Com Zugasti, Javier també treballa per promoure una altra concepció d'igualtat, i és el president de l'Associació de persones afectades per la Llei de Violència de Gènere (ALVIGE) a València. "Pràcticament hem arribat a una igualtat quasi real, encara que avui dia la discriminació positiva cap a la dona és una discriminació negativa cap a nosaltres", defensa. Segons Javier, la legislació actual perjudica l'home. "La Llei de Violència de Gènere elimina la presumpció d'innocència de l'home. La llei de l'avortament no dóna veu ni vot al pare. La llei de divorcis beneficia clarament a l'esposa. Són molts els exemples que ho mostren", coincideix Zugasti.
Especialment, segons ells, la Llei de Violència de Gènere és un gran focus de desigualtat. "Quasi 400 denúncies al dia. Algú pot creure que hi hagi tants maltractadors? La majoria són arxivades a l'inici del procés. Encara que ens vulguin fer creure que només el 0,01% de les denúncies són falses", exposa Francisco Zugasti. "De fet, la dona no és tractada pitjor o se sent inferior a l'home. A totes les cultures s'ha protegit sempre a la dona", puntualitza. Segons aquestes associacions, l'home és el gran discriminat. "De fet, quan ell és la víctima de violència domèstica no rep cap ajut", afegeix Javier. Aquestes agrupacions utilitzen el terme 'violència domèstica', perquè consideren que defineix millor el fenomen. "Sense dubte, violència domèstica, perquè el que l'exerceix pot ser home, dona, fill, filla, avi o àvia", explica el membre d'ALVIGE.
Pel que fa a les desigualtats dins el món laboral, defensen que la manipulació de la realitat prové de comptabilitzar la totalitat d'allò que cobren les persones per sexes. "No es té en compte que un enginyer no cobra el mateix que una caixera. Hi ha treballs típicament masculins (enginyers, policies o empresaris) i uns altres femenins, com caixeres, cuidadores o dones de fer feines", exemplifica Javier, president d'ALVIGE. "Si les dones cobressin menys que els homes per la mateixa feina ningú contractaria homes. A més, la llei ho prohibeix i ho sanciona", exposa Zugasti, i afegeix que a ningú li impedeixen postular-se per un lloc de direcció dins la seva empresa. Finalment, totes dues agrupacions insisteixen que avui dia sí que existeix una coresponsabilitat real en les tasques de la llar. "Home i dona es reparteixen el treball de casa: obtenir els diners, cuidar els infants, netejar la llar, rentar la roba, reparar objectes, etc.", conclou Zugasti.
Una realitat distorsionada
Equitat dins les relacions personals, mateixes oportunitats laborals, repartiment de les tasques a les llars, etc. és a dir, una situació d'igualtat real entre homes i dones. Una descripció de la realitat a una distància abismal de la qual ofereixen els col·lectius feministes.
"Només hem de mirar les estadístiques oficials: salaris, dones en posicions de poder, participació política, social, etc. Les dades indiquen que no hem arribat, i la violència de gènere és un dels fenòmens més crus que ho demostra", afirma Heinrich Geldschläger, responsable del Programa d'Atenció a Homes que exerceixen violència i membre de l'associació Conexus. Celeste Arella, advocada i presidenta de l'Associació Dones Juristes, defensa com a indispensable la discriminació positiva cap a la dona. "No és cert que a les cultures sempre s'hagi protegit a la dona. Ni abans, ni ara. Només hem de veure les ablacions, les violacions, les agressions sexuals, la violència cap a les dones o el fet de tenir zero drets davant l'home. La discriminació positiva cap a la dona no és una discriminació negativa cap a l'home, és una manera de pal·liar les desigualtats que la societat per si sola no és capaç de regular", justifica Arella.
La legislació no condemna als homes pel fet de ser homes, condemna únicament als homes que utilitzen la violència per mantenir el seu poder i el seu domini a les relacions. "Si no s'hagués creat el delicte de violència de gènere, seguiria sent un fet sistemàtic, normalitzat i no penalitzat específicament", explica Raquel Escurriol, coordinadora del Programa d'Atenció a Dones supervivents de la violència de gènere i sòcia de la cooperativa Tamaia. "Clar que hi ha dones que maltracten, però el dia a dia demostra com són majoritàriament els homes aquells que ho fan i amb conseqüències molt més greus. A més que els homes exerceixen aquesta violència dins d'un context cultural i una estructura social que la sustenta i justifica", exposa Geldschläger. Rubèn Sànchez i Sílvia Sabaté, psicoterapeuta i treballadora social respectivament, treballen a l'oficina d'Atenció a la Víctima del Delicte als jutjats de Barcelona. "Jo he atès homes aquí a l'oficina i tenen tots els serveis: sanitaris, judicials, policials,... A més que hi ha un delicte que reconeix la violència domèstica. Però m'he trobat dos casos en 14 anys", recorda Sànchez.
A la nostra legislació, la presumpció d'innocència es respecta profundament, i sovint acaben sent les dones agredides les qüestionades. "Gran part de les queixes quan surten de declarar és que semblen elles les dolentes. Una dona em va dir: 'haig de venir aquí amb un ull morat i mig morta perquè facin alguna cosa'", afirma la treballadora social Sílvia Sabaté. El seu company a l'oficina d'Atenció a la Víctima afegeix: "A uns jutjats on s'atorguen el 17% de les ordres de protecció, quan vam començar el 2007 donant un 44%, alguna cosa està passant. Als processos judicials, la credibilitat de les dones està molt qüestionada".
El 2014, un estudi del Consejo General del Poder Judicial va publicar que les denúncies falses per violència de gènere representaven un 0,01%. "0,01% són les dones que han estat condemnades per denúncies falses a un jutjat. Probablement hi ha més casos, al voltant d'1%. Un tant per cent inferior a les denúncies falses d'altres delictes. A més que la violència de gènere és un dels delictes menys denunciats", apunta Geldschläger. "Aquests col·lectius comptabilitzen els casos on els acusats han quedat absolts, i justament queden absolts perquè no hi ha proves, però això no vol dir que siguin denúncies falses", explica Raquel Escurriol.
Miguel Lorente, professor de Medicina Legal a la Universitat de Granada i expert en postmasclisme, alerta de la gravetat de la situació actual: "quan tenim més informació, hi ha una major conscienciació de la població i més recursos per combatre la violència de gènere, hi ha més violència". Un reflex és el nombre de dones assassinades durant els tres primers mesos d'enguany. 25 dones segons el portal feminicidio.net. Una dada alarmantment en augment comparada amb la xifra de l'any anterior: 20 dones en el mateix trimestre del 2015.
La realitat dins el món laboral no és més igualitària. "Existeixen dades de com les dones treballem al mateix lloc de feina i amb les mateixes responsabilitats, i guanyem menys que ells", denuncia l'advocada Celeste Arella. "Jo analitzaria l'empresa de neteja de la Ciutat de la Justícia. Han creat dues categories: les netejadores i els vidriers, amb salaris diferents. Entre un 17% o un 24% més de salari per la mateixa feina", exemplifica Rubèn Sànchez. Afegeix: "la meritocràcia és una altra excusa: 'No s'ha d'escollir entre home o dona, sinó aquell qui estigui més capacitat'. Per a la visió masclista, sempre estarà més capacitat un home".
La conciliació familiar i la coresponsabilitat tampoc són una realitat, i influeixen sobre la carrera professional de les dones. "No arribar a un lloc de direcció no és una elecció personal, ens ho impedeixen les circumstàncies. Per tenir una carrera a una empresa, no només has de treballar vuit hores, has de seguir formant-te, i això són més hores. Si nosaltres ho hem de conciliar amb la cura dels infants i de l'entorn familiar, poc marge tenim", diu Arella. Al març, un diari català va publicar una enquesta sobre el repartiment de les tasques a les llars. La conclusió va ser que encara avui dia les dones dediquen el doble d'hores que ells. "Per això, elles pateixen fatiga crònica i fibromiàlgia, perquè les tasques estan molt equilibrades, cert?", ironitza Rubèn Sànchez.
Objectiu: mantenir la desigualtat
Aquestes agrupacions d'homes, que reivindiquen acabar amb les diferències entre els dos sexes, en realitat busquen mantenir els seus privilegis com a homes. "Les identitats són relacionals. Si les dones canvien, ells no poden seguir comportant-se i sent com eren", conclou Heinrich Geldschläger. Per sort, a poc a poc, van sorgint homes amb ganes de repensar-se, que es qüestionen el poder i els privilegis que adquireixen des de petits i que comencen a explorar altres maneres de definir-se i relacionar-se amb el seu entorn: neixen les noves masculinitats.
