Per la República de Barcelunya

En aquest país comencem a estar més que farts de dies històrics, conferències solemnes i frases grandiloqüents. El cas és que mentre la classe política pro-procés ens promet l'arribada de la bona nova i que l'imminent dia D és a tocar, la nostre gloriosa i excel·lentíssima Generalitat continua governant com sempre, és a dir, incomplint descaradament i arbitràriament els seus compromisos. I, mentrestant, tot ho supeditem al procés. Potser l'objectiu en sí del procés és estar permanentment en procés perquè no siguem conscients del seu mal govern i de la ineptitud de la classe política per resoldre els problemes del país i de la seva gent. És sorprenent que els mateixos que tant havien elogiat l'Estatut i que es ventaven d'haver aconseguit de Madrid un pressupost estratosfèric per a les finances de la Generalitat, ara diguin que no es pot fer res per culpa de Madrid: senzillament no cola!

I és que en un país seriós seria motiu d'escàndol que el Departament d'Agricultura es passés per l'entrecuix els compromisos i obligacions que té amb les explotacions ramaderes de muntanya. No només paga tard i malament, sinó que ara han decidit que la Indemnitzacio Compensatoria per les zones de muntanya s'ha reduït a la meitat. No tenen diners per al sector agrari de muntanya, però sembla que en tenen a cabassos per les pistes d'esquí. Té nassos i tenen molta barra. Ja no és que els partits polítics no facin propostes per capgirar la tendència a l'abandonament del territori i que no destinin recursos per a la modernització de les explotacions, sinó que han decidit ridiculitzar encara més els recursos econòmics que destinen a les explotacions ramaderes de muntanya. Segurament l'arrel del problema rau en que l'univers dels nostres polítics no sol anar mes enllà de Pedralbes i de la Meridiana. Si l'objectiu del procés és canviar la supèrbia centralista de Madrid per la de l'àrea metropolitana de Barcelona, ja s'ho faran ells solets. Un país com el nostre no es pot construir sense tenir en compte el sector agrícola i ramader del Pirineu, no som només l'àrea d'esbarjo de la metropoli...! Però és clar, tot es qüestió de vots, que no de país. I parlar del sector agrari, ramader i forestal senzillament no dóna vots. Potser és que haurem de començar a reconèixer que el conflicte Catalunya-Estat espanyol pot esdevenir exclusivament una pugna xovinista-cosmopolita entre Madrid i Barcelona.