Durant les pròximes dues setmanes impulsarem un debat ampli i obert per configurar una candidatura a les eleccions del 27S. Som en una cruïlla històrica i és necessari sumar el màxim de suports per fer possible la ruptura amb l’Estat espanyol i per desplaçar l’hegemonia conservadora dins del sobiranisme català. Vet aquí, doncs, la importància de la consolidació de l’espai de ruptura impulsat per la CUP i que ja es va començar a articular fa uns mesos a través del manifest de la Crida Constituent.
Perquè en aquest tros de país es pugui produir un canvi social i democràtic real, no n’hi ha prou amb canviar el color del govern, cal una ruptura democràtica amb l’Estat espanyol. Aquesta és la premissa bàsica de l’esquerra independentista i és el que ens separa dels plantejaments d’ICV-EUiA, Podem i la Teresa Forcades.
La ruptura democràtica només és possible si es respecta la sobirania del procés català, és a dir, si el dret de decidir recau únicament i exclusiva en el poble català. Per tant, la subordinació a una dinàmica política i electoral espanyola invalida el procés constituent català. No necessitem governs amics a Madrid, necessitem governar-nos d’una vegada per totes sense haver de passar per Madrid!
En relació amb això, sorgeix el concepte clau: l’hegemonia del procés català. En primer lloc cal tenir present que la lluita per la independència té, necessàriament, una dimensió interclassista. Per tant, no té sentit dir, com fa Teresa Forcades, que vols una independència sense CiU. Pensar així, no sols és sectari sinó perjudicial per a les esquerres, perquè regala la reivindicació sobiranista a la dreta. D’altra banda, també cal desemmascarar les maniobres dels sectors conservadors, llops disfressats amb pell de xai, que defensen la idea de la transversalitat i la llista única, perquè saben que és l’única manera de limitar l’hegemonia de les esquerres. Precisament, els resultats del 24M han reforçat arreu les candidatures independentistes i d’esquerres. Aquest, doncs, és el camí a seguir. Per això, cal refusar les idees de bomber de Teresa Forcades i d’Artur Mas.
Ara bé, tampoc podem anar amb un lliri a la mà, perquè aquest camí no serà lineal.
D’una banda, perquè la dreta dinamitarà tots els ponts que portin les lluites socials cap al terreny independentista. La sobirania que plantegen els convergents, és un mer canvi de façana perquè l’ordre social es mantingui intacte. L’aspiració a ser un país normal topa de ple amb la crua realitat: desnonaments, pobresa energètica, privatització de la sanitat i l’educació, etc. Realitats que no es resoldran de forma màgica amb la independència; per això, és imprescindible insistir en la necessitat d’impulsar un procés constituent des de la base, que doni el màxim protagonisme al poble, ja que aquesta és la millor garantia de què la nova República Catalana respondrà als interessos i a les necessitats de les classes populars.
I, d’altra banda, perquè també toparem amb la constant interferència de les esquerres sucursalistes, que interpreten el procés català com a una cortina de fum al servei de les classes dominants. D’acord amb aquest esquema, clarament erroni, les esquerres han de prescindir del debat sobiranista per a recuperar l’hegemonia. Això explica que neguin el caràcter plebiscitari i constituent de les eleccions del 27S; això explica la urticària que els causa l’eventual participació d’Ada Colau el proper 11 de setembre a la Meridiana, i això explica la nosa que els fa la CUP. Ben mirat, els retrets per les abraçades de David Fernàndez i Artur Mas són el mirall de la impotència aquestes esquerres, perquè saben que la CUP és el principal obstacle per a la ratificació de les seves tesis.
Per tant, per molt que remugui l’Artur Mas i per molts retrets que ens facin des del sucursalisme d’esquerres, l’esquerra independentista diem que “Sí que es pot”, perquè la independència i el socialisme són processos paral·lels i l’un no s’entén sense l’altre.
Ha arribat l’hora de sumar i tirar pel dret. El 27S votarem per la ruptura!
