La Favb ha presentat al·legacions al Projecte de Reglament de Turisme de Catalunya amb la voluntat d’aportar des d'una perspectiva i visió ciutadana aspectes que facin conciliar els diferents drets que ha de garantir la regulació d’aquesta activitat econòmica. Entenem que el projecte obvia el codi de consum que regula els drets dels consumidors, els dels veïns i veïnes i el de la funció social de la propietat que contempla la Llei de l’Habitatge de Catalunya.
No es pot obviar que l’activitat turística en conjunt està generant conflictes en el territori (a tall d’exemple: Lloret de Mar, a la Costa Brava; Salou, a la Costa Dorada; i a Barcelona capital). Conflictes de convivència tant en l’espai públic com en les comunitats de propietaris, així com també en l’accés a l’habitatge, per exemple en relació a la proliferació d’habitatges d’ús turístic que expulsen el veïnat. Molts d’aquests conflictes es podrien solucionar, si més no reduir, amb una regulació adequada dins l’àmbit competencial d’aquest propi reglament que es vol aprovar.
Un projecte de reglament que després de passar per l’Autoritat Catalana de la Competència (que va fer un informe no vinculant del projecte del 2015) ha comportat més desregulació, amb la justificació de salvaguardar la llibertat d’empresa i lliure competència.
El decret té com a objectiu regular totes les tipologies d’allotjaments turístics, però a l’hora de determinar els diferents requisits (tècnics, jurídics, barems de qualitat…) no té en compte que molts d’aquests establiments desenvolupen la seva activitat en comunitats de propietaris i no estableix obligacions dels seus gestors envers la resta de copropietaris dels immobles per garantir una bona convivència.
Això se evidencia clarament en el “Títol II: Habitatge d’ús Turístic” (la modalitat d’habitatge que té més impacte en el territori, tant d’habitatges sencers com d’habitacions) en el qual no es fa cap referència, entre d'altres, a les obligacions dels titulars envers els usuaris, com tampoc als deures dels usuaris envers els veïns i veïnes. Per exemple: no consta l’obligatorietat d’un servei d’assistència i manteniment de l’habitatge, així com la consignació a l’hora de l’inici de l’activitat del nom de l’empresa d'assistència i manteniment de l’habitatge. Tampoc no s’estableix l’obligatorietat d’informació prèvia a l’inici de l’activitat a la comunitat de propietaris, o l’obligatorietat d’una assegurança de responsabilitat civil a propis i a tercers. També excedeix en escreix l'establiment del número màxim de persones per habitatge i o habitacions, tal i com contempla el Decret 141/12. També considerem que el reglament contravé la Llei d’Habitatge del 28 de desembre i el Decret 141/12 sobre condicions mínimes d’habitabilitat i la cèdula d’habitabilitat.
Per totes aquestes qüestions, la Favb considera que aquest projecte de reglament s’ha de retirar i replantejar.
