Podríem dir, sense equivocar-nos gens ni mica, que Antoni Infante és un tot un referent militant revolucionari al País Valencià. Aquest català del País Valencià d'origen andalús és militant de l'organització independentista i comunista Poble Lliure i de la CUP, és també coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i un ferm defensor dels drets dels animals. Parlem amb Toni sobre l'actualitat política més candent del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans.
1) L'actualitat mana que se sol dir, recentment es tancava després de moltes especulacions un pacte entre Podem i Compromís per a les pròximes eleccions generals a l'Estat Espanyol, després que el Bloc, la força majoritària dins de Compromís, aprovés dit acord, ¿ quina valoració fas?
És un acord en clau espanyola i no del País Valencià, amb l'objectiu manifestat pels seus promotors d'acumular forces de cara a una hipotètica reforma del marc constitucional nascut de la reforma del 78. Les bases del Bloc i bona part de la resta de les bases de Compromís, han quedat força decebudes doncs entenien que els bons resultats de la seva coalició a les passada eleccions autonòmiques i municipals, podrien tenir continuïtat i d'aquesta forma anar assentant els fonaments d'un projecte en clau nacional i social a nivell del País Valencià. El desacord respon tant al contingut (supeditació un cop més a un projecte espanyol) com a les formes (poc respecte a les opinions i decisions democràtiques de les bases).
2) Seguint amb l'actualitat política del País Valencià, el passat 24 de maig es va donar un canvi que d'alguna manera mereix el qualificatiu d'històric al País Valencià després de més de 20 anys d'hegemonia electoral absoluta del PP, però, les diferències entre els diversos actors polítics protagonistes d'aquest canvi, les seves limitacions i les de l'actual marc polític de l'Estat espanyol de les autonomies plantegen moltes i diverses incògnites, sobre això, en la teva opinió, quins elements van propiciar el canvi polític del 24 de maig i qual serà previsiblement l'abast d'aquests canvis?
Per a mi és evident que el determinant de l'inici del canvi ha estat fer fora el PP de les principals institucions (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments més importants), un partit espanyol i espanyolista, corrupte fins a la medul·la i al servei de les elits extractives autòctones i foranes . Un PP amb mentalitat colonial, potenciador d'unes estructures econòmiques especulatives i afavoridores de la corrupció. Un partit que odia la classe treballadora, que odia la nostra llengua i cultura catalana pròpia del País Valencià, un partit xenòfob i potenciador del racisme; un partit profundament patriarcal i misogin que és capaç d'utilitzar algunes dones com a portaveus de les seves polítiques més ràncies i masclistes ...
La suma de totes les lluites i resistències contra aquestes polítiques i moltes altres, havien anat acumulant les condicions objectives perquè el canvi es pugui produir. Ara bé aquestes condicions necessitaven un ferment que poguessin projectar amb possibilitats d'esdevenir guanyadores i aquest ferment ha estat en bona part el reflex del procés independentista a Catalunya. Un procés que una part encara minoritària del nostre país, però qualitativament molt important, viu com a propi i que segueix molt de prop. La gent ha vist com més de lluitar també és possible guanyar.
Un altre tema és l'abast que pugui tenir la nova majoria a les institucions.Una majoria formada pel PSPV-PSOE, Compromís, i Podem i basada en el que s'ha anomenat l'Acord del Botànic; aquest acord recull uns principis molt genèrics de rescat de les persones en situacions més dramàtiques i de govern també per a les persones, regeneració democràtica i auditoria de la Ciutadania de i també per posar les bases d'un altre sistema productiu no basat en el totxo i l'exigència de un finançament just, amb la reivindicació del reconeixement del deute històric de l'estat. Els mateixos signants d'aquest acord l'han qualificat de socialdemòcrata.
En els pocs mesos que portem de legislatura, hem pogut observar ja part de les bondats i també dels límits de l'esmentat acord i dels efectes sobre el conjunt de la societat: Una sensació de regeneració democràtica i de finestres obertes, uns canvis simbòlics i materials pel que fa a les polítiques culturals i respecte a la llengua pròpia. Unes polítiques més inclusives i més obertes al teixit social. Per contra també hem comprovat com aquesta nova majoria es trencava a l'hora de votar una proposta sobre el TTIP, votant Compromís i Podem en contra d'aquest acord i el PSPV-PSOE a favor.
En un altre ordre de coses cal recordar que cap d'aquestes forces es proposa seriosament trencar amb les cotilles que ens van posar a la constitució del 78. Ni són independentistes ni aposten per un model alternatiu al capitalisme. De fet el viatge col·lectiu del Govern i una representació de les Corts Valencianes al parlament estatal per exigir una millora del finançament, es va saldar amb un estrepitós fracàs i una gran sensació de ridícul col·lectiu. No acaben d'entendre i/o de plantejar-se que la nostra espoliació sistemàtica forma part de l'ADN de l'estat espanyol. En aquesta línia també cal destacar les declaracions inadequades i alhora innecessàries contra el procés català i els seus efectes al País Valencià, realitzades tant pel president Ximo Puig, com per la vicepresidenta Mònica Oltra o per l'alcalde de València Joan Ribó.
Sens dubte un altre element negatiu important al dia d'avui és la lentitud per reobrir la RTVV (Canal9) encara sense data i sense model, i la no connexió de la ràdio i TV Catalana TV3 i la resta d'emissores en català. Si per al tema de Canal9 s'escuden en dificultats tècniques, jurídiques i econòmiques, per al tema de la TV3 ni tan sols tenen excuses.
3) Es pot enllaçar, malgrat les moltes diferències, el canvi polític que s'ha produït al País Valencià amb el procés que s'està donant al Principat (Comunitat Autònoma de Catalunya)?
Sí, de manera clara. Ja comentava anteriorment que el procés català ha actuat com a ferment o com a catalitzador de les raons pròpies. Els avenços cap a la independència a Catalunya es viuen dia a dia al País Valencià, com a propis per sectors cada dia més amplis. També els nervis quan s'observen estancaments. Hi ha un orgull indissimulat en veure com una part del nostre poble s'alça massiva i reeixidament contra totes les injustícies de la dominació de més de 300 anys.
Des d'alguns sectors de la nova majoria política s'intenta negar aquesta influència però només cal donar-se un passeig virtual per les xarxes socials o participar d'alguna manifestació al carrer per comprovar el contrari.
4) Reconeixent els Països Catalans com una realitat nacional, des d'Andalusia ens resulta de vegades complex la qüestió de com articular les diferents realitats polítiques del conjunt dels Països Catalans, quins elements tàctics i estratègics podrien ajudar a articular aquestes diferents realitats? ¿Quin paper han de jugar les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista en aquesta articulació i quin ha de ser la seva relació amb altres actors polítics en les diferents realitats que componen els Països Catalans?
Els Països Catalans som un sol poble, una sola realitat nacional. Però aquesta realitat nacional és complexa i diversa. El naixement i posterior desenvolupament nacional en tota la seva extensió va ser un procés dilatat al llarg de més de 4 segles. La intensitat de la islamització i arabització va ser molt diferent al País Valencià i a les Illes Balears que a la Catalunya vella (al nord del riu Llobregat). El règim jurídic i polític també va tenir característiques i ritmes singulars. Els processos i graus d'industrialització i proletarització també han estat diferents. Així mateix la repressió i les polítiques castellanitzadoras han tingut graus diferents. Com a exemple us comente que després del final de la guerra dels tres anys (36-39) moltes persones lluitadores de Catalunya van poder marxar a través dels Pirineus, mentre que el nombre de persones assassinades pel feixisme va ser tres vegades superior al País Valencià .
Vosaltres coneixeu que una cosa són els subjectes polítics en potència i com aquests subjectes en potencien passa a convertir-se en realitats només a través de l'auto organització i la lluita. Doncs bé els diferents ritmes en la presa de consciència que es donen en cadascun dels nostres territoris ens van convertint en subjectes polítics parcialment diferenciats. D'aquest fet empíric hi ha qui treu la conclusió que som pobles diferents mentre que altres com jo, pensem que són elements transitoris com els que es donen dins d'una mateixa classe obrera on els elements constitutius assumeixen la seva condició de classe per a si en funció dels diferents ritmes de les lluites en què participen. La posterior convergència de les lluites acabarà també per fer-nos convergir en un sol subjecte polític i en una sola lluita nacional i social.
Per això en aquests moments mentre que la lluita a Catalunya se centra en la ruptura democràtica amb l'estat espanyol, en la construcció d'un nou marc jurídic independent i en el disseny d'un nou estat molt més democràtic, horitzontal i igualitari, a la resta dels Països Catalans la nostra tàctica passa per l'extensió de la reivindicació del dret a decidir. Un dels elements que previsiblement acostarà de manera important els diferents ritmes serà la solidaritat que haurem de desenvolupar de manera important en els propers mesos primer des del conjunt dels territoris cap a Catalunya en el procés de ruptura amb Espanya i posteriorment des de Catalunya contra la repressió que l'estat espanyol puga exercir contra el moviment independentista de la resta dels PPCC.
En funció d'aquestes diferències tàctiques el paper de l'esquerra independentista i el de les relacions polítiques també canvia. La dialèctica lluita/ col·laboració amb la petita i mitjana burgesia i els seus representants polítics és diferent en cada lloc i situació. Un dels objectius estratègics del conjunt de l'esquerra independentista és el de desenvolupar les estructures de la unitat popular a tota la nació alhora que donem tot el nostre suport a la consolidació i extensió d'estructures d'enquadrament més àmplies que reivindiquin el dret a decidir o el dret a l'autodeterminació com la PDaD al País Valencià, l'ASM a les Illes o la pròpia ANC a la Catalunya del Nord (sota dominació francesa). Podríem simplificar dient: Un sol poble, una sola nació, diversos ritmes, una sola estratègia i diverses tàctiques.
5) Podries explicar-nos com sorgeix l'organització Poble Lliure? En la teva opinió, quin paper ha de jugar una organització com Poble Lliure tant en el context del Principat com del conjunt dels Països Catalans?
Poble Lliure, neix de la confluència de l'històric Moviment en Defensa de la Terra, MDT, amb diversos sectors en lluita provinents del moviment juvenil, estudiantil, feminista, etc. en l'àmbit independentista, que s'havien anat desenvolupant de manera paral·lela en els últims anys. La coincidència en les anàlisis de la realitat política i en les alternatives, així com la necessitat de lluitar per guanyar l'hegemonia ideològica dins el moviment popular per la independència ens ha portat a un procés de debat i organització que va concloure en la primera fase al novembre del 2014.
Poble Lliure té voluntat i funcions d'organització estratègica en la lluita per la independència, la reunificació dels Països Catalans, el socialisme i lluita antipatriarcal. Com a tal treballa per ser cada dia més un referent com a col·lectiu intel·lectual orgànic al servei d'aquests interessos estratègics del poble treballador català, dotant-lo de les estructures i quadres polítics necessaris per a aquesta tasca revolucionària. També treballem dia a dia per adequar aquestes línies estratègiques a la realitat del nostre entorn i intervenir amb polítiques tàctiques entenedores i assumibles per la gent amb la qual coincidim en els moviments populars.
6) Desplaçant-nos al terreny sindical, hi ha la possibilitat de crear un referent sindical de classe i combatiu per a tots els Països Catalans? Quins passos es podrien anar donant al respecte?
Sí. A més de la possibilitat existeix sobretot la necessitat. La meva opinió és que hi ha molt més avançat que el que apareix superficialment. De fet fa pocs dies va aparèixer la notícia que la Intersindical Valenciana (IV), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el Sindicat de Treballadors de les Illes Balears (STEI) es reunien per aprofundir la seva coordinació. Està també la Intersindical-CSC que encara que amb implantació només a Catalunya reivindica els Països Catalans i la COS que ja va néixer com a sindicat de tota la nació. Aquestes estructures sindicals no només tenen la possibilitat sinó que també tenen "certa obligació" d'avançar cap a aquest referent sindical, de classe, combatiu i nacional. Hi ha també sectors importants de la CGT especialment a Catalunya amb els que caldria comptar i també amb sectors de base de CCOO i UGT.
Els passos concrets segurament caldrà fer-los primer amb molt de tacte, paciència i empatia entenent que tots ells responen a esforços honestos i a realitats concretes. Després es pot anar avançant per vies bilaterals o multilaterals fins a confluir en uns processos que podrien ser de conferències o confluències. Les formes en aquests casos sempre són secundàries si hi ha voluntat d'avançar però també cal tenir-ne cura perquè tothom sigui i se senti partícip.
7) Finalment Toni, com català del País Valencià d'origen andalús, segueixes l'actualitat política andalusa? Quina valoració fas de la situació política andalusa?
Sincerament no la segueixo tot el que m'agradaria però procuro estar al tant dels elements més importants. A nivell polític i també a nivell sindical i social. De fet la vostra publicació em serveix per entendre millor la vostra realitat que viu com a pròpia. Vist des de la distància m'atreveixo a assegurar que Andalusia està despertant ja com a nació i que quan ho faci del tot, aquell somriure de pallasso que ens van imposar i que també descrivia Blas Infante es convertirà en un rugit insuportable que farà caure com un castell de cartes el que quedi de les estructures de dominació, alienació, explotació i espoliació de l'estat espanyol i amb elles tota la caterva de senyorets, terratinents i vividors/ es a costa del poble.
Una de les experiències del procés català és la de persistir i persistir malgrat que moltes vegades sembli que ningú ens entén. Sí nostra línia és justa i lluitem i aprenem colze a colze amb la gent del nostre poble del qual formem part, el futur també serà el nostre.
8) Alguna cosa més que afegir?
Que és per a mi un honor poder dirigir-me al que també és el meu poble andalús, (mai he amagat el meu origen) des d'una publicació comunista i independentista. Una qüestió que no hem de cansar-nos de repetir és que la independència dels pobles és la base primera per poder practicar la solidaritat i l'internacionalisme.
Una abraçada per a A Jierro 24horas i a través d'ella a totes les persones que la segueixen.
