Ongi etorri Otegi, però no hi som totes

Arnaldo Otegi, pres polític basc empresonat fa sis anys i mig per l'Estat espanyol, va sortir ahir de la presó de Logronyo. Otegi és la cara visible d'un canvi polític a Euskal Herria, del gir estratègic de l'Esquerra Abertzale adoptat fa quatre anys. Per aquest motiu s’han intentat prohibir els homenatges d’esta setmana i inhabilitar-lo perquè no pugue presentar-se a lehendakari. En canvi, tot i la llibertat d’Otegi, la celebració no pot ser completa: a data del 8 de febrer d'aquest any gairebé 400 presos i preses polítiques basques romanien tancades a les presons de l'Estat espanyol i francès, amb l'afegit de la dispersió.

La dispersió és un càstig innecessari amb l'única intenció de causar un dolor afegit tant al pres i com als seus familiars. Per visitar els seus fills, germans, pares, mares o amics, molts bascos han de fer centenars de quilòmetres, sinó milers, per una visita que pot durar només escassos minuts. Al factor psicològic cal afegir-hi el perill físic que suposa fer unes distàncies tan llargues en cotxe. En els últims anys, la dispersió s'ha cobrat la vida de 16 persones que anaven a visitar una persona estimada a la presó, a més de nombrosos accidents menors cada any. Justament, fa tres dies es complia l’aniversari d’un d’estos fatídics però evitables sinistres, on van morir dues persones.

El conflicte basc, igual que la resta de conflictes que hi han hagut i que hi hauran, està format per dos bàndols. Pel costat basc, han estat milers les persones empresonades i centenars els morts per ordre de l’Estat. Però a diferència d'uns, els botxins finançats per les clavegueres de l'Estat han eixit impunement i personatges tan foscos com Enrique Rodríguez Galindo o José Amedo, sobre els que van caure dures sentències, són al carrer sense haver mostrat cap penediment.

El que seria més just donada l’actual situació de pau que dura des de fa més de quatre anys seria una amnistia general com a primera passa a la solució del conflicte. Com a antecedent, podem trobar l’indult als militants de Terra Lliure just després del macrojudici contra 25 independentistes detinguts l’any 1992. Entre els estius de 1995 i 1996 tots els presos polítics catalans serien posats en llibertat, ja que es considerava que Terra Lliure havia abandonat a la lluita armada
La llibertat del poble basc mai no serà completa fins que tots els que van lluitar pels seus drets socials i nacionals siguen lliures. Amb el segrest de tots aquests ciutadans bascos l'Estat s’assegura que Euskal Herria no pugue dibuixar un camí ferm cap a la independència, com la que s'ha proposat des del Parlament català, ja que representaria deixar en mans de l’enemic la vida dels qui han lluitat la seua llibertat. I esperem també que quan siguen al carrer, Arnaldo Otegi hagi canviat la presó pel Palau d’Ajuria Enea.