Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
procés constituent
L'occitanisme demana la paraula en el procés constituent

El CAOC presenta una anàlisi dels 10 anys d'oficialitat de l'occità a Catalunya.

11/11/2016 Política

El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat que es dedica a promoure la cultura occitana a Catalunya, ha elaborat un informe que analitza la situació de la llengua i identitat aranesa deu anys després que l’Estatut d’autonomia del 2006 declarés l’aranès llengua oficial a tota Catalunya. A més de fer l’anàlisi, l’informe deixa clar que es vol influir en el debat lingüístic i territorial al voltant de la República catalana. La llei de règim especial de l’Aran aprovada el gener del 2015 és essencial en el debat, ja que reconeix la realitat nacional occitana, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran i li atorga el dret a decidir el seu futur. Al document presentat, el CAOC parla de la “República confederal de Catalunya i l’Aran” amb una Carta Magna específica pel territori occità, però la presidenta de l’entitat Núria Ontiveros accepta que la fórmula exacta la decidiran catalans i aranesos. “Nosaltres entenem que el que caldria seria parlar d’igual a igual entre Catalunya i l’Aran. I si per les dues bandes es vol arribar un acord, perfecte.”, diu.

Més enllà del debat de futur l’informe exposa un seguit de punts per millorar la situació de l’aranès aplicables en la Catalunya autonòmica. “Cal portar a terme el que es diu a la llei del occità que es va fer per desenvolupar el mandat estatutari. Hi ha tota una sèrie de mesures que van des dels mitjans de comunicació fins a l’ensenyament que no s’han complert.”, diu Ontiveros. Tot i així, el president de l’Institut d’Estudis Aranesi Júsep Lois Sans considera que la salut de l’aranès és prou bona. “S’ha de valorar l’ús escrit de la llengua, i creix dia a dia. La llengua és a l’escola, a l’administració, als mitjans de comunicació. S’ha de valorar l’ús públic de la llengua, que està en una situació on no havia estat mai en tota la seva història. Podríem mirar altres índexs d’aquestes característiques que ens farien tenir una esperança molt positiva en el seu futur.”, exposa.

Un cop presentat l’informe, el CAOC busca ara influir en l’arena política i principalment en el procés constituent. “A partir d’aquí estem començant a temptejar els diferents partits. D’ara en endavant el tema serà veure de quina manera poden incorporar als seus programes alguns dels nostres punts.”, explica Núria Ontiveros. De moment, qui ja ha recollit el guant ha estat la CUP, que ha explicat a Llibertat.cat que estan treballant a partir de l’informe.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid