Regidora Taleb

“La meva serà una rebel·lió intel·ligent, sense violència, en la que ens alçarem perquè se’ns reconegui a tots. Igual que Rimbaud, portarem dins el crit dels Infames, el clamor dels Maleïts”.
Faïza Guéne, escriptora filla d’algerians (Demà serà un altre dia).

La premsa alternativa ja no és el que era. Fa dies que sóc al racó de pensar (me). El meu editor m’ha dit que cada vegada que no arribo a temps de fer la columna (me n'he saltat dues) estic “traint” el meu pacte amb els lectors. Pupa. Trair és de les pitjors coses que es poden fer. I a sobre un dels meus anarquistes preferits m’ha esbroncat per twitter perquè fa setmaaaanes que no escric. Sóc un frau. Aquí poseu l’emoticona que plora rius pels dos ulls. Ser (dona) columnista exigeix disposar de dades, mirades, hores i ràbies pròpies, i a mi no sempre em coincideix tot quan toca. Avui sí.

Deia algun lema d’algun Fòrum Social Català que res no canvia, si no canvia res. I avui comencen a canviar moltes coses. Dissabte passat va ser com un 14 d’abril republicà o un 19 de juliol sandinista. Dies de victòria en vena que gravem a la memòria genètica de la humanitat. Els dies que des de fa segles els poderosos no suporten perquè saben que alimenten nous somnis i noves revolucions. Sí se pudo. Tanta emoció i tants símbols tan bonics que no dóna temps a pair-los. Voldries quedar-te a viure-hi. Tants anys esperant la seva por, i fan riure. El president del país, de la patronal i del sindicat de la guàrdia urbana espantats perquè la Colau tindrà massa prejudicis. Quins pebrots. Ells que porten tota la vida legislant, humiliant i empresonant només amb prejudicis.

Avui hi ha qui té por, i hi ha qui se sent, per fi, protegit. No podia ser d’una altra manera quan aquest nou i meravellós desordre democràtic l’han ajudat a néixer tantes llevadores tan currantes. Donasses al capdavant i la meva “prefe”, la Fàtima Taleb. Shukran Guanyem Badalona En Comú per la visió. Shukran per integrar a la proposta a la ciutat negada i maltractada. Surt l’Albiol, entra la Taleb. Justícia poètica. Voler netejar Badalona i que les teves estratègies de divisió i menysteniment et tornin en forma de pacte bumerang de l’oposició. Voler inocular el verí per tota l’àrea metropolitana, i fracassar estrepitosament. Es nota que m’alegro molt? A casa meva, a L’Hospitalet, el PP va fer campanya amb el lema “A Badalona funciona”. Cada dia que pujava a l’ascensor amb la meva veïna marroquina i els seus fills, pensava en la meva mare immigrant i en com hauria patit si ens hagués d’haver dit, alguna vegada, que no ens volien aquí. Per sort el 24M Déu i Al·là es van confabular i van saltar els dos regidors de PxC i tres del PP. Cinc emoticones de contenta.

A la Taleb no paren d’arribar-li missatges de suport: “ets valenta, estem amb tu”. Més WhatsApps que vots de la seva gent. Una barbaritat que calguin quinze anys per poder votar. Que els impedeixin amb tanques de desinformació i burocràcia. Segons SOS Racisme i la Plataforma Ciutadans i ciutadanes com tu, de les més de tres milions de persones estrangeres empadronades, només un 19% complien els requisits per inscriure’s al cens electoral. Només 22.714 persones de països no comunitaris amb acord de reciprocitat han pogut votar, l’1% de les persones estrangeres extracomunitàries que viuen a les nostres ciutats. De ben segur que a Badalona i arreu, d'aquí a quatre anys, votarà molta més gent nascuda fora. Per això la Taleb és perillosa: el seu somriure franc obre per fi la porta de la visibilitat a la Catalunya mestissa.

A la Taleb li diuen que li foti canya a l’Albiol, però ella no vol una guerra, vol ser la regidora de tothom, també dels que arrencaven la seva cara dels cartells electorals. Pel bé del país sencer calen cures intensives a Badalona, aturar la infecció, desfer els bàndols guerracivilistes que ha generat el xarlatà tòxic que enverina amb odi els barris empobrits i marxa a dormir a Pedralbes. Davant la política embrutidora practicada fins ara, marca Sálvame, el nou govern divers conté la saviesa dels quinze anys de treball de mediació i carrer de la Taleb. Com una nova Rosa Parks seurà als seients reservats als blancs. Dissabte Ramon Riera del PP la va voler alterar recriminant-li que el seu jurament no s’adaptava a la norma. Ella diu que contra els insults, aixecar ben alt el cap. Va jurar el seu càrrec “per imperatiu legal” i “per un procés constituent cap a una República Catalana lliure, sobirana, justa socialment, plena de pau, amor i convivència”. Inshallah.