Desprès de la ressaca de les eleccions espanyoles, un cop més queda clar que l’estat espanyol és irreformable en positiu, en tot cas si es reforma serà per fer-se més irrespirable per les classes populars i pels pobles que manté oprimits.
Malgrat els cants de sirena que alguns independentistes d’esquerres de bona fe han volgut escoltar i somiar, d’una península ibèrica de pobles germans, ni la corrupció, ni els seus centres de tortura i anihilació, ni la constant negació del crit de llibertat i el dret a ser dels pobles és ni serà mai atesa. Crec que no és només una qüestió de les seves estructures d’estat hereves del feixisme espanyol (encarnat pel dictador Franco), sinó de llegat de segles d’un poble amb consciència imperialista,retrògrad i inquisidor, que a poc a poc ha anat incorporant en el seu ADN. Com a internacionalistes lluitarem per la llibertat de tots els pobles, però en tant que la nostra nació resta oprimida i espoliada hem de prioritzar els països catalans. Quan siguem lliures o si més no, puguem disposar dels nostres recursos econòmics i socials, també podrem decidir com i on desemboquem la nostra solidaritat com a país.
A Catalunya (PP.CC) ara és l’hora de fer el pas decidit cap a la República Catalana sense demanar permís , DUI. De referèndums ja n’hem fet dos 9N i 27S i els hem guanyat, ara és l’hora de la llibertat i aquesta s’ha d’exercir. Ara tenim la legitimitat, les condicions politiques i socials per fer-ho. Majoria parlamentària independentista i majoria social a favor de la independència.
També cal preveure quines posicions prendran els partits no-maximalistes que creuen en el dret a decidir dels pobles i en la justícia social com ECP, però tot i les resolucions politiques dels seus dirigent que vindran lligades de la posició que prenguin els seus caps de Madrid, cal tenir en compte que la massa de catalans i catalanes que els voten donarien el seu suport a una societat més justa i més lliure.
Som una societat que és l’antítesi de l’estat espanyol. Tothom té clar que els milions de persones que surten al carrer any rere any ho fan per aconseguir una República Catalana on imperi la llibertat, la justícia social, on hi hagi més democràcia i el poble pugui intervenir en els affers que ens afecten directament (democràcia participativa), on l’habitatge, la sanitat i el plat a taula no siguin un luxe ni moneda de canvi (Fernandez Diaz: Nos hemos cargado la sanidad!), i un llarg etcètera de fórmules i mitjans que ens ajudaran a empènyer una societat que demana a crits avançar i perquè tenim la sort de tenir les condicions econòmiques, geogràfiques i socials per fer-ho.
Vaig tenir la sort de poder entrevistar en Xirinacs quan va dur a terme la plantada a la plaça St. Jaume de BCN per demanar la independència dels països catalans. En aquella entrevista li vaig fer la pregunta de si ens hauríem de pronunciar com a poble mitjançant un referèndum, la serva resposta va ser: “Doncs no. El Ghandi mai va tolerar que els anglesos convoquessin un referèndum, perquè primer hem de ser independents...”
Aquest setembre serà clau perquè d’una vegada per totes l’esquerra independentista siguem l’accelerador del procés que ens ha de dur a la República catalana. Hem de ser hàbils i no caure en estratègies que ens facin presoners de les nostres paraules i idees.
“Al món hi ha moltes causes justes per les quals lluitar, però Catalunya només ens té a nosaltres.” Lluis Companys i Jover, President de la Generalitat assassinat pel feixisme espanyol.
Jordi Pons Ferrer, delegat per la CSC i membre de Poble Lliure a l'Anoia
