Batasuna, en definitiva per fer política.
La Guàrdia Civil ens manté fora dels espais de trànsit i fins que el sol no apunta hi fa fresca. Ens expliquen que han prohibit qualsevol acte allà mateix i que el primer acte de rebuda es farà a Muskiz, primer poble entrant a Guipúscoa. I a la tarda hi haurà l'acte important a Lasarte poble d'on Rafa n'és fill. Amb el Rafa a part de la relació sindical hi ha relació personal des de fa anys i segurament és una de les persones que està destinada a tenir un paper rellevant en la política basca, en aquests temps complexes. I penso que és precisament per això que el van empresonar, per treure'l de circulació un temps. Vist així el dia 17 era un bon dia, fins que a la tarda comença a enfosquir-se, just quan ja érem a Lasarte.
Atemptat a Barcelona, confusió, vinculació amb l'incendi d'Alcanar... les notícies van i venen. Vist el context polític a Catalunya d'entrada et venen pensaments de dubtes al cap, els primers sobre les possibles manipulacions, pre i post. Penso en unes explosions l'any 1979 a Madrid en estacions de ferrocarril, en uns atemptats antisemites a Madrid l'any 1985, en Hipercor i com no en el 11-M. Manipulacions pre i post a les quals tindríem que estar acostumats.
Després ve la sensació que ens estem jugant la credibilitat en la gestió d'una crisi d'aquesta magnitud. L’1-O es guanya o es perd l'11 de Setembre el mateix dia 1 d'octubre a les 8 del matí i a partir de les 8 del vespre i sobretot segons que fem a partir del dia 2. Però resulta que entra una altra variable en joc, si es gestiona bé sortim reforçats, sobretot a nivell internacional però si l’espifiem, i ja ens ajudaran a espifiar-la, costarà molt recuperar terreny. Tots tenim clar que el tema policial i el paper dels mossos en relació al referèndum és neuràlgic, abans, durant i després. Passada una setmana queda clar, penso, que se'n ha fet una bona gestió (Gestió d'Estat diria) amb un important ressò internacional. Com diu F. Casas al Nació Digital “com expliques ara que s'ha de detenir o inhabilitar a Puigdemont?”
En un món globalitzat, on els espais s'han empetitit, la realitat i per tant les anàlisis s'han complicat molt, cal entrar al model variables de difícil previsió i tenir les incerteses com a companyes de viatge. Dit això cal fer un debat profund sobre el model de seguretat de la República Catalana amb una visió el més ampla possible.
També s'ha evidenciat l'existència de dos espais comunicatius, òbviament simplifico (capítol a part es mereix la premsa internacional), sembla que estiguem vivint en dimensions diferents segons quins mitjans segueixis. Ja no es tracta d'informar i tenir punts de vista diversos, es tracta clarament de manipular la realitat per tal de conformar opinions interessades, i sobretot estats d'ànim, funcionals amb els interessos de l'Estat i l'oligarquia que representa, hi ha una part que literalment ha embogit. Parlem de les televisions i també de diaris que es tenen per rigorosos, sembla que hores d'ara tot s'hi val. Aquests espais socials comunicatius són poc permeables entre ells, sovint antagònics funcionen retroalimentant-se. Per aquí sí que hi ha risc a mitja i llarg termini de divisió social.
Deia J Fuster, el de Sueca, que “governar és administrar la por aliena”, també deia de passada que tots els aforismes són falsos inclòs aquest. Dic això per què de manera paradoxal tinc la impressió que hi ha una coincidència entre el missatge de Daesh ( O com s'hagi de dir) i bona part dels mitjans estatals, es tracta de generar por, d'estendre la por, un cop fet això es podran dedicar a administrar-la, aquesta és la seva concepció de la política i de l'administració, molt lamentable i trist. Com també ho és el paperot de polítics i intel·lectuals espanyols pretesament d'esquerres virtualment desapareguts. Salvant les poques excepcions, les quals per excepcionals tenen més mèrit.
