En ple debat parlamentari sobre els pressupostos del 2016, hem vist com des de certs sectors polítics i socials, s’ha engegat la maquinària mediàtica per pressionar la CUP-CC amb l’objectiu que canviés una decisió presa pels òrgans interns de l’organització.
El que anomenem #PressingCUP, s’ha repetit dia rere dia en les últimes setmanes, argumentant que si la CUP no aprovava els pressupostos presentats pel govern el procés estaria mort, que si no podem avançar cap a la independència, que si la gent de la CUP som unes irresponsables, i un llarg etcètera de greuges que molts d’ells han arribat a l’insult i a l’amenaça.
Des d’aquestes línies no vull entrar a justificar el que ja hem fet i millor que jo, les companyes diputades i del secretariat nacional de la CUP, sobre els arguments polítics que ens han portat a prendre la decisió de presentar una esmena a la totalitat als pressupostos del 2016 de la Generalitat.
La intenció d’aquest article simplement és fer veure que tant JuntsxSí com el govern també tenen la seva part de responsabilitat en allò que molts opinòlegs dels “mass media” anomenen el fracàs del procés independentista.
Inicialment, crec que si el govern hagués buscat espais compartits per elaborar la proposta de pressupostos, fent-nos partícips del redactat inicial i del debat des del minut u, molt probablement el resultat hauria estat diferent. Tot tenint un document on, la CUP, s’hagués trobat una mica més còmoda alhora d’aprovar la tramitació inicial, tot i saber que no era el pressupost ideal que volem.
En segon terme, intentar accelerar els ritmes interns de la CUP, ha estat una errada del govern, ja que una de les coses que ens identifiquen com a formació política, és el debat seré però intens i des de l’assemblearisme. En aquest sentit, que el govern presenti una proposta en el que en futbol s’anomena el temps de descompte, ha provocat que aquest debat intern que necessitem fer la militància de base no s’hagi produït correctament. La qual cosa ha provocat el descontentament de moltes de les cupaires i que, per exemple, en el Consell Polític d’ahir no es pogués ni valorar aquesta darrera proposta.
En tercer lloc, vull deixar palès, que l’última decisió sobre quins són els pressupostos que ha de tenir el nostre país, la té govern. El procediment que s’hi dóna per l’aprovació inicial dels pressupostos és la següent. El govern fa una proposta de pressupostos, si no s’aprova – com és el cas- aquests es retornen i llavors s’ha de decidir si presenta una nova proposta o es prorroguen els de l’any anterior. Arribats a aquest punt, crec que és de justícia dir que ningú dels que s’esgarren les vestidures als mitjans, ha demanat al govern que faci una nova proposta on la CUP s’hi trobi còmoda i pugui votar a favor. Però el que és més greu, és que el govern no vol presentar aquesta nova proposta per tal que pugui ser aprovada amb els nostres vots, tot al contrari, prefereix decidir prorrogar els pressupostos de la misèria i de les retallades, com són els del 2015. A això, jo li dic manca de voluntat política i també és responsabilitat del govern i de JuntsxSí.
Per tant, si creieu que el procés independentista ha mort, cosa que discrepo moltíssim, el govern i JuntsxSí, no estan exempts de responsabilitat, ans al contrari i estaria bé que algú els exigís que assumissin les seves errades per seguir el camí cap a la llibertat que el nostre poble anhela.
