Més encara sobre la discriminació lingüística d’un bar a Russafa

Després d’escriure l’article sobre la discriminació lingüística a un bar de Russafa, rep -al meu correu- dos missatges ‘urgents’ des de la redacció de la Veu del País Valencià perquè el propietari del bar situat al carrer Cadís, objecte de la discriminació contra el valencià, amenaça a la Veu de posar-los una querella per difamació. Per experiència pròpia, els agressors quan agredeixen i discriminen solen negar els fets, posteriorment, tractant de negar les evidències. Em demanen des de la Veu el correu del meu amic Àlex perquè volen parlar amb ell per veure què va passar. Afortunadament, hi ha testimonis i Àlex no estava sol i hi ha constància per escrit de la reclamació patida; tant Àlex i altres amics estan disposats a anar a judici perquè estem farts de discriminacions. Jo també.

La meua primera font d’informació fou llibertat.cat, on vaig llegir la noticia de la discriminació d’Àlex a un bar de Russafa, a l’endemà m’ho va enviar, per correu, el mateix Àlex i després de fer l’article i abans d’enviar-lo a la Veu del PV, li vaig enviar el text per si volia fer alguna matisació, esmena o crítica. Àlex, em va respondre donant-me les gràcies.

Parle amb Àlex per telèfon i m’explica que anaren al bar de Russafa, un amic seu, Manel, educador social, i ell, a esmorzar, que, quan li van demanar un cafè amb llet, un tallat i unes torrades de pa, la cambrera els va demanar que li ho digueren en espanyol, Manel, pedagògicament, va optar per traduir-li-ho, fent de traductor d’ell mateix i dient-li-ho en valencià i castellà perquè la cambrera va dir que era romanesa; ells van dir, de bon rotllo, que el romanès i el valencià eren llengües germanes, romàniques, que eren molt semblants i podia entendre el valencià, molt fàcilment, si posava una mica d’interès i de ganes. Sembla, pel que va passar després, que no la van convèncer del tot.

S’asseuen a fora, al carrer, els serveixen el tallat, el cafè amb llet i les torrades i arriba des de la cuina un cuiner argentí i els increpa perquè li han parlat a la cambrera en valencià, els insulta dient que són uns ‘mals educats’ per parlar en valencià; Manel, acostumat a fer d’educador, tracta de fer didàctica explicant-li al cuiner que està en un greu error, que, d’acord amb les lleis en vigor, ells poden expressar-se, sempre i indistintament, en valencià o en castellà, perquè les dues són llengües oficials i, a més a més, el valencià és la llengua pròpia i històrica del País Valencià, i que en cap moment li han faltat ningú per expressar-se en valencià, al contrari, li ho han traduït i tot, excedint-se i sense cobrar-li despeses per la traducció, haurien pogut afegir… Els adverteix el cuiner argentí, que se’n vagen i que no tornen més per aquest bar. Àlex li pregunta, perplex, si els està fent fora per parlar en valencià i aquell contesta que sí… Àlex i Manel li demanen el full de reclamació i el cuiner s’enfurisma i els diu que els portarà el full de reclamacions perquè que se’n vagen i no tornen mai més. Àlex ha portat el full de reclamació a la conselleria de turisme  i indústria; m’ha contat que pensa proposar o suggerir que facen una campanya a favor de l’ús del valencià en la restauració, amb cartells que diguen, si fa no fa, “Ací atenem bé, de qualitat i en valencià” per remarcar i estendre l’ús social del valencià a tots els àmbits de la societat valenciana. Sense discriminacions per motiu de llengua ni de cap altre motiu. No hi ha motiu per discriminar i  molt menys per parlar en valencià a València.

Sembla que el propietari del bar és francès, per desgràcia massa francesos estan acostumats a considerar que les llengües “regionals” a França són “patois”, llengües de tercera, llengües minorades, a extingir, sense cap dret de ciutadania, el govern francès i espanyol signen la Carta Europea de “llengües minorades”, però després no l’apliquen ni implementen mesures per afavorir aquestes llengües sense estat propi al darrere; tant l’estat espanyol com l’estat francès, des del jacobinisme centralista de Madrid i de Paris, tracten d’exterminar les altres llengües distintes a l’espanyol i al francès (català, basc, occità, bretó…), per fortuna, a les nacions encara sense estat propi al si de l’estat espanyol hi ha molta més massa crítica que a França i l’estat espanyol no pot exterminar-nos tan fàcilment, però la intenció és la mateixa en ambdós casos, tractar d’anihilar-nos del tot. De fet, des de la FAES d’Aznar, el PP, Ciutadanos i sectors espanyolistes del PSOE, el pla és dur les llengües ‘minoritzades de l’estat espanyol, al mateix nivell que a França, perquè esdevinguen un residu fòssil i desapareguen del tot.

Afortunadament, molts cambrers i propietaris de bars de Russafa, s’han solidaritzat amb Àlex, contra el bar del carrer Cadis que els va fer fora per expressar-se en valencià, dient-li a Àlex i a Manel, alguns inclús en castellà, que ells no parlaven en valencià perquè no tenien fluïdesa o no el sabien bé, però que s’esforçaven sempre per atendre a la gent parlara com parlara, que no es podia discriminar  ningú per parlar en valencià, que això era il·legal, que no es podia fer això…

De fet,  l’endemà d’eixir la notícia sobre la discriminació lingüística a aquest bar de Russafa, del carrer Cadís, un amic d’Àlex havia reservat 14 dinars o sopars al bar discriminador lingüístic en valencià, en llegir la notícia va anul·lar la reserva, explicitant el motiu de l’anul·lació de la reserva… El propietari del bar del carrer Cadís té motius per estar enutjat, però no ho ha d’estar amb la clientela valencianoparlant, sinó amb uns treballadors que no ha preparat bé ni els ha advertit prou perquè atenguen la clientela que parle en valencià, sense discriminar-nos; és als seus treballadors, siguen romanesos, llatinoamericans, africans o asiàtics, a qui els ha d’advertir que les lleis al País Valencià faculten perquè qualsevol puga expressar-se, indistintament, en valencià o en castellà… I si cal els hauria de fer un curset -d’una setmana o dos- d’iniciació al valencià perquè sàpiguen les coses bàsiques que es poden demanar en un bar a València, en valencià: tallat, cervesa, orxata, pa torrat, suc de taronja, un got de llet, vi, cigrons, fesols, llenties, arròs, creïlles fregides, ou caigut, truita de patates i ceba, mistela….

Aquesta noticia, s’ha publicat a llibertat.cat, a la Veu del País Valencià, a El Punt-Avui i no sé si a Vilaweb, si el propietari del bar del carrer Cadis -contrari al valencià- vol posar denúncies que les pose; tant Àlex, Manel, Eduard de llibertat.cat, Moisès i Xavier de la redacció de la Veu, Zequi Castellanos d’El Punt-Avui i Vicent Partal de Vilaweb, jo mateix i molta més gent, estem farts de gent que pensa que pot discriminar-nos pel fet de parlar en valencià al País Valencià o a tot arreu i estem disposats a anar a tots els judicis del món que calguen per defensar la nostra llengua i cultures valencianes, balears i catalanes. Que ens denuncien, que es gasten diners, que hagen de pagar les costes i anirem a judici, quan vulga, joiosament, perquè les lleis estan al nostre favor. Ho té perdut el propietari del bar del carrer Cadís. Anirem a judici eufòricament i amb gran entusiasme, inclús farem una campanya més intensa contra els bars discriminadors que no tenen el menú en valencià, que no atenen en valencià o no tenen personal per atendre en valencià en contra de les lleis en vigor. I si cal farem un concert de música per a fer una campanya de promoció de la Veu del PV a tot arreu dels Països Catalans.

Vull defensar davant els tribunals de justícia, amb molt de goig, el dret d’expressar-me sempre en valencià, sense ser discriminar, vexat, humiliat, insultat, censurat, amputat, castrat i exclòs per ningú. No podrà amb nosaltres ni ell ni tots els franquistes o feixistes de València tractant de fer que no ens expressem en la nostra llengua, en el valencià o català de Russafa. Ni ningú podrà impedir tampoc, per molt president de la Generalitat que siga, que no diguem País Valencià o Països Catalans, ni que si Catalunya s’independitza, després del 27-S, de l’Estat espanyol, i es possible adquirir aquesta nacionalitat, ningú podrà impedir que la demanem, com a valenciana gent, valencianoparlant o catalanoparlant, la nacionalitat catalana: la nostra. Aquells que setim vergonya aliena, pel desgavell, insensatesa i la irresponsabilitat política de negar la nostra realitat política, la del País Valencià i la de la resta del domini catalanoparlant, aquells que des del provincianisme castellonenc, alacantí o “valenciano”, es castren i s’amputen políticament i es neguen a reconèixer els nostres drets polítics i de ciutadania com a valenciana, balear i catalana gent. I el més greu, en continuïtat amb els presidents Monsonis, Lerma, Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, tret del president Albinyana, construeixen la ‘identitat’ valenciana com acatalana o, pitjor encara, anticatalana, enfrontada a la catalana, des del racisme estructural i sistèmic espanyolista, cosa que és una autèntica barbaritat des de tots els punts de vista. I ens ha portat a la roina total com deien els empresaris valencians i qualsevol economista amb dos dits de front.

Haurien d’estudiar una mica de filologia, d’història, de política i de geografia, aquells i aquelles que no saben ni volen saber, per espanyolisme o ‘valencianisme’ provincià, que en llengua, cultura, ‘voluntat’ política i país, la valenciana, la balear i la catalana gent, som ‘una mateixa cosa’, des de la diversitat d’accents, comarques, països i maneres de ser, però els Països Catalans comparats amb Alemanya, França o altres països d’Europa, som dels més coherents, similars i semblants; diversitats dins d’una mateixa llengua, cultura i nació catalanes (principatina, valenciana i balear), en plural. Vulguen o no vulguen, als qui no els agraden els Països Catalans perquè ja els va bé l’Espanya i la França jacobisnes, no ens rendirem, sempre que vulguem parlarem en valencià a tot arreu, i ens direm ciutadania valenciana de nació, llengua i cultura catalana. Des del País Valencià proclamem sense cap temor: “No ens apanya, nacionalment, ni França, ni Espanya, sinó els Països Catalans”. I que tracten de tapar-nos la boca, aquest botxins ignominiosos, després de tants segles d’opressió i totalitarisme monolingüe… tractant d’exterminar-nos, com feien els nazis amb els jueus, gitanos, catalans i comunistes. Perquè no podran assimilar-nos i que deixem de ser valenciana, balear i catalana gent. Judici? Sí, gràcies! De judici(s) no hi ha mai prou, si del que es tracta és defensar, democràticament, la nostra llengua, cultura i país de l'extermini. Estem exhaustos de tant d'anticatalanisme excitat i impulsat de les institucions 'valencianes' que ens haurien de respectar i protegir, en la nostra valencianitat o catalanitat, que com deien Josep Giner i Joan Fuster, és el mateix, vulguen o no vulguen. Després de tants anys d'opressió anticatalanista per banda del PP i també del PSOE, pensen els socialistes espanyols del País Valencià que ens podran censurar?