Membres de la formació manifesten que “als grups de l’oposició no se’ns va facilitar la documentació necessària i imprescindible per poder-nos pronunciar sobre la mesura, i el punt es va incloure de manera precipitada aprofitant un Ple extraordinari, per això ens vam abstenir en la votació”.
A més, afirmen que “se’ns va dir al Ple i a les comissions que la mesura era de consens amb tots els establiments afectats i hem pogut constatar que no és així. Hi ha establiments afectats que s’han assabentat per la premsa que la modificació tarifària els afectava directament i no hi estan d’acord”.
És en aquest sentit que la formació creu que “els criteris amb els quals s’ha realitzat aquesta modificació de tarifes no són prou clars ni acurats. No distingeixen els establiments que estan obligats a instal·lar tarimes a l’exterior i els que no. Això estableix un greuge comparatiu en base a l’obligatorietat de disposar de tarima. Així als que estan obligats a tenir tarima, se’ls aplicarà un augment desproporcionat de la tarifa, fins a triplicar el preu que estaven pagant fins aquests moments”.
A part d’això, la CUP afirma que “no trobem adequada la manera com el consistori ha publicitat aquest acord als mitjans” perquè aquestes noves tarifes no suposen una rebaixa pràctica respecte de les que eren vigents fins ara, atès que no s’havien aplicat mai als restauradors de Tàrrega. Les tarifes considerades vigents fins ara foren acordades en l’anterior legislatura però no s’han arribat a aplicar mai. S’estaven cobrant unes tarifes més antigues i més baixes”.
Finalment, la CUP reclama “que el consistori informi per escrit a tots els grups municipals i als establiments afectats dels criteris que s’han seguit en aquesta modificació de les ordenances municipals i que concretament es revisin els criteris que afecten als establiments obligats a disposar de tarimes a l’exterior”. També demanen que “s’expliquin quins són els criteris per obligar a col·locar aquestes tarimes i que es torni a portar el punt al proper Ple de l’Ajuntament, prèvia comunicació a tots els grups i amb temps suficient, dels criteris i la documentació necessària per pronunciar-nos”.
