1. Primer cal resoldre què anem a fer. I que ningú pensi que és una obvietat: destacats membres de la llista de JpS propers a CDC reconeixien que el seu era un artefacte per acabar negociant un retorn a l’estatut sense retallar del 2010. Per aquest camí no ens trobaran. L’únic escenari de futur negociable és el d’una República Independent, i el camí triat no ha de deixar dubtes sobre el destí a conquerir; parlem doncs de desconnexió, desobediència a la legalitat espanyola i obediència a un nou cos jurídic emanat del nou Parlament.
2. El procés ha de ser curt. La dreta catalana segueix somniant amb una oferta per part de l’estat que li permeti tancar el procés sense ruptura i conservant el poder. Per això han estat dilatant el procés tant com han pogut, i per això intentaran no fer res abans de les eleccions espanyoles. Ni parlar-ne. Abans del desembre s’ha d’haver començat el camí de la desconnexió de manera irreversible a partir de cinc pilars:
- la Declaració Immediata d’Obertura del Procés de Constitució de la República Catalana
- el desplegament dels mecanismes participatius d’un procés constituent de caràcter popular amb una data fixada en un termini de menys de 9 mesos per al referèndum d’aprovació de la constitució de la nova República Catalana
- el desplegament d’una legislació pròpia que permeti construir la nova república (hisenda pròpia, fiscalitat, banca pública…) i afrontar l’emergència social pel que fa a qüestions com el dret a l’habitatge, la pobresa energètica, drets laborals, protecció social, educació,…
- l’obediència a aquesta legalitat emanada del Parlament i de la sobirania del poble català i la desobediència a la legalitat espanyola en tots aquells termes en què ambdues xoquin.
- el desplegament d’una política de relacions internacionals oberta, intel·ligent i multilateral cara al reconeixement de la nova República.
3. El procés només avançarà vinculant estretament República Catalana i Justícia Social. La tendència electoral és clara, i el poble català és un poble madur que no viu de banderes, sinó de drets, oportunitats i llibertats. La credibilitat del projecte i la possibilitat de que més sectors socials i polítics s’hi vagin sumant passa per començar a revertir, des del primer moment, les polítiques antisocials perpetrades per CiU i aplicar mesures clares de defensa dels serveis públics, de protecció social, de redistribució de renda, etc…
4. La República ha de néixer neta. Els corruptes i la corrupció no poden tenir cabuda ni ser tolerada, encoberta o oblidada en cap de les seves expressions des del minut zero del procés constituent.
5. La República Catalana és un projecte transversal, però el fet que la petita i mitjana burgesia hi tinguin un paper, fins i tot important, a jugar, no vol dir en absolut que siguin elles qui l’han de dirigir (o segrestar). Aquest ha de ser un projecte per a la majoria, per al conjunt de les classes populars, i per tant, les persones que el dirigeixin han d’emanar d’amplis consensos. Cal trobar la manera de que el màxim de sectors es sentin representats, que les responsabilitats siguin compartides, i que, si és possible, nous agents es sumin al Procés.
6. Artur Mas (i, en general, Convergència) no genera aquest consens. Tant per les polítiques antisocials desplegades pel seu govern, com pel seu paper de dilatador del procés en funció dels interessos partidistes de CDC, com pel xantatge exercit sobre ERC, Òmnium i l’ANC, no és una persona que atregui nous sectors, ni que inspiri la mínima confiança pel que fa a la voluntat de ruptura, ni per a la posada en marxa de polítiques d’igualació social.
7. Això no vol dir que Mas i CDC hagin de ser marginats, (tot i que és ridícul parlar de marginació de qui ostenta part del poder econòmic), vol dir que cal trobar un encaix en què puguin aportar el seu bagatge i les seves propostes en pla d’igualtat amb la resta d’actors polítics que vulguin participar de la construcció de la RC.
Xavier Oca
